Puertos de Tortosa-Beceite
| Puertos de Tortosa-Beceite | |
|---|---|
| Localisació | |
| Tipos | Espai natural / Bosc |
| Província | Castelló |
Els ports de Tortosa-Beceite (en català: Ports de Tortosa, Ports de Beseit, o simplement Els Ports) és un massiç montanyós situat a cavall entre les províncies de Tarragona (Catalunya), Terol (Aragó), i Castelló (Comunitat Valenciana), que constituïx el punt de trobada de la cordillera Prellitoral Catalana en el sistema Ibèric.
Geografia

La zona es caracterisa per vegetació de pinades (pi negre i pi roig), rouredes i encinares ademés d'un bosc de hages (declarat reserva natural parcial). L'orografia presenta multitut de barrancs, crestes, i cims, a on localisem com a espècies animals, a la major colónia de cabra hispànica de la Península, junt en atres espècies com teixons, gineta, o aus de rapa, i aparte també d'una important població de llúdries i buitres.
La seua màxima altitut és el mont Car (Roquetas), de 1441 metros, que constituïx la major altura de la província de Tarragona.
Geologia
Els Ports són un massiç de relleu molt complex format per materials calcáreos del Mesozoic que determinen un relleu abrupte i trencat per diverses falles, en importants solapaments. L'estructura central és de plegament de tipo juràssic, en un eix de direcció noreste i suroest. Predominen les roques carbonatadas (calcàrees i dolomías), que són molt fàcils d'erosionar i donen lloc al relleu càrstic que es manifesta en una gran varietat de formes: barrancs, gúbies, coves o alvencs.[1]
Flora
Els ports de Tortosa-Beceite presenten una flora molt variada gràcies a la seua complicada orografia, a la proximitat del Mediterràneu i a la diversitat dels seus ecosistemes.
En els caixers dels numerosos rius que existixen per la zona creixen chops, sauces, fresnos o àlbers encara que l'arbre predominant de la zona és el pi. Es distinguixen vàries espècies: pins carrascos, negrales o selvats.
Unes atres de les espècies d'arbres de la zona són els tejos, roures, carrasques, hages, arces, serbales o acebos. Existixen ademés una gran cantitat de arbustos en la zona, des de ginebreres, boj, sabinas, avellaners, petorres o espino negre, que es forma entre les roques.[2]
Fauna
L'animal emblemàtic del massiç és la cabra montesa (Capra pyrenaica hispanica), pero també existixen espècies com el cervo, el cabirol, el javalí o el muflón, este últim situat més al sur, en la zona valenciana.
Entre els mamífers més destacats està la llúdria (Lutra lutra), el gat montés (Felis silvestris) i el grup de rat penat, que en unes 20 espècies constituïx una de les comunitats més riques de la península ibèrica.
Moltes aus troben en els Ports les condicions d'hàbitat o de refugi idònees per a viure i per a nidificar. Destaquen les grans rapaces sedentarios, com el buitre leonado (Gyps fulvus), l'àguila real (Aquila chrysaetos), l'àguila perdicera (Aquila fasciata), el azor (Accipiter gentilis), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) o el muçol real (Bubo bubo).
El galápago leproso (Mauremys leprosa), la salamanquesa rosada (Hemidactylus turcicus), el eslizón ibèric (Chalcides bedriagai), la culebra de ferradura (Coluber hippocrepis), la culebra plana septentrional (Coronella austríaca) i l'escurçó hocicuda (Vipera latastei) són exponents rellevants de la població de reptils.
Protecció
Part catalana
La part catalana va ser declarada parc natural en l'any 2001 (Decret 160/2001 de 12 de juny publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 3414 de 21-06-2001) per la Generalitat de Catalunya. La seua superfície de 35.110 ha (unes 16.000 són de la Reserva Nacional de Caça) li convertixen en un dels majors parcs naturals de Catalunya sent el segon en el que conten les Terres de l'Ebre despuix del Delta de l'Ebre. El parc s'estén pels municipis de Tortosa, Roquetas (sèu administrativa del parc i de la Reserva Nacional de Caça), Alfara i Pauls en la comarca del Baix Ebre; Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Conte en la comarca de la Terra Alta i Mes de Barberáns i La Cenia en el comarca del Montsiá.
Part valenciana
La part valenciana va ser declarada parc natural l'any 2006 (Decret 70/2006 de 19 de maig del Consell Eixecutiu de la Generalitat Valenciana). La seua superfície d'unes 5.000 ha s'estén per les poblacions del municipi de Pobla de Benifasar, per Vallibona, Bel (Rosell) i Castell de Cabres. És el segon parc natural en el que conta la comarca del Baix Maestrazgo, despuix del parc natural de la Serra de Irta.
Particularitats
És una vasta zona montanyosa que comprén més de huitcents quilómetros quadrats. El relleu és calcáreo, extremadament complex en múltiples serres, picos, escarpado, riscs, valls profundes i formacions rocoses.
Des del punt de vista geològic, Este massiç constituïx una regió de transició entre la Cordillera Coster-Catalana i el Sistema Ibèric, aixina com una transició climàtica entre el clima mediterràneu de costa i el mediterràneu continental i traces del clima de montanya. Tot açò garantisa una vegetació única i diversa.
Este massiç es troba a cavall entre Catalunya, Aragó i la Comunitat Valenciana. En el Tosal del Rei, hi ha un túmulo de pedres que simbolisa el tradicional punt de trobada dels tres antics regnes de la Corona d'Aragó.[3]
En época medieval i moderna, la fusta que es produïa, junt en la que baixava pel Ebre, va convertir a Tortosa en un dels grans centres de distribució de voltons i cabrios per a la construcció d'edificis en tota la Corona d'Aragó, i inclús més allà, fins al punt de que en varis punts del Mediterràneu els grans troncs eren cridats "tortosinos".[4]
Bibliografia disponible
- Diversos autors (2008). Plantes del Port, I. Equisets i falagueres. Arbres i arbustos. Arbres monumentals, Ulldecona: Grup de Recerca Científica "Terres de l'Ebre". ISBN 978-84-612-2892-8.
Referències
- ↑ Cardona, Cristina; Jiménez, Natàlia; Domato, Miquel Parc Natural dels Ports : Aproximació al seu medi natural, 2003, pàg. 10-15.
- ↑ «Còpia archivada». Archivat des de l'original, el 6 de marzo de 2017. Consultat el 6 de mayo de 2017.
- ↑ "Catalunya Turisme", Generalitat de Catalunya
- ↑ Vidal Franquet, Jacobo «“Con su madera se hacen alfarjes para edificios regios”: Tortosa como centro de producción y distribución de madera para la construcción». Svmma, 6, 2015, pàg. 25-47.