Província de Sancti Spíritus

Per a atres usos d'este terme vore Sancti Spíritus.

Sancti Spíritus és una província de Cuba. Té un àrea de 6744 km².

La diòcesis de l'Iglésia catòlica que es correspon en el territori de la major part de la província es denomina Diòcesis de Santa Clara i el seu centre d'alts estudis és l'Universitat de Sancti Spíritus, fundada en 1983.

Història

La Vila de Sancti Spíritus, en la Província de Sancti Spíritus, Cuba, va ser fundada en març de 1514 per Diego Velázquez, pero en 1522 es trasllada fins a les vores del riu Yayabo en busca de milloria econòmica, ubicació que manté hui, en la seua iglésia finalisada en 1680, despuix de 60 anys de treball. Al seu pont sobre el riu Yayabo, construït en 1825, li va ser otorgat per Real Orde el títul de ciutat espanyola pel seu gran increment de població, fins a l'independència de Cuba, en 1898. En octubre de 1976 es crea la nova divisió polític-administrativa del país, per la que la ciutat de Sancti Spíritus es convertix en la capital de la província del seu mateix nom, una de les 14 províncies del país. El territori queda integrat per 8 municipis i a l'any següent es proclamen Monuments Nacionals els centres històrics de Sancti Spíritus i Trinitat, l'iglésia parroquial major, el pont sobre el riu Yayabo, i el Pas de les Dames, en Taguasco.

Geografia

La província té un àrea de 6744 km², que en térmens d'extensió és equivalent a la mitat de Montenegro. El seu relleu combina les montanyes, les valls i les plages. Al sur, s'alça la serra del Escambray o massiç de Guamuhaya, un dels sistemes montanyosos més importants del país, en una rica fauna, una extensa zona boscosa i de pinades, protegits en el parc nacional Pico de Potrerillo. El pico de Potrerillo té una elevació de 931 metros sobre el nivell de l'mar. Atre pico important és el Sant Joan, de 1140 metros d'altura. En el centre de la província s'alcen les serres de Jatibonico i Bamburanao. El nort, es caracterisa per les seues costes baixes, el principal accident de les quals és la baïa de Bona Vista, que està separada del oceà Atlàntic pel archipèlec de Camagüey.

Hidrografia

Existixen en el territori gran cantitat de rius i rieres de poca extensió i cabal que es distribuïxen en abdós vertents i especialment en la sur. Entre els que desemboquen en la vertent sur, es destaquen el Riu Zaza, Riu Agabama, Riu Jatibonico del Sur i el Riu Higuanojo, en el caixer del qual s'observen bots d'aigua i corrents ràpides; en la vertent nort el Riu Jatibonico del Nort.

Els principals embassaments són: Zaza que en una capacitat d'1.020 millons de metros cúbics, constituïx el major del país; el Lebrija, La Felicitat; Higuanojo, Siguaney; Aridanes, Agabama i Tuinicú, tots d'importància per al rec dels cultius i el autoconsumo. Els estanys: Taje, la Chorrera i El Palmar, localisades al sur, carixen d'importància, llevat com a assent d'aus migratòries. Atres obres hidràuliques d'importància són el canal de Zaza i el seu derivadota.

Relleu

Es caracterisa per posseir un relleu molt variat, a on predominen fonamentalment les planures i en menor grau les montanyes i les altures.

En la porció nort del territori s'estén la planura del Nort de Cuba Central, formada fonamentalment per superfícies construïdes per l'acumulació marina, fluvio-marina i biógena i en àrees més llimitades existixen superfícies elaborades per l'abrasió i la carsificación.

A continuació i paralela a estes apareixen les altures del Nort de Cuba central que es caracterisen per ser elevació pedregosas i per presentar curves i mogotes. El seu punt culminant es troba en la serra de Jatibonico, la Serra Matahambre en 336 m.

Entre el sistema d'altures de Santa Clara, que li continua, es destaquen en el territori espirituano, les lomas de Tamarindo i les de Foment, una cadena d'altures colinosas litològic-estructurals, formades per varis tipos de roques, a on ademés es troba la major elevació de les altures de Santa Clara en la província en 372 m.

Cap al suroest el relleu és montanyós i es troba ocupat pel massiç de Guamuhaya, constituït per part de les altures de Trinitat, la vall de Agabama (Valle dels Ingenis) i les altures de Sancti Spiritus, en la primera de les quals es localisa la major elevació de província, el pico Potrerillo en 936,2 m.

Al sur del massiç i vorejant-ho cap a l'oest el relleu torna a ser pla, en esta zona ocupat per la planura de Sancti Spíritus, una extensa superfície baixa, plana i poca seccionada desenrollada sobre depòsits arcillosos molt jóvens.

Sols

La província està inclosa entre les que posseïxen sols de productivitat mija per considerar en tal evaluació les seues improductives zones montanyoses. Els més productius es troben fonamentalment al voltant de l'embassament Zaza i a l'est del riu Jatibonico del Sur (Planura del Jíbaro).

Predominen els sols pardos en carbonat i sense ells. En algunes àrees la nort i al sur apareixen sols ferralíticos rojos típics. En el llitoral sur i a l'est, es localisen sols hodromórficos i vertisuelos, propis de zones baixes.

Vegetació

Per la gran deforestación a que han segut someses les àrees de monts naturals han quedat reduïdes a les zones de poca accessibilitat. Entre les formacions vegetals més importants es troben els boscs tropicals latifolios perennifolios: siempreverde mesófilo submontano i pluvial montano, en numeroses espècies d'importància maderable, com són: la Caoba, Cedre, Baría, Cuanají, Pinada i els subperennifolios: semicaduco mesófilo típic, i vegetació secundària (boscs, xares i comunitats herbáceas secundàries).

En la zona de Tops de Collantes, en el meridional municipi de Trinitat abunden lionas, epifitas, verdets, líquenes, orquídees, i falagueres arborescentes per un clima d'abundants precipitacions.

En la costa nort predominen els boscs semicaducos mesófilo en humitat fluctuante i siempreverdes de mangles i en la sur, ademés de presentar estes últimes, es localisen en alguns sectors els de el tipo ciènaga típica. En els embassaments creix la vegetació aquàtica.

En el restant del territori es desenrolla la vegetació cultural, conformada per cultius agrícoles en focs de pastures i vegetació secundària i pastures en focs de cultius i sabanes naturals.

En la planura del Jíbaro, pertanyent a les planures de Sancti Spíritus, es troba un dels subcentros evolutius de palmes més important del país i vàries espècies de jatas de yareyes d'interés geobotánico.

Fauna

Entre la fauna endèmica descollen els mamífers: rat penat de la Jata i la jutías conga i carabalí; el molusc: trompetita prieta; els reptils: salamanquita de la costa i el cocodril; entre les aus: la Coloma perdiu, el gavilà colilarga, el Catey, el pardal mosca i el pechero, ademés del halconcito, el camao, el Zunzún, el Tocororo, la pedorrera, el pardal carpintero vert i diferents tipos d'aràcnits i insectes.

Divisió administrativa

Regió

L'actual província Sancti Spiritus, inclou en el seu territori, dos de les primeres viles cubanes, fundades pels colonizadores espanyols en l'any 1514: Sancti Spiritus i Trinitat.

Municipis

Municipis de la província de Sancti Spíritus
Nom	Àrea (km²)
1. Cabaiguán	602.34
2. Foment	475.79
3. Jatibonico	778.73
4. La Sierpe	1063.21
5. Sancti Spíritus	1173.46
6. Taguasco	509.18
7. Trinitat	1179.97
8. Yaguajay	1074.91

Capital

La capital provincial, és la vila de Sancti Spíritus o de el "Esperit Sant", la qual va ser fundada en 1514 casi en el centre de l'Illa i que va servir de punt de partida per a la conquista de Yucatán. La ciutat conserva un centre històric en edificacions dels sigles XVIII i XIX, entre els que es destaca la parroquial Major, construïda en 1680 i el pont sobre el Riu Yayabo, Monument Nacional. Els seus habitants són cridats "espirituanos".

Economia

Les activitats econòmiques més importants de Sancti Spíritus són l'agricultura —tabac, arròs, café, cacao, canya de sucre, cítrics i hortaliças—, la peixca, la mineria —petròleu, algeps i ix gema—, la ganaderia vacuna, i les refineria de sucre i petròleu. És una de les províncies més desenrollades del país.

Cultura

Trinitat, coneguda també com la Ciutat Museu de Cuba és una de les localitats colonials més belles de l'Illa, fundada baix el nom de "Vila de la Santíssima Trinitat", i que va rebre en 1988 la condició de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en ser considerada un dels conjunts arquitectònics més complets del continent americà. Trinitat combina característiques dels sigles XVIII i XIX i els primers anys de el XX, i encara conserva els seus carrers empedradas, les escalinates i les fronteres multicolors dels edificis, cada u un museu en sí mateixa. El Valle dels Ingenis és una extensa planicie de forma triangular que comprén al voltant de 250 quilómetros quadrats i comprén en el seu interior les valls de Sant Luis, Agabama-Méyer i Santa Rosa, ademés de la planura costera del sur, delta del riu Manatí. Junt en la ciutat de Trinitat, va ser reconegut per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat en l'any 1988.

Índex

Llocs d'interés

Es destaca en Trinitat, la plaça Major, l'iglésia de la Santíssima Trinitat, considerada una de les més àmplies del país i que atesora valioses peces de l'erari artístic religiós de Cuba, entre ells el famós Crist de la Vora Cruz, aixina com un altar de marbre dedicat al cult de la Verge de la Misericòrdia —únic del seu gènero en l'Illa—, i atres imàgens religioses de gran valor. La ciutat alberga museus com el Romàntic —instalat en l'antic Palau de Brunet— i el d'Arqueologia "Guamuhaya", exponent de la cultura aborigen de l'illa.

Propenc a Trinitat està la Vall de Sant Luis o Valle dels Ingenis, museu de l'indústria azucarera cubana en 75 ruïnes corresponents a ingenis, cases d'estiu, barracons i atres instalacions relacionades en la fabricació del dolç producte. Encara s'empina allí la famosa torre de Manaca-Iznaga,^[1] edificada en 1816 i que en els seus 45 metros d'altura, marcava en la seua campana l'inici i fi dels treballs en les plantacions de la canya de sucre.

Trinitat inclou ademés el paisage natural protegit Tops de Collantes, en el massiç montanyós del Escambray, en prop de 12 500 hectàrees d'extensió i numeroses espècies endèmiques de la flora i la fauna, a on el clima d'abundants precipitacions favorix l'hàbitat d'orquídeas, verdets, líquenés, falagueras arborescentes, pins i eucaliptos. Al parc nacional Tops de Collantes, s'ascendix per una de les vies més impressionants del país. En este parc es troba també un dels principals centres de salut de Cuba.

Plages

A uns pocs quilómetros de Trinitat es troben les plages de la Península de Ancón, les millors del sur de Cuba, i en la que es poden apreciar magnífics secs coralinos.