Protocol S/PDIF
L'acrònim S/PDIF o S/P-DIF correspon a Format d'Interfaç Digital Sony/Philips (Sony/Philips Digital Interface Format), conegut també pel seu còdic segons la Comissió Electrotécnica Internacional, IEC 958 type 95, part de la IEC-60958. Consistix en un protocol a nivell d'hardware per a la transmissió de senyals d'àudio digital modulades en PCM entre dispositius i components estereofònics.
S/PDIF és una versió del protocol estàndar AES/EBU adaptada per a aplicacions comercials, presentant chicotetes diferències que ho fan menys costós a l'hora de produir els components finals.
Aplicacions
S/PDIF, inicialment utilisat en els llectors de CD (dispositiu desenrollat conjuntament pels ingeniers de Sony i Philips), ha estés el seu us a la majoria dels dispositius d'àudio moderns; com reproductors de DVD (en les seues eixides d'àudio), Minidisc, decodificadores TDT, les targetes de sò dels ordenadors més moderns i, en general, qualsevol dispositiu que conte en "eixida òptica". És també molt utilisat en els sistemes d'àudio en els automòvils, a on substituïx al cablejat habitual de coure per un únic cable de fibra òptica, immune al soroll elèctric.
Un atre us comú del protocol S/PDIF és la transmissió d'àudio digital comprimit segons lo definit per l'estàndart IEC 61937. Este modo s'utilisa per a conectar l'eixida d'un reproductor de DVD en un dispositiu de cine en casa que soporte el sistema Dolby Digital o be el sistema DTS de sò envolvente.
Especificacions d'hardware
Les especificacions de S/PDIF permeten diversos tipos de cables i conectors, segons dispositiu en que siga utilisat. Estos poden estar basats en cable coaxial, utilisant en este cas conectors RCA, o en fibra òptica, a on els conectors seran del tipo TOSLINK (també coneguts com EIAJ òptic). L'us de la versió òptica està més estés per la seua comentada immunitat al soroll elèctric. Existixen adaptadors per a l'interconexió d'abdós sistemes, que solen requerir alimentació externa.
S/PDIF va ser desenrollat a partir d'un estàndart usat en els sistemes d'àudio professional, conegut com AES/EBU, àmpliament utilisat en els sistemes DAT i en la transmissió d'àudio en els estudis professionals de gravació. A nivell de protocol S/PDIF és idèntic, pero canvia els conectors i els cables. Es varen substituir els conectors tipo XLR pels RCA i els TOSLINK, segons la tecnologia de transmissió, més econòmics i senzills d'utilisar. Sobre el cable, es canvia el cable de parell trenat apantallado de 110 Ω (ohms) d'impedència en llínea balancejada pel cable coaxial de 75 Ω, molt més estés i econòmic, o per fibra òptica.
| AES/EBU | SPDIF | |
|---|---|---|
| Cablejat | Parell trenat (110 ohms) o coaxial (75 ohms) | Coaxial (75 ohms) o fibra òptica |
| Conector | XLR de 3 pines o D-Sub de 25 pines | RCA o Toslink |
| Nivell de senyal | 3 a 10 V | 0,5 a 1 V |
| Codificació | BMC | BMC |
| Informació de subcódigo | Text d'identificació ASCII | Informació de protecció de còpia SCMS |
| Resolució màxima | 24 bits | 20 bits (24 bits opcionals) |
Vore també
Protocol Dante
Referències
- Watkinson, J. (2001), The Art of Digital Àudio. 3ª ed., Focal Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Protocolo S/PDIF» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.