Qüestionant-se o preguntant-se (de l'anglés questioning) és un terme utilisat per a referir-se a un estat, orientació o procés d'exploració de la pròpia identitat sexual o de gènero, en persones que consideren que determinades etiquetes de contingut sexual o de gènero, no expressen cabalmente lo que senten.[1][2] La lletra "Q" a voltes s'agrega al final de l'acrònim LGBT (lesbiana, gay, bisexual, transgénero); la "Q" pot referir-se tant a queer com a «qüestionant-se».[3][4]


L'orientació sexual, l'identitat sexual o el gènero no sempre coincidixen entre sí; és dir, si un individu s'identifica a sí mateixa com a heterosexual, podria no solament sentir-se atret per algú del sexe opost, aplegant a tindre interaccions sexuals en algú del mateix sexe sense necessàriament identificar-se com bisexual.[5] La comprensió de que no és necessari aplicar cap tipo d'etiqueta de gènero o sexualitat a un mateixa és relativament pública i socialment important en l'actualitat, junt en la fluïdea sexual i de gènero, que també es discutix i accepta més obertament en la societat actual.[6] Els individus que no s'identifiquen com a hòmens, dònes, transgénero, heterosexuals, homosexuals, bisexuales o que senten que la seua sexualitat és fluïda, es referixen a sí mateixos com gènero neutral, gènero decorregut, no binario, o agénero.[7]

Adolescents i atres jóvens

Durant l'etapa de l'adolescència, les nocions del cuestionamiento de la sexualitat o el gènero, junt en les diverses àrees relacionades en ella, poden sorgir a mida que la construcció de l'identitat comença a formar-se. És una etapa a on a sovint ocorre l'exploració, l'aprenentage i l'experimentació.[8] Mentres que alguns jóvens tenen poc o cap problema en el seu autoidentificaació, molts uns atres es troben en una gran confusió i incertitut durant esta etapa. Poden tindre problemes per a comprendre la seua sexualitat, orientació sexual, identitat de gènero, o si encaixen o no en alguna etiqueta normativa social preconcebuda. Els estudis han demostrat que el 57% de les persones varen tindre dubtes sobre la seua sexualitat o gènero per primera volta entre les edats d'11 i 15 anys.[9]


l'Associació Americana de Psicologia afirma:

L'adolescència pot ser un periodo d'experimentació, i molts jóvens poden qüestionar els seus sentiments sexuals. Prendre consciència dels sentiments sexuals és una tasca normal de desenroll de l'adolescència. Algunes voltes els adolescents tenen sentiments o experiències del mateix sexe que causen confusió sobre la seua orientació sexual. Esta confusió sembla disminuir en el temps, en diferents resultats per a diferents individus.[10]

Comportaments i desenroll

Segons Sarah Gardner, les formes en que els humans es comporten es basen en cinc necessitats bàsiques: supervivència, amor i pertinença, poder, llibertat i fruïment.[11] Un individu canviarà els seus comportaments per a satisfer estes necessitats. En el cas dels jóvens en cuestionamiento, algunes o totes estes necessitats no se satisfan. Quan açò succeïx, els seus comportaments poden agravar-se, confondre's o desanimar-se en tractar de satisfer la necessitat de sobreviure, sentir-se amats o pertànyer, alcançar la llibertat, guanyar poder o sentir una sensació de fruïment.[12]


L'identitat de gènero és crucial en el desenroll de l'individu jove, ya que és una gran part de la seua identitat social personal. La confusió i el cuestionamiento involucrats en la formació de l'identitat de gènero poden vore's influenciats per la necessitat d'encaixar en els gèneros binarios o adherir-se als ideals socials construïts per la societat convencional.[13] El sexe assignat d'una persona en nàixer, també conegut com sexe natal, no sempre és intercanviable en els térmens identitat de gènero i rol de gènero. El sexe natal i l'identitat de gènero són, no obstant, diferents components d'identitat, i l'identitat de gènero no necessàriament es desenrolla en la direcció del sexe natal de l'individu. L'identitat de gènero no és lo mateix que el rol de gènero; l'identitat de gènero és un sentit central de sí mateixa, mentres que el rol de gènero implica l'adaptació de marcadors socialment construïts (vestimenta, modals, comportaments) tradicionalment considerats masculins i femenins. El sexe natal, l'identitat de gènero i el rol de gènero interactuen de formes complexes i cada u d'estos també està separat de la direcció de l'atracció sexual. Les construccions socials de masculinitat i feminitat també poden jugar un factor en la confusió dels jóvens; poden afectar la forma en que senten que tenen que comportar-se si s'identifiquen en certes identitats de gènero o orientacions sexuals.[14]

La consciència de l'orientació sexual contribuïx fortament a la formulació de l'identitat de gènero. Les contribucions de les dos són igualment per al desenroll d'un individu durant l'etapa adolescent.[15] El cuestionamiento de la sexualitat o orientació sexual d'un jove entra en joc en una varietat de situacions; independentment de l'experiència o falta d'ella. Per eixemple, un individu que generalment s'identifica com a homosexual també pot tindre interaccions sexuals en el sexe opost, pero no necessàriament sent que és bisexual. Ademés, un individu també pot identificar-se en una orientació sexual o gènero definitiu sense tindre cap, o solament algunes interaccions o experiències sexuals.[16]

Societat

L'aspecte social és un factor important que pot fer que els jóvens en cuestionamiento senten que tenen un entorn insegur per a establir la seua sexualitat o gènero. La necessitat d'acceptació social per part dels seus companyers i atres membres de la societat durant l'adolescència li dona a l'individu el sentiment de pertinença; per lo tant, la por al rebuig o la discriminació pot evitar que els jóvens siguen públics en la seua identitat incerta.[17]

L'heteronormativitat pot contribuir a la vacilació dels jóvens de ser públics en la seua identitat de gènero i sexualitat. Açò pugues deure's al fet de que un pot sentir que elles no encaixen en els constructos socials de heterosexualitat, masculinitat o feminitat, que són ideals que no inclouen necessàriament les excepcions i diferències d'atres gèneros i sexualitat.[18] Segons Choi i els seus colaboradors, "els malentesos i la por a lo desconegut són provablement els principals factors de la controvèrsia entorn a l'acceptació de gènero. Com el sentit de pertinença és una de les cinc necessitats bàsiques, l'individu pot témer que la transició a un atre gènero cause un conflicte intern".[19] La construcció social de l'heteronormativitat està directament relacionada en el gènero binario; estes dos construccions a sovint estan condicionades en la corrent convencional per a ser més acceptades, lo que afecta l'acceptació d'atres gèneros i sexualitat, que poden no encaixar en eixes normes o són fluïdes entre múltiples categories.[20]


Alguns jóvens eviten eixir de l'armari o inclús reconéixer la seua orientació sexual per l'homofòbia.[21][22] Reconéixer la seua identitat lèsbica, gay o bisexual, o una atra identitat, pot posar fi a la confusió. Sobre l'identitat de gènero, els térmens per a aquells que no complixen en el sistema binario de gènero són, per eixemple, no binario, agénero o neutral de gènero.[23] Un artícul publicat en The Journal of Counseling & Development afirma: "Les minories sexuals experimenten dos tipos d'estigma estresante que diferixen en funció de la naturalea objectiva i subjectiva de l'estrés. Per la seua naturalea persistent, l'estrés per estigma pot caracterisar-se com un estresante crònic que enfronten les minories sexuals, posant als seus integrants en major risc que les persones que no formen part d'elles de desenrollar un estil de afrontamiento ruminativo".[24] Quan un individu sent que cap dels térmens d'identitat de gènero existents s'apliquen a ells, o que no encaixen en precisió en cap binario, a sovint pot generar sentiments de pressió, soletat, anormalitat i desesperança.

Segons l'Associació Nortamericana de Psicologia, els qui se'ls dificulta reconéixer la seua sexualitat o identitat de gènero poden tindre un major risc d'experimentar pensaments suïcides, depressió, relacions sexuals sense protecció o recórrer a mecanismes de afrontamiento amoladors com l'abús de drogues, l'alcohol o l'autolesió.[25] Els estudis mostren que els jóvens en cuestionamiento tenen un major risc de sofrir persecució, pensaments suïcides i abús de drogues i alcohol, inclús més que els jóvens gais, bisexuales i lesbianes, possiblement per la marginació que patixen per part dels seus parells heterosexuals i LGB per igual.[26]


L'organisació Advocates for Youth afirma que "els estudis establixen vínculs entre l'intent de suïcidi i la no conformitat de gènero, la consciència primerenca de l'orientació sexual, l'estrés, la violència, la falta de respal, l'abandó escolar, els problemes familiars, la falta de vivenda i l'us de substàncies".[27] Per als adolescents en cuestionamiento, no solament l'acceptació dels seus parells és important per a ells, sino que l'acceptació de la seua família també és igualment important. No obstant, no tots els jóvens reben el respal que requerixen de les seues famílies durant el procés de cuestionamiento.[28] Ryan C. et al, de l'Universitat Estata de Sant Francisco afirmen que "els jóvens LGBTQ en famílies més rechazadoras tenen huit voltes més provabilitats de reportar haver intentat suïcidar-se, casi sis voltes més provabilitats de reportar alts nivells de depressió, més de tres voltes més propensos a consumir drogues illegals, i tres voltes més propensos a tindre un alt risc de contraure VIH i malalties de transmissió sexual que els jóvens LGBTIQ+ en famílies menys rechazadoras."[29] La comunitat social és un aspecte crucial per a contribuir al benestar del ser i la salut mental. Les persones a sovint se senten més positives sobre la seua orientació sexual i identitat de gènero a través del respal i el reforç positiu, especialment de familiars, amics i coneguts.[30]


Els adolescents en cuestionamiento i que reben respal a sovint poden viure vides satisfactòries i saludables i passar pel procés habitual de desenroll adolescent; aquells que enfronten intimidació, ostracisme o atres formes d'opressió tenen més provabilitats de córrer el risc d'experimentar pensaments suïcides i participar en activitats d'alt risc, com el sexe sense protecció i l'abús d'alcohol i drogues.[31] Un trastorn d'ansietat o depressió relacionada en una incertitut sobre l'identitat de gènero d'un o orientació sexual ha segut classificada com trastorn de maduració sexual per l'Organisació Mundial de la Salut en el CIE-10, en "Trastorns sicològics i del comportament associats en el desenroll i l'orientació sexual".[32] L'orientació sexual per sí sola no és un trastorn i no es troba dins d'esta classificació.[33] També diferix de l'orientació sexual ego-distónica en la que l'orientació sexual o identitat de gènero és reprimida o negada.

Respal i ajuda

 
Bandera cuestionante

Molts grups d'estudiants LGBT i lliteratura inclouen el cuestionamiento; en el cas dels grups d'aliança gai-heterosexual, ho fan en part per a que els estudiants no es vegen obligats a etiquetar-se o elegir una identitat sexual.[34][35] Les pressions, els estigmes i la por a la discriminació per part dels companyers i la societat, poden desanimar a molts a enfrontar els problemes desenrollats en qüestionar el seu gènero i la seua sexualitat. El respal d'amics i familiars és important durant l'etapa de l'adolescència, ya que és el moment en el que un està desenrollant la seua identitat i experimentant el major canvi físic i mental.[36] La comunitat LGBTQ ha format molts grups de respal, centres d'ajuda i espais en llínea que poden ajudar als jóvens que busquen orientació i brinden informació útil respecte a les preguntes sobre gènero i sexualitat.[37] Els professionals de la psicologia sugerixen que els individus en cuestionamiento busquen ajuda a través de plataformes com a teràpia,[38] grups de respal, fòrums comunitaris en llínea, organisacions de salut mental, llínees per a la prevenció del suïcidi i assessorament.[39]

Un eixemple d'una organisació dedicada a proporcionar servicis d'intervenció en crisis, respal i prevenció del suïcidi per a jóvens LGBTQ és The Trevor Project. Proporcionen servicis com Trevor Lifeline, TrevorChat, TrevorText i Trevor Support Center.

Vore també

Referències

  1. ↑ Martin, Hillias J.; Murdock, James R. (2007). Serving lesbian, gai, bisexual, transgender, and questioning teens: a how-to-do-it manual for librarians. Neal-Schuman Publishers, ISBN 978-1-55570-566-4
  2. ↑ «How to Cope With Your Sexual Identity». Archivat des de l'original, el 2007-03-28.
  3. ↑ Mulroy, Clare. «What does the 'Q' stand for in LGBTQ? How the community reclaimed the word.» (en en-us). USA TODAY. Archivat des de l'original, el 2022-11-22. Consultat el 2025-04-24.
  4. ↑ «Civilities: What does the acronym LGBTQ stand for?». Washington Post (2014-05-23). Archivat des de l'original, el 2017-09-22.
  5. ↑ Spinelli, Ernesto(Jan 2014).«Being Sexual: Human Sexuality Revisited».Existential Analysis: Journal of the Society for Existential Analysis.25(1): 17–42.
  6. ↑ {{Cita publicació|títul=Questioning gender and sexual identity: dynamic links over clave|llinages=Diamond|nom=Lisa M.|llinages2=Butterworth|nomene2=Molly|data=September 2008|publicació=Sex Rols|editorial=Springer|volum=59|número=5–6|pàgines=365–376|doi=10.1007/s11199-008-9425-3|ref=harv |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20171110061624/https://www.researchgate.net/profile/lisa_diamond4/publication/225748244_questioning_gender_and_sexual_identity_dynamic_links_over_time/links/587adec408aed3826ae7bd8b/questioning-Gender-and-Sexual-Identity-Dynamic-Links-Over-Clave.pdf |fechaarchivo=2017-11-10} Pdf.
  7. ↑ Gevisser, Mark (2015). Engendered: Beyond the Binary. Vol. 300 Issue 14, Nation., pp. 233–235.
  8. ↑ Hollander, Gary (2000). Questioning Youths: Challenges to Working With Youths Forming Identities, School Psychology Review, p. 173.
  9. ↑ Dawson, James (2014). This Book is Gai, Hot Key Books, pp. 13. ISBN 978-1-4714-0395-8.
  10. ↑ «Answers to Your Questions: For a Better Understanding of Sexual Orientation and Homosexuality» pàgs. 3–4. Washington DC: American Psychological Association (2008). Archivat des de l'original, el 2010-06-19. Consultat el 2011-02-01.
  11. ↑ Gardner, Sarah(2015).«Choice Theory: Gender Rols and Identity».International Journal of Choice Theory & Reality Therapy.Consultat el 2015-12-04.
  12. ↑ Sherriff Nigel; Hamilton Wook; Wigmore Shelby; Giambrone Broden(Nov 2011).«'What do you say to them?' investigating and supporting the needs of lesbian, gai, bisexual, trans, and questioning (LGBTQ) young people».Journal of Community Psychology.Wiley.39(8): 939–955.doi:10.1002/jcop.20479.
  13. ↑ Spinelli, Ernesto(Jan 2014).«Being Sexual: Human Sexuality Revisited».Existential Analysis: Journal of the Society for Existential Analysis.25(1): 17–42.
  14. ↑ Lev, Arlene Istar(Sep 2010).«How Queer! - The Development Of Gender Identity and Sexual Orientation in LGBTQ-Headed Families».Choices Counseling & Consulting.
  15. ↑ Bergstrom-Borins, Adryan. "Theorizing Sexuality and Gender in Development." Undercurrent 11, no. 2 (Summer2015 2015): 6-13. Academic Search Complete, EBSCOhost (accessed December 5, 2015)
  16. ↑ «Gai, Lesbian, Bisexual, Transgender and Questioning (GLBTQ) Youth». www.advocatesforyouth.org. Archivat des de l'original, el 2015-12-08. Consultat el 2015-12-05.
  17. ↑ Sherriff Nigel; Hamilton Wook; Wigmore Shelby; Giambrone Broden(Nov 2011).«'What do you say to them?' investigating and supporting the needs of lesbian, gai, bisexual, trans, and questioning (LGBTQ) young people».Journal of Community Psychology.Wiley.39(8): 939–955.doi:10.1002/jcop.20479.
  18. ↑ Lev, Arlene Istar(Sep 2010).«How Queer! - The Development Of Gender Identity and Sexual Orientation in LGBTQ-Headed Families».Choices Counseling & Consulting.
  19. ↑ Choi, N., Herdman, K., Fuqua, D., & Newman, J. (2011). Gender-role conflict and gender role orientation in a sample of gai men. The Journal of Psychology, 145(5), 507-519
  20. ↑ «Gai, Lesbian, Bisexual, Transgender and Questioning (GLBTQ) Youth». www.advocatesforyouth.org. Archivat des de l'original, el 2015-12-08. Consultat el 2015-12-05.
  21. ↑ «Answers to Your Questions: For a Better Understanding of Sexual Orientation and Homosexuality» pàgs. 3–4. Washington DC: American Psychological Association (2008). Archivat des de l'original, el 2010-06-19. Consultat el 2011-02-01.
  22. ↑ Thomas, Suzy R.; Larrabee, Timothy G. (2002). Gay, Lesbian, Bisexual, and Questioning Youth. In Sandoval, Jonathan (Ed.) Handbook of crisis counseling, intervention, and prevention in the schools, pp. 301 ff. Psychology Press, ISBN 978-0-8058-3616-5
  23. ↑ Gevisser, Mark (2015). Engendered: Beyond the Binary. Vol. 300 Issue 14, Nation., pp. 233–235.
  24. ↑ Bauerband, LA; Galupo, MP(2014).«The Gender Identity Reflection and Rumination Scale: Development and Psychometric Evaluation».Journal of Counseling & Development.92(2): 219–231.doi:10.1002/j.1556-6676.2014.00151.x.
  25. ↑ Answers to Your Questions: For a Better Understanding of Sexual Orientation and Homosexuality. Washington DC: American Psychological Association. 2008. pp. 3–4. Retrieved 2015-30-11.
  26. ↑ Garofalo, R; Wolf, RC; Wissow, LS; Woods, ER(1999).«Sexual Orientation and Risk of Suïcide Attempts Among a Representative Sample of Youth».Archives of Pediatrics & Adolescent Medicine.153(5)doi:10.1001/archpedi.153.5.487.
  27. ↑ «Gai, Lesbian, Bisexual, Transgender and Questioning (GLBTQ) Youth». www.advocatesforyouth.org. Archivat des de l'original, el 2015-12-08. Consultat el 2015-12-05.
  28. ↑ Sherriff Nigel; Hamilton Wook; Wigmore Shelby; Giambrone Broden(Nov 2011).«'What do you say to them?' investigating and supporting the needs of lesbian, gai, bisexual, trans, and questioning (LGBTQ) young people».Journal of Community Psychology.Wiley.39(8): 939–955.doi:10.1002/jcop.20479.
  29. ↑ Ryan, C. Supportive families, healthy children: Helping families with lesbian, gai, bisexual, & transgender children. Sant Francisco, CA:Merian Wright Edelman Institute, Sant Francisco State University, 2009.
  30. ↑ Answers to Your Questions: For a Better Understanding of Sexual Orientation and Homosexuality. Washington DC: American Psychological Association. 2008. pp. 3–4. Retrieved 2015-30-11.
  31. ↑ «Answers to Your Questions: For a Better Understanding of Sexual Orientation and Homosexuality» pàgs. 3–4. Washington DC: American Psychological Association (2008). Archivat des de l'original, el 2010-06-19. Consultat el 2011-02-01.
  32. ↑ Plantilla:CIE-10
  33. ↑ «ICD-10». Archivat des de l'original, el 2007-10-13.
  34. ↑ «Creating Safe Space for GLBTQ Youth: A Toolkit». advocatesforyouth.org. Washington, DC: Advocates for Youth: Girl's Best Friend Foundation and Advocates for Youth (2005). Archivat des de l'original, el 2015-04-02. Consultat el 2015-03-18.
  35. ↑ "Gay-Straight Alliances: Common Llegal Questions and Answers", Courtney Joslin, National Center for Lesbian Rights.
  36. ↑ Sherriff Nigel; Hamilton Wook; Wigmore Shelby; Giambrone Broden(Nov 2011).«'What do you say to them?' investigating and supporting the needs of lesbian, gai, bisexual, trans, and questioning (LGBTQ) young people».Journal of Community Psychology.Wiley.39(8): 939–955.doi:10.1002/jcop.20479.
  37. ↑ «CenterLink Member Gai Lesbian Bisexual & Transgender LGBT Community Centers - search GLBT». www.lgbtcenters.org. Archivat des de l'original, el 2017-09-13. Consultat el 2015-12-05.
  38. ↑ «» Worldwide [Online/Phone International Therapist Directory]». internationaltherapistdirectory.com. Archivat des de l'original, el 2011-08-26. Consultat el 2015-12-05.
  39. ↑ «Get Help: Resource Center». It Gets Better. Archivat des de l'original, el 2010-11-24. Consultat el 2015-12-05.