Poble ifugao
El poble ifugao són un grup ètnic austronesio que habita la província d'Ifugao en Filipines. Viuen en els municipis de Lagawe (capital d'Ifugao), Aguinaldo, Alfonso Llesta, Asipulo, Banaue, Hingyon, Hungduan, Kiangan, Lamut, Mayoyao i Tinoc. La província és una de les més chicotetes de Filipines, en un àrea de sol 251778 hectáreas (622156.4 acre), aproximadament el 0,8% de l'àrea terrestre total del país.[1] En 1995, la població dels ifugao era de 131,635. Encara que la majoria seguix en la província d'Ifugao, alguns s'han traslladat a Baguio, a on treballen com talladores de fusta, i a atres parts de la Regió de la Cordillera.[1]
Denominació
El terme Ifugao prové de ipugo, que significa «gent de la terra», «mortals» o «humans», en contrast en els esperits i deïtats. També significa «del tossal», ya que pugo significa tossal.[1] El terme Igorot o Ygolote va ser usat pels espanyols per a referir-se a les persones de les montanyes. No obstant, els ifugao preferixen el nom Ifugao.cita requerida
Història
Henry Otley Beyer pensava que els ifugao provenien del sur de China fa 2,000 anys i migraren al Golf de Lingayen i la costa oest del nort de Luzón, per a després desplaçar-se a les valls dels rius Agno i Kayapa, i finalment a les valls d'Ifugao.[2] Una teoria de Felix Keesing, basada en fonts espanyoles antigues, va propondre que els antepassats dels ifugao varen vindre de l'àrea del Magat despuix de l'arribada dels espanyols, per lo que els terrats d'arròs tindrien solament uns pocs centenars d'anys.[3] La epopeya popular ifugao The Hudhud of Dinulawan and Bugan of Gonhadan recolza esta interpretació.[1] Una teoria més recent de Manuel Dulawan assumix que els ifugao provenen de la província occidental de la Montanya, per les sorprenents similituts en l'idioma kankanaey, l'arquitectura, la fabricació de roba, els dissenys i els numerosos noms i llocs d'esta regió que apareixen en els mits i cançons ifugao.[4]
Segons estudis, els ifugao varen resistir la conquista espanyola en vàries ocasions. Els grups que migraren a les terres altes de la Cordillera Central es creu que varen ser aquells que varen resistir el control colonial espanyol, que prevalia en les terres baixes. Segons Acabament, la naturalea accidentada de les terres altes al voltant de la regió d'Ifugao no va impedir directament la conquista espanyola. Atres regions en un entorn igualment accidentat varen ser someses al domini colonial. L'investigació arqueològica mostra que les pràctiques de resistència ifugao exitoses varen enfortir els seus recursos polítics i econòmics. La conquista espanyola i un aument de població varen ser la causa del canvi a l'agricultura d'arròs humit.[5]
Segons Queeny G. Lapeña i Stephen B. Acabament, per a resistir exitosamente contra una potència colonizadora, es requerix una organisació militar constructiva dins d'una política completa. Els espanyols varen conquistar la Vall de Magat, lo que va dur als ifugao a reubicar-se estratègicament en l'interior de les montanyes de la Cordillera entre 1600 i 1700 d. C. Poc despuix es va adoptar l'agricultura d'arròs humit i es varen construir extensos terrats d'arròs. Est va ser un canvi de subsistència per als ifugao, ya que abans cultivaven taro. Els autors destaquen que els ifugao varen mantindre vixca la seua cultura i identitat en passar grans cantitats de temps en els camps d'arròs, ya que els tractaven com a àrees rituals per a «reforçar la solidaritat comunitària».[6] Stephen Acabat afirma que, ya que el llogaret estava aumentant en població, el canvi al cultiu d'arròs humit, l'aument en l'obtenció de bens exòtics i l'increment en la distribució d'animals rituals indiquen «una elaboració política com a resposta a la conquista espanyola».[5]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Sumeg-ang, Arsenio. «4 The Ifugaos», Ethnography of the Major Ethnolinguistic Groups in the Cordillera, Quezon City: New Day Publishers, pp. 71–91. ISBN 971-10-1109-3.
- ↑ Beyer, H. Otley. The Senar-Christian People of the Philippines, Manila: Bureau of Printing.
- ↑ Keesing, Felix M.. The Ethnohistory of Northern Luzon, Stanford, Califòrnia: Stanford University Press.
- ↑ «Contributions of Foreign and Local Authors in Writing Ifugao History».Proceedings of the Regional Seminar Workshop on Cordillera Histography.Consultat el 29 de setembre de 2025.
- ↑ 5,0 5,1 “Resistance Through Rituals: The Role of Philippine "Native Pig" (Els seus scrofa) in Ifugao Feasting and Soci-Political Organization.” . Journal of Archaeological Science: Reports 13: 583–594. doi:.
- ↑ Acabat, Stephen (1 de octubre 2018). “Zones of Refuge: Resisting Conquest in the Northern Philippine Highlands Through Environmental Practice”. Journal of Anthropological Archaeology 52: 180–195. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo ifugao» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.