Prosopography of the Later Roman Empire
Prosopography of the Later Roman Empire, abreviat com PLRE («Prosopografía de l'Imperi romà tardà») és un conjunt de tres volums que descriuen colectivament cada persona registrada del món romà des de 260, data de l'inici del regnat del emperador Galieno (r. 253-268), fins a 641, que correspon a la mort del emperador Heraclio (r. 610-641), data utilisada comunament per a marcar el final de l'antiguetat tardana.
Entre les fonts citades s'inclouen llibres historiográficos contemporàneus, texts lliteraris, inscripcions, i diverses fonts escrites. Els individus coneguts únicament per fonts dubtoses (com per eixemple Història Augusta), aixina com les persones identificables els noms de les quals s'han perdut, s'inclouen en senyals que indiquen la fiabilitat.
Història
El principal proyecte prosopográfico sobre l'Imperi romà, la Prosopographia Imperii Romani (PIR) dirigida per Theodor Mommsen, es va completar a fins del sigle xix i va cobrir el periodo des d'Augusto fins al començ del regnat de Diocleciano. A principis del sigle xx, per sugerència del propi Mommsen, Adolf Harnack va propondre una continuació de el PIR des del començ del regnat de Diocleciano fins a la mort de Justiniano I (565). Esta Prosopographie dones Spätrömischen Reiches deuria haver inclós tant figures seculars com a eclesiàstiques. El proyecte, que va començar abans de la Primera Guerra Mundial, va ser retardat per esta, i després va ser a la seua mort en 1933, quan s'havien reiunido al voltant de 75 000 cites.[1]
En 1948, Arnold Hugh Martin Jones i Idris Bell varen solicitar a l'Acadèmia Britànica una beca per a crear un corpus de «totes les persones que tenien un títul civil o militar». El 4 d'octubre de 1949 es va reunir el primer comité, presidit per Jones, en John Morris com a secretari i Bell, Norman H. Baynes i Edward Arthur Thompson com a membres. En 1950 es va celebrar en París el Primer Congrés Internacional d'Estudis Clàssics; un grup d'erudits anglesos liderats per Jones es va reunir en colegues francesos liderats per Henri-Irénée Marrou i varen determinar que els britànics treballarien en la redacció d'una prosopografía de figures civils i militars, la Prosopography of the Later Roman Empire, mentres que els francesos s'haurien dedicat a la dels religiosos, la Prosopographie chrétienne du Bas-Empire (PCBE). En 1951, l'Acadèmia de Berlín va concedir als britànics i francesos accés al material ya preparat. En 1953 existia un Comité de Supervisió PLRE que incloïa a Jones, Baynes, Thompson, Bell, Morris i Colin Henderson Roberts. Una de les primeres decisions del comité va ser alvançar la data d'inici de la prosopografía a 260, l'any de l'inici del regnat de Galieno, per a permetre una millor visió de l'evolució de l'estructura civil i militar baix el regnat de Diocleciano. També es va decidir estendre l'interval cobert fins a 641, l'any de la mort d'Heraclio i una série d'events en la part occidental d'Europa. Estes dates es varen convertir més vesprada en les acceptades tradicionalment per a l'antiguetat tardana.[2]
Contingut
La majoria de les entrades pertanyen a persones que ocupen llocs oficials o classes en les seues famílies. Esta obra no inclou a clercs, llevat en la mida en que s'ubiquen en les categories anteriors.[3] Els volums varen ser publicats per la Cambridge University Press i va involucrar a un gran número d'autors i colaboradors, tenint a Arnold Hugh Martin Jones, John Robert Martindale i John Morris com a editors principals.[4]
El contingut es dividix de la següent manera:
- Volum I, publicat en març de 1971, 1176 pàgines, cobrix els anys 260-395.[5]
- Volum II, publicat en octubre de 1980, 1355 pàgines, cobrix els anys 395-527.[6]
- Volum III, publicat en novembre de 1992, 1626 pàgines, cobrix els anys 527-641.[7]
El proyecte «Prosopografía del món bizantí» té com a objecte ampliar la cobertura fins a l'any 1265. A pesar de que algunes resenyes sobre este treball feren reparacions a certes falles i omissions, la seua recepció va ser extraordinàriament positiva i en general estos problemes es varen considerar de poca importància tenint en conte el valor del conjunt, ademés de ser inevitables en treballs de semblants proporcions. S'ha convertit en obra de referència obligatòria i l'informació recopilada des de llavors ve impulsant una gran cantitat de nous treballs.[8]
Vore també
Referències
- ↑ Mathisen, p. 23.
- ↑ Mathisen, pp. 23-26.
- ↑ Society for the Promotion of Roman Studies, 1950, p. 189.
- ↑ «The prosopography of the later Roman Empire» (en en). WorldCat. Consultat el 21 de febrer de 2021.
- ↑ «The Prosopography of the Later Roman Empire Volume 1. AD 260–395» (en en). Cambridge University Press. Consultat el 14 d'abril de 2019.
- ↑ «The Prosopography of the Later Roman Empire Volume 2. AD 395–527» (en en). Cambridge University Press. Consultat el 14 d'abril de 2019.
- ↑ «The Prosopography of the Later Roman Empire Volume 3. AD 527–641» (en en). Cambridge University Press. Consultat el 14 d'abril de 2019.
- ↑ «Prosopography of the Later Roman Empire: Yesterday, Today and Tomorrow».Fifty Years of Prosopography: The Later Roman Empire, Byzantium and Beyond.British Academy.Consultat el 14 d'abril de 2019.
Bibliografia
- (1950).«Prosopography of the Later Roman Empire».The Journal of Roman Studies.40doi:10.2307/298553.
- Ralph W. Mathisen, «___protected_title_0___: Yesterday, Today, and Tomorrow», in Averil Cameron (a retor vaig donar), Fifty Years of Prosopography: The Later Roman Empire, Byzantium and Beyond, OUP/British Academy.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prosopography of the Later Roman Empire» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.