Puteal de la Moncloa
_01.jpg)
El Puteal de la Moncloa, també conegut com Puteal de Madrit, és un brocal de pou (del llatí puteus, pou) realisat en l'Antiga Roma en el I pertanyent als fondos del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, en el número 2691 d'inventari.
Història
La primera referència documental sobre la peça es remonta a 1654, quan pertanyia a la reina Cristina de Suècia. En morir esta va passar al seu secretari, Azzolino, després al nebot d'est, Pompeo, despuix a Livio Odescalchi i d'ell al príncip d'Erba, la colecció de la qual d'escultura va ser adquirida per Felipe V. En Espanya va estar primer en el Palau Real de la Granja de Sant Ildefons. En temps de Carlos III va passar al Palau Real d'Aranjuez i cap a 1816 al Palau de la Moncloa, en Madrit, que despuix de la Revolució de 1868 va passar a mans del Ministeri de Foment. Juan de Deu de la Rada, conservador del Museu Arqueològic Nacional, ho va trobar de manera casual i semienterrado en els jardins del palau –del que pren el seu nom–, en els que possiblement havia segut usat com macetero. Despuix de la troballa va ser traslladat al M. A. N., a on permaneix des de llavors.[1]
Descripció
El Puteal ha tingut tradicionalment una especial significació per la relació que varen establir els investigadors entre els seus relleus i els de el Partenón, havent-se usat fins fa poc per a reconstruir el perdut grup central del frontón oriental de dit temple, si ben estudis més recents han posat de manifest importants diferències entre abdós obres, tant estilístiques com iconográficas.[2] Per un atre costat la calitat del Puteal està molt llunt de la de les escultures de Fidias, sent obra d'un taller neoático de segona categoria.
Realisat en marbre, està decorat en relleus que narren dos mits grecs: el naiximent d'Atenea en l'Olimp i el de les Moiras o Parcas, les encarregades de teixir el destí de deus i hòmens. El naiximent de Atenea es representa en la deesa vestida en un corfoll, un casque àtic i l'escut en la seua mà esquerra. Té el car regrés cap al seu pare, Zeus, que apareix assentat en un tro i en el doble fes de rajos en la seua mà. Entre abdós, surant, es troba Niké, la victòria alada que es dispon a coronar a Atenea en llorer. A la dreta de Zeus està Hefesto en una doble astral en la seua mà. Seguixen les Parcas. Cloto, assentada en la rueca, representa el present, la figura central és Láquesis, que representa el futur, i Átropos, la tercera, assentada també, és la que té en la seua mà el huso ple de fil simbolisant el passat.[3]
_03.jpg)
_02.jpg)
_06.jpg)
Referències
- ↑ Dumenge, 2000, p. 8.
- ↑ Dumenge, 2000, pp. 2, 6 i 8.
- ↑ Dumenge, 2000, pp. 2-4.
Bibliografia
- Dumenge, Beatriz (2000). Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (ed.): «Artícul sobre el Puteal corresponent al cicle "la Peça del Més" del Museu». Archivat des de l'original, el 7 d'agost de 2016. Consultat el 12 de giner de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puteal de la Moncloa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.