Anar al contingut

Pseudosuccinea columella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pseudosuccinea columella (Pseudosuccinea columella)


Pseudosuccinea columella, o caragol americà dels trematodos, és una espècie de caragol d'aigua dolça capaç de respirar aire. Taxonómicamente, es tracta d'un molusc gastrópodo pulmonado de la família Lymnaeidae.

Este caragol és un hospedador intermig de la Fasciola hepatica, un trematodo del fege que parasita al ganado, especialment ovelles.[1][2]

Distribució

[editar | editar còdic]

Com a espècie nativa

[editar | editar còdic]

Pseudosuccinea columella és nativa d'Amèrica del Nort i Europa.[3][4] La distribució d'esta espècie s'estén des de Nou Brunswick fins al sur Manitoba, a tot lo targo de l'est d'Estats Units, i aplega fins a América Central i part d'Amèrica del sur.[5]

No es coneix en exactitut la localitat tipo per a esta espècie, que estaria en algun lloc en l'àrea de Filadèlfia, EE. UU.[6]

Com a espècie introduïda

[editar | editar còdic]

Este caragol ha segut introduït en:

Descripció

[editar | editar còdic]

La closca d'esta espècie s'assembla molt a les del gènero Succinea, que pertany a una família diferent. Este fet va inspirar el nom d'este gènero.

La closca de Pseudosuccinea columella és de color marró, prima, traslúcida, fràgil i molt finamente estriada. El àpiç és puntagut. Té entre 3,5 i 4 regressos débilmente convexas, en una sutura superficial. L'últim regrés és predominant sobre les atres. L'obertura és ovalada. El marge palatal superior descendix abruptament. El marge columelar està reflectit només en la seua secció superior; el marge columelar inferior és esmolat i recte.[5]

L'ample de la closca és de 8 a 13 mm mentres que l'altura està entre 15 i 20 mm.[5]

L'animal és obscur en sectors blanquecinos. Els ulls són menuts i negres i estan localisats en la part basal interior dels tentàculs.[5]

El número haploide de cromosomes és 18 (n=18).[12]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

En Amèrica del Nort, Pseudosuccinea columella viu en aigües estancades, en costes de llacs, tolls, i rieras barrosos i de corrent llenta, entre nenúfarés i juncs, en pals i fanc.[5]

En Europa li l'observa predominantment en hivernàculs, pero a voltes en també hàbitats exteriors (Àustria, Hongria).[5] Necessita aigües no molt fredes, i no sobreviu temperatures de l'invierno d'Europa Central.[5] També li la troba damunt de fulls flotants de plantes aquàtiques; en el nort de Grècia li la va trobar prop una carretera en primavera.[5]

Paràsits

[editar | editar còdic]

La relacions parasíticas observades en Pseudosuccinea columella inclouen:

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Este artícul incorpora text de domini públic de la referència[5]

  1. 1,0 1,1 Torgerson P. & Claxton J. (1999).
  2. «Snail-born parasitic diseases: an update on global epidemiological distribution, transmission interruption and control methods».Infectious Diseases of Poverty.7(1)
    28.ISSN 2049-9957.doi:10.1186/s40249-018-0414-7.Consultat el 2022-08-25.
  3. 3,0 3,1 3,2 "Pseudosuccinea columella (Say)".
  4. 4,0 4,1 (2002).«Molecular phylogenetic relationships in the aquatic snail genus Lymnaea , the intermediate host of the causative agent of fascioliasis: Insights from broader taxon sampling».Parasitology Research.88(7)
    687–696.doi:10.1007/s00436-002-0658-8.
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 "Species summary for Pseudosuccinea columella".
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 (2007).«Pseudosuccinea columella (Say 1817) (Gastropoda, Lymnaeidae), snail host of Fasciola hepatica: First record for France in the wild».Parasitology Research.101(5)
    1389–1392.doi:10.1007/s00436-007-0656-i.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 «Senar-native mollusks throughout South America: emergent patterns in an understudied continent».Biological Invasions.22(3)
    853–871.ISSN 1573-1464.doi:10.1007/s10530-019-02178-4.Consultat el 2022-05-30.
  8. Agut-Padró A. I. (14 May 2009).
  9. Appleton C. C., Forbes A. T. & Demetriades N. T. (2009).
  10. Ferreira, P. 2014 PhD Thesis, Universidade Nova de Lisboa
  11. Stalazs A. (2002).
  12. (2010).«Bridging gaps in the molecular phylogeny of the Lymnaeidae (Gastropoda: Pulmonata), vectors of Fascioliasis».BMC Evolutionary Biology.10
    381.doi:10.1186/1471-2148-10-381.
  13. First report of larval stages of Fasciola hepatica in a wild population of Pseudosuccinea columella from Cuba and the Caribbean, Journal of Helminthology, 2011, 85 (1), p. 109–111
  14. Krull W. H. (1933).
  15. (2010).«Context-Dependent Effects of Ranaviral Infection on Northern Leopard Frog Life History Traits».PLOS ONE.5(10)
    i13723.doi:10.1371/journal.posa.0013723.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]