Anar al contingut

Proyecte FAMOUS

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
 Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià .
Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora !
També pots ajudar canviant este avís per u més específic.
Archiu:CAPS 0 on CAPS 1 .svg
Area d'estudi del Proyecte FAMOUS en la dorsal mesoatlántica

El Proyecte FAMOUS (Estudi Submarí del Mig Oceà Francés-Americà, per les seues sigles en anglés)[1] va ser la primera exploració científica marina realisada per sumergibles tripulats d'un llímit de placa tectónica divergent en una dorsal mediooceánica . Va tindre lloc entre 1971 i 1974, en un equip multinacional de científics que varen realisar numerosos estudis submarins en un àrea de la dorsal mesoatlántica a uns Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. a l'oest de les Azores . Per mig del desplegament de nous métodos i equips especialisats, els científics varen poder observar el fondo de la mar en molt més detall que mai. El proyecte va conseguir definir els principals mecanismes de creació del entanque de rift central en la Dorsal mesoatlántica i ubicar i mapear la zona d'acreció de la corfa oceànica .

Àrea d'estudi

[editar | editar còdic]

L'àrea d'estudi del Proyecte FAMOUS estava ubicada en una secció de la dorsal mesoatlántica a uns Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. a l'oest de les Azores ( São Miguel ) a 36° 50' de latitut nort.[2][3] Inclou una vall central o vall de rift de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. d'ample en la cresta de la dorsal mesoatlántica. Dins de la vall central es troba el llímit actual entre les plaques tectónicas d'Amèrica del Nort i Àfrica.[2] El sol de la vall de rift té una profunditat de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. i de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. d'ample i les montanyes que delimiten el rift estan a una profunditat d'al voltant de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., o al voltant de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. per damunt del sol. La vall del rift té Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. de llarc i està desplaçat cap a l'est en el nort en la Zona de fractura A; en el sur, es desplaça cap a l'oest en la zona de fractura B.[2]

Metodologia

[editar | editar còdic]
Archiu:CAPS 15 submersible.jpg
Sumergible ALVIN de l'Institució Oceanogràfica de Woods Hole en 1978

Un obstàcul important en els estudis marins va ser l'us d'ecosondas en un fes de transmissió ampli, que difumina els detalls de les característiques del fondo marí. Es pensava que el procés d'acumulació o creació de la corfa tenia lloc en uns pocs quilómetros d'ample del fondo marí,[4][5][6] que estava per baix de la resolució de les ecosondas dels barcos. Per lo tant, es varen amprar enfocaments propencs al fondo i en el fondo junt en noves ferramentes de mapage de sonar.[2] Les investigacions varen incloure magnetisme aerotransportado,[7] sonar de superfície alvançat per a barcos,[8] i medicions geofísicas,[9] sismologia,[10][11] instruments d'arrastre profunt,[12] fotografia de fondo de gran format,[13] instruments fixos en el fondo,[14] i immersions en el fondo en sumergibles tripulats d'investigació en el rift de la dorsal mesoatlántica. l'Institució Oceanogràfica Woods Hole

(WHOI) en Massachusetts va proporcionar barcos de superfície i el sumergible ALVIN; els francesos varen proporcionar barcos de superfície i el batiscafo Archimède i el sumergible Cyana.[15] Els britànics varen portar a terme estudis de sonar d'agranada lateral[16] i experiments sísmics en el fondo.[17] Les institucions principals varen ser el WHOI i l'Institut Francés per a l'Investigació de l'Oceà (IFREMER) de Brest, França.[15] Els líders del proyecte varen ser James Heirtzler, Claude Riffaud i Xavier Li Pichon .

Archiu:CAPS 79 area detail.svg
Detall de batimetría en àrea FAMOUS

Reptes del proyecte

[editar | editar còdic]

En els anys 1960, els científics canadencs havien escomençat un estudi detallat de la dorsal mesoatlántica a una latitut de 45° N que varen incloure múltiples expedicions en barcos de superfície.[18] En el proyecte FAMOUS localisat en la dorsal en latitut més clementes entorn 37° N, es varen portar a terme més de vint expedicions dins d'un proyecte coordinat i multinacional durant quatre anys, entre 1971 i 1974. Es varen realisar reunions bilaterals una volta que es varen completar les expedicions. Les característiques operacionals úniques del Proyecte FAMOUS, inclós l'us ecosondas de banda ampla i multibanda de nou desenroll junt en instruments remolcats en profunditat i sumergibles tripulats per a conseguir un nou i més precís nivell de resolució de la dorsal.[2] L'us de navegació en satèlits Transit va resultar clau per a conseguir un mapage detallat, en un temps anterior al desenroll del sistema GPS. Açò es va millorar en l'us de transpondedores acústics situats en barcos, instruments i sumergibles. Ademés de l'enfocament que utilisava instruments en creixent resolució detallada, els buços varen ser entrenats per a reconéixer el terreny volcànic que podrien trobar gràcies a eixercicis d'entrenament portats a terme en Islàndia i Hawái.[19][2] La cabina presurizada del sumergible ALVIN va ser també especialment millorada per a permetre-li alcançar les grans profunditats de la vall de rift.[2] En total, es varen completar quarantaquatre immersions en els tres sumergibles durant les temporades de 1973 i 1974.[20][2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «French program-FAMOUS». Manned Undersea Science and Technology Fiscal Year 1974 Report. US Department of Commerce. Consultat el 2019-11-24.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Heirtzler y Van Andel, 1977, p. 481.
  3. ↑ Geology.2(6)
    273–274.ISSN 0091-7613.doi:10.1130/0091-7613(1974)2<273:FAPTSO>2.0.CO;2.
  4. ↑ Geophysical Journal International.13(1–3)
    349–357.ISSN 0956-540X.doi:10.1111/j.1365-246X.1967.tb02165.x.
  5. ↑ Journal of Geophysical Research.73(6)
    2137–2142.doi:10.1029/JB073i006p02137.
  6. ↑ Luyendyk, Macdonald y , 1976, p. 369.
  7. ↑ Geological Society of America Bulletin.86(10)
    1348.ISSN 0016-7606.doi:10.1130/0016-7606(1975)86<1348:ASOTMR>2.0.CO;2.
  8. ↑ Renard, V., Schrumpf, B., and Sibuet, J. C., 1974, Bathymétrie détaillée d'unix partie de Vallée du Rift et de Faille Transformante près de 36°50'N dans l'océan Atlantique: Brest, CNEXO, BP 337, Cedex 2973.
  9. ↑ Journal of Geophysical Research.79(23)
    3370–3373.ISSN 2156-2202.doi:10.1029/JB079i023p03370.
  10. ↑ Reid y Macdonald, 1973, p. 88-90.
  11. ↑ Nature.248(5449)
    577–579.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/248577a0.
  12. ↑ Greenewalt y Taylor, 1974, p. 4401–4405.
  13. ↑ Brundage, W. L., Jr., and Cherkis, N. Z., 1975, Preliminary LIBEC/FAMOUS cruise results: U.S. Naval Research Lab. Rept. 7785,31 p.
  14. ↑ Nature.249
    752.doi:10.1038/249752a0.
  15. ↑ 15,0 15,1 Arcyana, 1975, p. 108–116.
  16. ↑ Deep Siga Research and Oceanographic Abstracts.22(5)
    279–298.doi:10.1016/0011-7471(75)90070-4.
  17. ↑ Nature.246(5431)
    297–299.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/246297a0.
  18. ↑ Canadian Journal of Earth Sciences.3(3)
    327–349.ISSN 0008-4077.doi:10.1139/i66-026.
  19. ↑ Science.187(4179)
    823–825.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.187.4179.823.
  20. ↑ Science.190(4210)
    103–108.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.190.4210.103.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Proyecte_FAMOUS&oldid=739659»