Anar al contingut

Protomalayo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El terme «protomalayo», que es traduïx com Melayu Asli (en malayo aborigen), Melayu Purba (en malayo antic) o Melayu Tua (en malayo clàssic),[1] es referix als parlants de les llengües austronesias, provablement d'Àsia continental, els qui es varen traslladar a la península i al archipèlec malayos en una llarga série de migracions entre els anys 2500 i 1500 a. C.; en un dels models teòrics, la primera de les dos migracions dels primers parlants de malayo, anterior a la dels deuteromalayos.[2][3]

Els protomalayos són els antepassats dels malayos de Malàsia i Indonèsia d'hui dia. Es creu que eren mariners en amplis coneiximents d'oceanografia, en habilitats de peixca alvançades i habilitats agrícoles bàsiques. A lo llarc dels anys, es varen establir en varis llocs i varen adoptar costums i religions distintes com a resultat de la aculturación i els matrimonis contrets en persones de tribus d'Orang Asli en les que varen entrar en contacte, com els pobles Semang i Senoi.

Orígens

L'Enciclopèdia de Malàsia: l'història antiga fa referència a tres teories sobre l'orige dels protomalayos:[4]

  • La teoria de Yunnan, la migració del riu Mekong (publicada en 1889). Alguns defensors de la teoria de que els protomalayos són originaris de Yunnan són R. H Geldern, J. H. C Kern, J. R Foster, J. R Logen, Slametmuljana i Asmah Haji Omar. Algunes proves que recolzen esta teoria són: les ferramentes de pedra trobades en l'archipèlec malayo que són similars a les ferramentes d'Àsia central; la similitut de les costums malayas i les costums d'Assam; i el fet de que el malayo i el camboyano són idiomes de la mateixa família perque la llar ancestral dels camboyanos es troba en el naiximent del riu Mekong.
  • La teoria dels mariners (publicada en 1965).
  • La teoria de Taiwan (publicada en 1997).

Alguns llingüistes històrics han aplegat a la conclusió de que hi ha poques bases llingüístiques per a una divisió proto i/o deuteromalaya.[5] Les troballes sugerixen que és provable que els protomalayos i els deuteromalayos pertanyguen a la mateixa estirp i tinguen el mateix orige. Algunes teories prèvies sugerien que els deuteromalayos varen aplegar en una segona ona migratòria, al voltant del 300 a. C., en oposició als protomalayos, que varen aplegar molt abans.[6]

Regions geogràfiques

Indonèsia

Ernest-Théodore Hamy (1896) va identificar per primera volta a tres grups de protomalayos ubicats en Sumatra, Borneo i Indonèsia:[7][8]

Tant l'investigació de Koentjaraningrat com la d'Alfred Russel Wallace (1869) varen concloure que la majoria dels moluqueños s'engloben en la categoria de protomalayos.[9] No obstant, les troballes d'António Mendes Correia varen canviar la categoria dels timorenses[10] en el gràfic etnològic d'Alfred Russel Wallace, classificant-els com predominantment protomalayos.[11] Açò es basa en la sorprenent similitut entre els dissenys arquitectònics de les cases tradicionals en Lospalos, en Timor Oriental, i les dels pobles batak i toraya.[12] En Célebes, no solament es considera com protomalayos al poble toraya, sino també als seus veïns minahasa, que varen emigrar a l'illa durant el periodo megalític.[13] En Sumatra, una tribu pigmea poc coneguda, el poble mante d'Aceh, es considera protomalaya i es creu que està extinguida.[14]

Atres grups ètnics que estan estretament relacionats en els protomalayos són el poble nage, de Flores, considerat una mescla de protomalayos i melanesios,[15][16] i el poble sakai de Riau, que originalment era protomalayo pur fins que va ser espentat a l'interior pels deuteromalayos, lo que li va dur a que es mesclaren en els negritos.[17] En la costa oest de Bengkulu, en l'illa de Sumatra, els pobles indígenes de l'illa d'Enggano, coneguts com el poble enggano, són considerats en la seua major part protomalayos.[18]

Malàsia

Casas proto-malayas prop de Lubuk Kelubi, Districte Hulu Langat, Selangor, Malàsia, 1908.

En Malàsia, els protomalayos estan classificats dins del grup de natius cridat orang asli, en la Malàsia peninsular. Oficialment li'ls coneix com:[19]

  • Orang Kanaq
  • Orang Kuala
  • Orang Seletar
  • Poble semelai
  • Poble temuan

Atres grups ètnics fòra de la Malàsia peninsular que també són considerats protomalayos, a banda del grup del poble Orang Asli, és el poble rungus.[21]

Filipines

Erro al crear miniatura:
Comparació d'altura entre un nortamericà (esquerra), un mestizo natiu d'indonèsia i proto-malayo (centre) i un negrito pur (dreta) de Luzon, 1869.

En Filipines, hi ha varis grups de persones que han segut identificats com a part del grup protomalayo:[22]

  • Poble mangguangan

En Filipines hi ha atres grups ètnics que estan relacionats o mesclats en els protomalayos:[22]

  • El poble teduray, una mescla de protomalayos i natius d'Indonèsia principalment
  • El poble apáyao, una mescla de protomalayos i Negritos
  • El poble Albay Bikol, principalment protomalayo en alguna part de negrito
  • El poble batak (Filipines), mescla de protomalayos i natius d'Indonèsia
  • El poble bataán, principalment negrito, mesclat en proto-malayo i australoide[24][25]
  • El poble bagobo, mescla de protomalayos i natius d'Indonèsia
  • El poble bilán, mescla de protomalayos i natius d'Indonèsia
  • El poble manobo, mescla de protomalayos i natius d'Indonèsia
  • El poble subanon, principalment protomalayos mesclats en malayos (de la costa) o natius d'Indonèsia (de l'interior)
  • El poble tinggian, una mescla de natius d'Indonèsia i malayos
  • El poble bóntoc, principalment malayos

Referències

  1. ↑ Bani Noor Muchamad (2007). Anatomi rumah bubungan tinggi, Pustaka Banua, p. 2. ISBN 978-97-933-8133-6.
  2. ↑ Neil Joseph Ryan (1976). A History of Malaysia and Singapore. London: Oxford University Press. pp. 4 & 5. ISBN 0-19-580302-7
  3. ↑ «Geneticist clarifies role of Proto-Malays in human origin». Malaysiakini.
  4. ↑ (1999) Date' Dr Nik Hassan Suhaimi & Nik Abdul Rahman (ed.). Encyclopedia of Malaysia: Early History, Archipelago Press. ISBN 978-981-3018-42-6.
  5. ↑ «Karl Anderbeck, "Suku Batin - A Proto-Malay People? Evidence from Historical Linguistics", The Sixth International Symposium on Malay/Indonesian Linguistics, 3 - 5 August 2002, [[Bintan Island]], [[Riau]], Indonèsia».
  6. ↑ Steven L. Danver (2015). Native Peoples of the World: An Encyclopedia of Groups, Cultures and Contemporary Issues, Routledge. ISBN 978-13-174-6399-3.
  7. ↑ Ernest Théodore Hamy (1896). Els races Malaiques et Americaines, L'Anthropologie.
  8. ↑ Fenneke Sysling (2016). Racial Science and Human Diversity in Colonial Indonèsia, NUS Press, p. 143. ISBN 978-98-147-2207-0.
  9. ↑ Koentjaraningrat (2007). Villages in Indonèsia, Equinox Publishing, p. 129. ISBN 978-97-937-8051-1.
  10. ↑ Fenneke Sysling (2016). Racial Science and Human Diversity in Colonial Indonèsia, NUS Press, p. 118. ISBN 978-98-147-2207-0.
  11. ↑ Ricardo Roque (2010). Headhunting and Colonialism: Anthropology and the Circulation of Human Skulls in the Portuguese Empire, 1870-1930, Springer, p. 175. ISBN 978-02-302-5133-5.
  12. ↑ George Junus Aditjondro (1994). East Timor-Leste: an Indonesian intellectual speaks out, Australian Council for Overseas Aid, p. 29. ISBN 09-098-3161-0.
  13. ↑ Joan Erickson (1982). Southeast Àsia, Lane Publishing Company, p. 156. ISBN 03-760-6764-0.
  14. ↑ Ferdian Ananda Majni. «Mante, Suku Kuno Aceh yang Terlupakan». Mija Indonèsia.
  15. ↑ Fenneke Sysling (2016). Racial Science and Human Diversity in Colonial Indonèsia, NUS Press, p. 119. ISBN 978-98-147-2207-0.
  16. ↑ Reginald Ruggles Gates (1948). Human ancestry from a genetical point of view, Harvard Univ. Press, p. 354.
  17. ↑ Parsudi Suparlan (1995). Orang Sakai vaig donar Riau: masyarakat terasing dalam masyarakat Indonèsia : kajian mengenai perubahan donen kelestarian kebudayaan Sakai dalam proses transformasi mereka ke dalam masyarakat Indonèsia melalui Proyek Pemulihan Pembinaan Kesejahteraan Masyarakat Terasing, Departemen Sosial, Republik Indonèsia, Yayasan Obor Indonèsia, p. 40. ISBN 97-946-1215-4.
  18. ↑ Charles Alfred Fisher (1964). South-east Àsia: a social, economic, and political geography, Methuen, p. 240. OCLC 489670953.
  19. ↑ Jean Michaud, Margaret Byrne Swain & Meenaxi Barkataki-Ruscheweyh (2016). Historical Dictionary of the Peoples of the Southeast Asian Massif, Rowman & Littlefield, p. 304. ISBN 978-14-422-7279-8.
  20. ↑ (2002) Geoffrey Benjamin & Cynthia Chou (ed.). Tribal Communities in the Malay World: Historical, Cultural and Social Perspectives, Institute of Southeast Asian Studies, p. 22. ISBN 98-123-0167-4.
  21. ↑ (1983) Bulletin - Institute for Medical Research, Issues 19-20, Institute for Medical Research, p. 29.
  22. ↑ 22,0 22,1 Ignacio Villamor & Felipe Buencamino (1921). Census of the Philippine Islands Taken Under the Direction of the Philippine Legislature in the Year 1918, Volume 2, Bureau of printing.
  23. ↑ (2015) Lonely Planet Philippines, Lonely Planet. ISBN 978-17-436-0537-0.
  24. ↑ 24,0 24,1 William Cameron Forbes (1985). The Philippine Islands, Harvard University Press, p. 258. ISBN 97-117-0712-8.
  25. ↑ 25,0 25,1 (2008) Kasaysayan at pag-unlad ng Wikang Pambansa ng Pilipinas, Rex Bookstore, Inc., p. 3. ISBN 978-97-123-3321-7.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Protomalayo&oldid=1320515»