Quatre continents
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
En el sigle XVI, els europeus varen dividir el món en quatre continents: Àfrica, Amèrica, Àsia i Europa.[1] Cada u dels quatre continents representava un quadrant del món: Àfrica en el sur, Amèrica en l'oest, Àsia en l'est i Europa en el nort. Esta divisió s'ajustava a la sensibilitat renaixentista de l'época, que també dividia el món en quatre estacions, quatre elements clàssics, quatre punts cardinals, quatre virtuts clàssiques, etc.
Les quatre parts del món o els quatre racons del món es referixen a Àfrica (el "sur"), Amèrica (el "oest"), Àsia (el "este") i Europa (el "nort").
En el descobriment europeu de l'existència d'Austràlia, el tema dels "Quatre Continents" va perdre gran part de la seua força, molt abans de que es descobrira un atre continent, l'Antàrtida. No obstant, l'iconografia va sobreviure com els Quatre Racons del Món, generalment en contexts que buscaven deliberadament clasicizarse: per eixemple, en Nova York, front a l'Aduana Alexander Hamilton, estan quatre grups escultòrics de Daniel Chester French que simbolisen els "Quatre Racons del Món".
Un món de tres cantons
[editar | editar còdic].svg){kind=link}
Abans del descobriment del Nou Món, un lloc comú de la geografia clàssica i medieval era la divisió del món en "tres parts", des de les perspectives mediterrànea i europea: Europa, Àsia i Àfrica. Com va informar als seus llectors Laurent de Premierfait, l'eminent traductor francés de lliteratura llatina a principis del sigle XV:
Per als llectors francesos de Laurent, Àsia terminava en "la nostra mar", el Mediterràneu. Els europeus occidentals a penes coneixien els monts Urales, que dividixen Europa d'Àsia a ulls del geógrafo modern. En canvi, la divisió entre estos continents en la visió eurocéntrica era el Helesponto, que separava clarament Europa d'Àsia. Des de la perspectiva europea, en l'Era dels Descobriments, Àsia començava més allà del Helesponto en Àsia Menor, a on es trobava la província romana d'Àsia, i s'estenia cap a llocs inicialment inimaginablemente exòtics i distants: "Oriente".
Iconografia
[editar | editar còdic]_(cropped).jpg){kind=link}
Les representacions de personificacions dels quatre continents es varen popularisar en diversos mijos. Es podien colocar conjunts de quatre al voltant de tot tipo d'objectes de quatre costats, o en parells a lo llarc de la frontera d'un edifici en una porta central. Eren temes comuns en gravats i, posteriorment, en chicotetes figures de porcelana . Pronte varen sorgir una série de convencions generals sobre l'iconografia de les figures. Normalment eren femenines: Europa, majestuosa i elegantment vestida; Àsia, completament vestida, pero en un estil exòtic; i Àfrica i Amèrica, com a molt, semivestidas i en atributs exòtics.[3][4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Res se sabia sobre Austràlia, avistar per primera volta a principis del sigle XVII, o l'Antàrtida, avistar per primera volta a principis del sigle XIX.
- ↑ The French Review.American Association of Teachers of French.27(4)
- 245-252.ISSN 0016-111X.Consultat el 15 de juliol de 2026.
- ↑ «Miss America and Her Sisters: Personifications of the Four Parts of the World» (en anglés). The Metropolitan Museum of Art Bulletin. Museu Metropolità d'Art. Consultat el 15 de juliol de 2026.
- ↑ «‘The four parts of the world’ – representations of the continents» (en anglés). Consultat el 15 de juliol de 2026.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuatro continentes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.