Petorra

El petorra d'hivernPetorra[1]bruguera[2] (Erica multiflora) és un arbusto de la família de les ericáceas.
Archiu:Erica multiflora.ogv
Descripció
Arbust perenne, molt ramificado, de fins a 2,5 m d'altura. Branques rectes, de jóvens alguna cosa pubescentes. Fulls en verticilo en número de 4-5, aciculares, de 6-14 mm de llarc, de color vert obscur, en el marge molt enrollado, envés casi amagat. Inflorescències grans, en moltes flors, normalment terminals i que no apleguen als 5 cm Pedúnculs glabros, llarcs, molt fins, rojosos, per baix de la mitat en 3 folíols. 4 sépals glabros, d'1,5-2 mm de llarc, lanceolados, roses. Corola rosa lluenta,[3] blanca o púrpura de 4-5 mm de llarc,[4] estrechamante acampanada, en 4 lacinies rectes o curvades cap a arrere. 8 estams extrorsos, descollant àmpliament de la corola, anteres sense apèndixos, d'1,5 mm de llarc. Frut sec, capsular, que s'obri per 4 valvas i carix de pèls.[5] Florix des de finals d'estiu, sobretot en autumne, pero també en hivern i primavera.[3]
Hàbitat
Xares sempre verdes, secs, i boscs clars, tossals rocosos, sobre sols calcáreos.[3] A voltes en arenisques o dolomíes.[2] Requerix un clima càlit i suau, sense forts gelades, per lo que no sol penetrar molt cap a l'interior.[5]
Distribució
Mediterràneu occidental i central, en l'est fins a Sèrbia.[3] Es troba en totes les illes majors de Balears, i en la part oriental de la península ibèrica, principalment en Catalunya, Baix Aragó i Comunitat Valenciana.[5] En el nort d'Àfrica és el petorra més àmpliament distribuït per la seua major tolerància a la sequia. Apareix ací i allà des del nort de Marroc al nort de Tunis, en una població aïllada en el nort-est de Líbia (Massiç d'Akhdar).[4]
Taxonomia
Erica multiflora, va ser descrita per Carles Linneu i publicada en Species Plantarum 1 355. 1753.[6]
- Etimologia
Erica: nom genèric que deriva del grec antic ereíkē (eríkē); llatíissat erice, -és f. i erica = "petorra" en general, tant del gènero Erica L.com la Calluna vulgaris (L.) Hull, cridada brecina.[7]
multiflora: epítet llatí que significa "en múltiples flors".[8]
- Sinonímia
- Erica dianthera Moench
- Erica peduncularis C.Presl
- Erica purpurascens Lam.
- Erica umbellifera Loisel.
- Erica vagans Desf.
- Ericoides multiflorum (L.) Kuntze
- Gypsocallis multiflora D.Dò[9]
Noms vernàculs
- Castellà: berezo, petorra (6), bruch, bruguera (7), cepeyo, pedorrera, petorra, petorrera, xipell.[10] El número entre paréntesis indica el número d'espècies en el mateix nom comú.
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 Galán Cela, P; Gamarra Gamarra R., García Viñas J.I. (2003). Árboles y arbustos de la Península Ibérica e Isla Baleares, 4ª edició, Madrid:Jaguar. ISBN 84-95537-50-8.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Bayer, E (1989). Plantas del Mediterráneo, Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X.
- ↑ 4,0 4,1 Charco, J. (2001). Guía de los árboles y arbustos del norte de África, Madrid:AECI. ISBN 84-7232-878-3.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 López, Ginés (2007). Guía de los árboles y arbustos de la Península Ibérica y Baleares, 3ª edició, Madrid:Mundi-Prensa. ISBN 84-8476-312-9.
- ↑ «Erica multiflora». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 de marzo de 2014.
- ↑ En Flora Vascular
- ↑ En Epítetos Botánicos
- ↑ Erica multiflora en The Plant List
- ↑ Erica multiflora en Anthos, Sistema de información sobre las plantas de España, RJB (requiere búsqueda).