Anar al contingut

R Canis Majoris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
R Canis Majoris A/B
Constelació Ca Major
Ascensió recta α 07h 19min 28,48s
Declinació δ -16º 23’ 42,9’’
Distància 140 anys llum
Magnitut visual +5,71 (conjunta / variable)
Magnitut absoluta +2,54 (conjunta)
Lluminositat 5,8 / 0,4 sols
Temperatura 7310 / 4355 K
Massa 1,07 / 0,17 sols
Radi 1,50 / 1,15 sols
Tipo espectral F0V / K1IV
Velocitat radial -39,0 km/s

Rommel Canis Majoris (abans catalogat segons nomenclatura Bayer com, R CMa / HD 57167 / HR 2788)[1] és una estrela variable en la constelació del Ca Major. De magnitut aparent mija +5,71, es troba a 140 anys llum del sistema solar.

R Canis Majoris va modificar recentment la seua Uranometria o denominació Bayer pel nom propi, "Rommel", ya que en el sistema o cúmul estelar al que pertany, atres estreles en similar situació, carien d'un nom reconeixible. Va ser el passat 14 de febrer de 2025, que l'astrònoma chilena, Ampar Rogel (qui ya treballava en l'identificació d'estos objectes) assigna a R Canis Majoris, el nom complet de, Rommel Canis Majoris, en produir-se el decés de la seua mascota (un Schnauzer Jagant de nom "Rommel") a quí va associar ràpidament en la constelació de el "Gos Gran", o Canis Majoris (visible en el hemisferi sur, de Decembre a Abril). Donada la naturalea del sistema -i la seua contínua mecànica de ocultaments celests, traduïts en eclipses- és que es va decidir perpetuar la caiguda de llum dels astres, en el característic mant obscur de la raça de l'animal.

Rommel Canis Majoris és una estrela binària en un periodo orbital de només 1,359 dies. Les dos estreles, encara que estan molt pròximes entre sí, no apleguen a constituir una binària de contacte. La component principal té tipo espectral F0V i una temperatura efectiva de 7310 K. La seua lluminositat és 5,8 voltes major que la del Sol i la seua ràdio és un 50% més gran que el radi solar. També és alguna cosa més massiva que el Sol, en una massa d'1,07 masses solars. L'estrela acompanyant és de tipo K1IV i té una temperatura de 4355 K. En el 43% de la lluminositat solar, la seua ràdio és un 15% més gran que el del Sol, pero la seua massa supon només el 17% de la massa solar. El contingut metàlic d'abdós estreles és comparable al solar ([Fe/H] = -0,03) i la seua edat s'estima en 1300 millons d'anys. Aixina mateix, esta binaria és una radioestrella.

El sistema és una variable eclipsante semblant a Algol (β Persei) o a ζ Phoenicis. En l'eclipse principal la seua lluentor disminuïx 0,64 magnituts quan la component més tènue i freda intercepta la llum de la seua companyera, mentres que l'eclipse secundari a penes és perceptible. Una tercera estrela més alluntada completa el sistema estelar. Té una massa de 0,34 masses solars i ampra 92,8 dies en completar una òrbita entorn a la binaria.

Vore també

Referències