Anar al contingut

Prostitució en Tunis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Image de l'entrada al barri roig tunecino de Sidi Abdallah Guech, una de les dos úniques zones en el país a on la prostitució està permesa.

La prostitució en Tunis es troba regulada,[1][2][3] i es llimita a dos chicotetes zones, una en Sfax i l'atra, Sidi Abdallah Guech, el barri roig llegal de Tunis.[4] Fòra d'estes dos zones, és illegal.[2][3][5] Encara que el número de prostitutes registrades és baix, moltes treballen illegalment, sobretot des del tancament de la majoria dels barris rojos com a conseqüència de la Revolució dels Jazmines en 2011.[6] ONUSIDA estima que hi ha al voltant de 25 000 prostitutes en el país.[7] Les treballadores sexuals i les ONG denuncien que l'aplicació de la llei és abusiva, incoherent i corrupta.[3][6]

Història

Durant el periodo otomà en Tunis, les prostitutes pagaven imposts segons el seu aspecte; quant més guapa era la dòna, més tenia que pagar.[8]

Tunis es va convertir en protectorat francés en 1881. En 1883, la Convenció de la Marsa va fer aplicable la llei francesa en Tunis. En aquella época, els bordells i la prostitució eren llegals en França i, per tant, també en Tunis. La primera maison de tolérance (bordell) va aparéixer en Tunis en 1882. En 1889 es va introduir un sistema de regularitat[9] i es varen fer obligatoris els exàmens mèdics quinzenals de les prostitutes per a intentar frenar la propagació de la sífilis.[10]

Durant l'ocupació alemana de França en la Segona Guerra Mundial, es va pressionar al govern de Vichy per a que regulara encara més la prostitució en la finalitat d'evitar la propagació de malalties de transmissió sexual entre les tropes alemanes. El govern tunecino, que seguia baix el control de la França de Vichy, va llegalisar en 1942 l'estatus de les treballadores del sexe com fonctionnaires (funcionàries).[1]. Sense llicència, la prostitució es va convertir en illegal. Els clients de les prostitutes illegals també eren criminalisats com a còmplices. En la majoria de les ciutats hi havia zones de prostitució regulades.[2]

Despuix de l'ocupació de Tunis per les forces de l'Eix en la Segona Guerra Mundial, de la mateixa manera que en atres territoris ocupats, es varen crear bordells militars, a sovint en judeus internats.[11]

En 1977, el Ministeri de l'Interior tunecino va modificar el decret de 1942 per a reflectir l'evolució social i llegislativa que havia experimentat el país.[12]

Revolució dels Jazmines

Abans de la revolució tunecina de 2011, hi havia unes 300 treballadores del sexe llegals en unes dotze zones, entre elles Tunis, Sfax, Susa, Gabes i Cairuán.[10] Despuix de la revolució, el govern islamiste va fer la vista grossa davant l'acció fonamentalista contra els barris rojos.[1] Molts varen ser incendiats; en uns atres, les prostitutes varen ser desestajades i els edificis destrossats. Es varen tancar tots menys els de Tunis[1] i Sfax,[13] que es varen salvar gràcies a l'acció dels veïns, que varen impedir que els fonamentalistes entraren en les zones fins que varen aplegar la policia i els militars.

En 2014 va haver una petició al Ministeri de l'Interior per a que permetera reobrir el barri roig de Susa, pero no va prosperar.[13][14]

Tràfic sexual

Tunis és país d'orige, destí i possible trànsit d'hòmens, dònes i chiquets víctimes de la tracta en fins sexuals. Segons un estudi de referència publicat en 2013, els jóvens tunecinos són objecte de diverses formes de tracta. Les organisacions internacionals informen d'una major presència de chiquets del carrer i chiquets rurals que treballen per a mantindre a les seues famílies en Tunis des de la revolució de 2011; segons l'estudi de referència, estos chiquets són vulnerables a la tracta en fins sexuals. Segons els informes, les dònes tunecinas han segut obligades a prostituir-se baix falses promeses de treball tant dins del país com en atres llocs, com Líban, Emirats Àraps Units i Jordània. En 2016, el Ministeri de Justícia va informar de 22 processaments relacionats en la prostitució forçada.[15]

L'Oficina de Vigilància i Lluita contra la Tracta de Persones del Departament d'Estat dels Estats Units va classificar en 2023 a Tunis com a país de "nivell 2".[16]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «The Big Reveal». Qantara. Consultat el 10 de febrer de 2024.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «What We Don't Know about Sex in the Middle East». Zocalo. Consultat el 10 de febrer de 2024.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Sex Work Law». Institute of Development Studies. Archivat des d'el original, el 7 de març de 2022. Consultat el 10 de febrer de 2024.
  4. ↑ «Salafist Intimidation Campaign Threatens Young Democracy in Tunisia». Der Spiegel. Consultat el 10 de febrer de 2024.
  5. ↑ «FAQ: Amnesty policy to protect the human rights of sex workers». Amnistía Internacional. Archivat des d'el original, el 28 de març de 2022. Consultat el 10 de febrer de 2024.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Assaulted And Accused - Sexual And Gender-Based Violence In Tunisia». Amnistía Internacional. Archivat des d'el original, el 16 de març de 2022. Consultat el 10 de febrer de 2024.
  7. ↑ «Sex workers: Population size estimate - Number, 2016». UNAIDS. Archivat des d'el original, el 4 de juny de 2019. Consultat el 10 de febrer de 2024.
  8. ↑ El Feki, Shereen (2013). Sex and the Citadel: Intimate Life in a Changing Arab World. Random House, p. 201.
  9. ↑ Lee, Daniel (2017). "Prostitution in Tunis", en Trafficking in Women (1924-1926). United Nations Historical Séries. University of Sheffield, pp. 228–231.
  10. ↑ 10,0 10,1 El Feki, Shereen (2013), p. 202.
  11. ↑ «Wiesenthal Center honors one of Shoah's righteous Arabs». Jewish Journal. Consultat el 10 de febrer de 2024.
  12. ↑ «Prostitution as a matter of freedom». Llibera Università Internazionale degli Studi Sociali Guido Carli. Consultat el 10 de febrer de 2024.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Prostitutes want Tunisia's ret light districts to get back in business». PRI. Consultat el 10 de febrer de 2024.
  14. ↑ «Tunisia sex workers call for brothel to reopen in resort of Sousse». CNN. Consultat el 10 de febrer de 2024.
  15. ↑ «Tunisia 2017 Trafficking in Persons Report». Departament d'Estat d'Estats Units. Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2017. Consultat el 10 de febrer de 2024.
  16. ↑ «2023 Trafficking in Persons Report: Tunisia». Departament d'Estat d'Estats Units. Consultat el 10 de febrer de 2024.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Prostitució_en_Tunis&oldid=1320488»