Quilombolas

Iglésia en el quilombo d'Ivaporunduva, municipi d'Eldorado, São Paulo.

Erro al crear miniatura:

Quilombolas en Goiás.

Quilombolas és el terme que denomina a les persones afrodescendientes que habiten els quilombos. Si ben el seu significat remet històricament als moviments d'emancipació i lliberació ocorreguts per varis sigles en distints països despuix de l'esclavitut en Amèrica, contemporáneamente en Brasil designa a la autoidentificació d'estes persones descendents d'estos pobles, a les seues comunitats rurals, suburbanes i urbanes caracterisades per l'agricultura, als moviments polítics i territorials darrere del seu defensa i integració i a les manifestacions culturals que tenen un fort víncul en el passat africà. El terme quilombola deriva del cañybó tupi-guaraní , que significa "el que fuig molt".

Existixen unes quinze mil comunitats quilombolas disperses en tot el territori brasiler, moltes de les quals lluiten per assegurar el dret de propietat de les seues terres establit en l'artícul 68 de la Constitució de Brasil, vigent des de 1988. Estes comunitats estan disperses en tot el territori brasiler en els estats d'Alagoas, Pernambuco, Paraíba, Pará, Baïa, Maranhão, Amapá, Mate Grosso del Sur, Goiás, Riu de Janeiro, Mate Grosso, Mines Gerais, São Paulo, Esperit Sant, Santa Catarina i Rio Gran del Sur. En estos estats existixen 1.209 comunitats certificades com quilombolas, 143 àrees de terra en títuls de propietat i els estats en el major número de comunitats quilombolas són Baïa (229), Maranhão (112), Mines Gerais (89) i Pará (81).

Història

La Constitució de Brasil promulgada en 1988 va determinar l'existència de territoris hereus de les comunitats afrodescendientes històriques i a persones identificades com quilombolas com els seus descendents.

El 20 de novembre de 1995 es va realisar en Brasília la Marcha Zumbi dos Palmares, commemoració dels 300 anys de l'assessinat del líder afrodescendiente líder del Quilombo dos Palmares. La marcha va concloure en el congrés del país, a on es va realisar una sessió solemne de reconeiximent de Zumbi dos Palmares, el primer acte oficial del govern brasiler en reconeiximent a eixe personage. Al final de la sessió es va conformar un grup de treball en la presidència brasilera. Les activitats varen incloure la realisació de la Primera Trobada Nacional de Comunitats Rurals de Quilombos, al com varen assistir decenes de quilombolas de tot Brasil que varen acordar conformar una coordinació nacional. Abdós fets varen constituir un punt d'inflexió política en el moviment dels quilombolas. El següent any reunits en Bom Jesus dona Tel, Baïa, representants de més de 400 quilombos varen acordar la constitució de la Coordenação Nacional d'Articulação dones Comunitats Negres Rurais Quilombolas (CONAQ).

En 2001 va ser establit el Decret 3912/2001, que buscava establir els mecanismes jurídics necessaris per a dotar de títuls oficials de les terres històricament quilombolas. Dit decret establia que per a rebre els títuls les persones devien ocupar el mateix territori i ser descendents de les mateixes persones que els ocupaven fins al 13 de maig de 1888, any en que va ser abolida l'esclavitut en Brasil per mig de la Llei Áurea.

Davant la complexitat en la certea d'estes mides i les crítiques de les comunitats a elles en invocar lo establit en el Conveni 169 de la OIT sobre pobles indígenes i tribals, en 2003 el llavors president Llum Inacio Lula da Silva va formar un Grup de Treball per a revisar-les i realisar els canvis pertinents que garantisaren realisar de manera expedita les titulacions. Derivat d'este procés es va aprovar el Decret 4887/2003, el qual establia les bases operatives de la restitució de territoris pel Institut Nacional de Colonização i Reforma Agrária, organisme públic brasiler encarregat de l'identificació, delimitació, demarcació, desintrusión (procés de desplaçament de famílies no quilombolas ocupants dels territoris) i certificació de possessió de les terres a les comunitats quilombolas.

Per diversos factors socials, econòmics i la tardança de processos burocràtics aixina com processos jurídics resolts a detindre-les, les restitucions de les terres i l'obtenció de títuls de propietat a les comunitats quilombolas han segut molt llents i difícils.

En 2018 organisacions quilombolas i de la societat civil varen denunciar que els crims contra activistes i habitants de quilombos varen créixer fins a 350% pel racisme i com a conseqüència de la defensa dels seus territoris.