Província de Jeju
La Plantilla:Coreà és l'única província autònoma especial de Corea del Sur. El seu territori comprén el de l'illa de major tamany del país, la illa de Jeju, i es troba en l'estret de Corea, al suroest de la província de Jeolla del Sur, de la qual va formar part fins a 1946. La seua capital és la Ciutat de Jeju. També és, des de l'11 de novembre de 2011 una de les Sèt maravelles naturals del món.
Noms
[editar | editar còdic]A lo llarc de l'història, l'illa ha rebut diferents noms, com:
- Doi (도이, 島夷).
- Dongyeongju (동영주, 東瀛州).
- Juho (주호, 州胡).
- Tammora (탐모라, 耽牟羅).
- Seopra (섭라, 涉羅).
- Takra (탁라, 竣羅).
- Tamra (탐라, 耽羅).
Història natural
[editar | editar còdic]
La illa de Jeju, coneguda antigament en Occident com a illa de Quelpart, és una illa volcànica, dominada pel mont Troba, un volcà de 1950 metros d'altura, el pico més alt de Corea del Sur.
L'illa es va formar fa centenars de millons d'anys, com a conseqüència de erupció volcàniques, i es compon fonamentalment de basalt i de lava. Té un clima subtropical, més càlit que el del restant del país, en el que es distinguixen quatre estacions; part de l'estiu és plujosa, i l'hivern és molt sec.
Va ser una de les 28 finalistes per a ser considerada una de les sèt maravelles naturals del món, obtenint la distinció.
Història
[editar | editar còdic]
Este territori va ser un país independent, conegut com Tamna, fins a l'any 662, en el que va passar a formar part del protectorat de Cadira. En el 938, despuix de la caiguda de Cadira, Tamna es convertix en un protectorat de Goryeo. En 1105, Tamna pert la seua autonomia i es convertix en província de Goryeo. El rei Euijong de Goryeo va canviar el nom de l'illa de Tamna per Jeju.
En 1271, Jeju va ser la base de la rebelió de Sambyeolcho contra els mongoles; Sambyeolcho va ser derrotat en 1273, i Jeju no va tornar a ser part de Goryeo fins a 1367.
Quan Coreja va ser colonisada per Japó en 1910, Jeju es va denominar Seishū , que és la forma de llegir en japonés els caràcters hanja de la paraula Jeju. Despuix de la derrota dels japonesos en 1945, Jeju es va convertir oficialment en part de la nova República de Corea, formant part de la província de Jeolla del Sur fins a 1946, en que es va transformar en una nova província.
Entre el 3 d'abril de 1948 i el 21 de setembre de 1954, estant el govern de Corea del Sur baixe supervisió nortamericana, es varen produir una série de tumults la repressió dels quals va donar lloc a la mort de vàries decenes de mils de persones; estos successos es coneixen com la Insurrecció de Jeju.
En 2007, el govern surcoreà va decidir construir una base naval en l'illa, prop del llogaret de Gangjeong, capaç d'albergar uns 20 submarins i bucs de guerra. Durant una consulta popular celebrada el 20 d'agost de 2007, el 94% dels habitants varen rebujar el proyecte, considerant en particular que esta base només satisfà els interessos nortamericans i la seua estratègia de contindre a China en la mar de China Oriental, i que destruïx un entorn protegit per la seua naturalea chamánica.[1]
Societat i cultura
[editar | editar còdic]En l'illa de Jeju existixen característiques culturals que distinguixen a la seua població del restant de Corea, provablement degudes a l'aïllament geogràfic. Aixina, existixen mils de llegendes locals. Els harubang ("yayos de pedra") són el distintiu cultural més clar; es tracta d'escultures tallades en blocs de lava.
Un atre aspecte distintiu de la província de Jeju és l'estructura matriarcal de les famílies, sobretot en Udo i en Mara; el millor eixemple que es coneix és el de les haenyo, (해녀, lliteralment dònes de la mar), els qui es guanyen la vida bucejant a pulmó lliure per a mariscar moluscs, com els abulones (família Hallotidae, de la classe Gasterópoda) i les closques (família Strombidae).
Divisió administrativa
[editar | editar còdic]Jeju es dividix en 2 ciutats (Si o Shi) i en 2 comtats (Gun). A la seua volta, les dos ciutats es dividixen en 31 barris (Dong) i els dos comtats es dividixen en sèt viles (Eup) i en cinc districtes (Myeon). Ademés, les viles i districtes estan dividits en 551 pobles (Ri). A continuació, s'enumeren els noms en alfabet llatí, Hangul i Hanja.
Ciutats
[editar | editar còdic]- Ciutat de Jeju (제주시; 濟州市—la capital de la província).
- Seogwipo (서귀포시; 西歸浦市).
Comtats
[editar | editar còdic]- Comtat de Jeju del Nort ("Bukjeju"; 북제주군; 北濟州郡).
- Comtat de Jeju del Sur ("Namjeju"; 남제주군; 南濟州郡).
En 2005, els residents de Jeju varen aprovar per referèndum una proposta per a unir totes estes entitats en una sola, que seria directament administrada pel govern provincial, com a part del pla per a crear la Ciutat Internacional Lliure de Jeju.[2]
Símbols
[editar | editar còdic]- Flor provincial: rododendro (Rhododendron weyrichiii, del gènero Rhododendron).
- Arbre provincial: alcanforero (Cinnamomum camphora siebold, de la família Lauraceae).
- Pardal provincial: pardal carpintero (Dendrocopos leucotos quelpartensis, de la família Picidae).
Economia
[editar | editar còdic]El presupost per a 2006 és d'1,11 trillons de won (1,110 mil millons de dólars), lo que supon un 10% més que el de l'any anterior. S'estima que el producte interior brut per a 2006 serà de 8,48 trillons de won (8,480 mil millons de dólars), en una renda per càpita d'uns 15.000 dólars.
Es tracta d'un destí turístic intern important, tant que la ruta aérea que l'unix en Seül va ser la més freqüentada del món en 2019.[3]
Patrimoni agrícola mundial
[editar | editar còdic]Els agricultors de l'illa, per a defendre's del vent, han construït més de 22.000 km de murs fets en pedra volcànica negra, cridats Jeju Batdam (dragó negre), que han contribuït a preservar la biodiversitat i la cultura tradicional en els últims mil anys. Eixos murs formen part dels Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM), designats per la FAO. En l'illa de Jeju, les terres agrícoles s'usen per a cultivar orquídees i productes hortícoles com papes, carlotes, alls, rave blanc, cols, ordi, judeues, etc.[4]
Províncies hermanadas
[editar | editar còdic]Jeju es troba hermanada en atres províncies insulars:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Sur « l’île de la paix », un village sud-coréen menacé» (en fr). Le Monde diplomatique. Consultat el 6 de decembre de 2018.
- ↑ «Cheju Consolidation Vote». Korea Claves July 28 2005. Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2005. Consultat el 29 de juliol de 2005.
- ↑ «Estes són les rutes aérees més freqüentades del món».
- ↑ «Jeju Batdam Agricultural system». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 22 de giner de 2017.
- Transliterated Korean names llaure preferred to English equivalents; see Wikipedia:Naming conventions (Korean)Plau names.
- "Unesco names World Heritage sites". BBC News. June 28, 2007. http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6248244.stm. Retrieved May 6, 2010.
- Wolcott Wheeler, The 1948 Cheju-do Civil War https://web.archive.org/web/19991012020858/http://www.kimsoft.com/1997/43wh.htm
- Song Sang-ho (August 7, 2011). "Controversy over Jeju naval base mounts". Korea Herald. http://www.koreaherald.com/national/detail.jsp?newsMLId=20110807000217 [1] archivat en Wayback Machine..
- Choe Sang-Hun (August 18, 2011). "Island’s Naval Base Stirs Opposition in South Korea". New York Claves. http://www.nytimes.com/2011/08/19/world/asia/19base.html?_r=1&pagewanted=all.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Jeju.
- Pàgina oficial d'informació provincial (lloc en anglés)
- Pàgina en informació en espanyol
- Pàgina en un portal sobre la vida en Korea (lloc en anglés).
- Pàgina en informació (lloc en anglés).
- Turisme ecològic (lloc en anglés).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Jeju» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.