Punt i coma
El punt i coma (;) és un signe ortogràfic de puntuació que es representa en una coma que està superposta a un punt que es troba en la part superior (llínea de base tipogràfica).[1] Indica una pausa major que la marcada per la coma i menor que la senyalada pel punt: el mateix temps que representa atres signes ortogràfics com els dos punts. El plural de punt i coma és invariable, és dir, es manté igual.
S'ampra per a indicar els diversos tipos de relació sintàctica o semàntica que es poden establir entre distintes unitats llingüístiques, que poden usar-se de dos formes: per a jerarquizar l'informació o per a indicar la relació semàntica.[2]
El punt i coma deu escriure's pegat a la paraula o al signe que ho precedix i separat per un espai de la paraula o del signe que ho seguix (;). La primera paraula que apareix despuix del punt i coma deu escriure's sempre en una minúscula (en algunes excepcions).[3]
Entre tots els signes de puntuació, est és el que presenta un major grau de subjetivitat en la seua ocupació, puix, en molts casos és possible optar, en el seu lloc, per un atre signe de puntuació: com el punt i seguit, els dos punts o la coma. Açò no significa que el punt i coma siga un signe prescindible.
En els seus inicis, se li denominava semicolon o còlon imperfecte: nom que en anglés seguix conservant (semicolon); no obstant, el seu nom actual es deu a la descripció gràfica dels dos signes de puntuació que constituïxen a este signe intermig. Unes atres llengües romançades també tenen este signe ortogràfic en un nom d'estructura semblant, com en italià, a on es diu punt i virgola, el portugués, a on es diu ponto i vírgula, el català, a on es diu punt i coma, o com en francés, a on es diu point-virgule.
Història
El punt i coma tal i com es coneix actualment va escomençar a ser utilisat pels humanistes italians, encara que en eixa época se li denominava semicolon; este signe ortogràfic va ser ràpidament difòs en l'imprenta.[3]
L'us del punt i coma va començar a principis de el XVI pel famós impressor italià Aldo Manucio, qui també va inventar la font cursiva. Més tart, el seu us es va estendre a la cúria romana, a on, a instàncies del propi papa Pío IV, el fill de Aldo Manucio va obrir una imprenta.
El significat de el "punt i coma" en grec antic era diferent: podria haver tingut la funció dels dos punts moderns o, depenent de si l'oració presentava un interrogat o exclamació, d'un signe d'interrogat o exclamació. En el grec modern, en canvi, solament té la funció del signe d'interrogat.
En Espanya va ser introduït pel gramàtic Juan Felipe Mey en 1606 en el nom de còlon imperfecte; no obstant, la seua implantació va ser llenta per les dificultats per a delimitar els seus usos com a signe intermig front als dos punts, que també s'ampraven en l'época en eixa finalitat.[3]
Usos llingüístics
Oracions en relacions semàntiques
- S'usa per a separar idees generals, per eixemple:
- María estava molt trist per la calificació del seu examen. + "tindrà que esforçar-se més. = "María estava molt trist per la calificació del seu examen; tindrà que esforçar-se més"
- Està plovent molt + No podrem anar caminant = Està plovent molt; no podrem anar caminant...
- Generalment, també es pot substituir per construccions del tipo:
- María estava apenada per l'examen i tindrà que estudiar més.
- No podrem anar caminant perque està plovent molt.
Oracions en gran extensió
- Per a separar els elements d'una enumeració quan es tracta d'expressions que inclouen menges:
- Calia estar en contacte en la naturalea: deixar entrar el cel, la mar i el vent; dormir sobre taulons, sobre el sol; assentar-se en cadires mig trencades.
- Abans de les conjuncions o locucions com pero, mes, encara que, no obstant, per tant, per tant, quan els periodos tenen certa llongitut (estilístic):
- Treballem com a locos en eixe proyecte perque teníem confiança; no obstant, els resultats no varen ser els que esperàvem.
- Per a unir dos proposicions:
- Molts varen ser els que volien aplegar a la meta; pero [conjunció adversativa] varen ser pocs els que varen passar.
- Es pot utilisar també quan s'unixen oracions que dins d'elles ya duen menge.
- En oracions molt llargues: abans de les conjuncions encara que, mes, pero, entre unes atres.
Quan dos oracions s'unixen sense una conjunció.
- En general, entre dos oracions lligades, quan el significat o l'oportunitat de la segona depén de la primera:
- He vingut en autobús; és que tinc el coche en el taller.
En oracions a on siga necessari donar una pausa pero que siga un atre apunt del mateix tema.
Vore també
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Punto y coma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.