Anar al contingut

Propagació mundial de el H5N1

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cygnus olor drinking.JPG
Propagació mundial de el H5N1
Cep de H5N1 altament patógena
Altament H5N1 patógena
Altament H5N1 patógena
Països que han reportat morts d'aus de corral o de pardals salvages enllaçades a infeccions d'un cep H5N1 altament patógena.
Països que han reportat casos humans d'infecció per un cep H5N1 altament patógena.

La propagació mundial de la influenza H5N1 en pardals es considera una amenaça pandémica important. Si be es coneixen atres ceps de influenza de la H5N1, estes són significativament diferents a nivell genètic d'este cep emergent, la qual és altament patógena, i que va poder conseguir una propagació mundial sense precedents en 2008.[1] El cep de H5N1 és un cep de grip aviaria de ràpida mutació i altament patogénica, la qual es troba en múltiples espècies d'aus. És tant un cep epizoótica (sent capaç d'ocasionar una epidèmia en no-humans) i panzoótica (causant d'infeccions que afecten a animals de moltes espècies, especialment en un àrea ampla). A menos que s'indique lo contrari, "H5N1" en esta llínea de temps es referix al recent cep altament patógena de H5N1. Decenes de millons d'aus han mort a causa de la influenza H5N1 i s'han sacrificat i eliminat centenars de millons d'aus per a llimitar la propagació del H5N1. Els països que han informat d'un o més brots importants de H5N1 altament patógeno en aus (causant a lo manco mills, pero en alguns casos, millons d'aus mortes) són (en orde d'aparició del primer brot): Corea del Sur, Vietnam, Japó, Tailàndia, Camboya, Laos, Indonèsia, China, Malàsia, Rússia, Kazakhstan, Mongòlia, Turquia, Romania, Croàcia, Ucrània, Chipre, Iraq, Nigèria, Egipte, Índia, França, Níger, Bòsnia, Azerbaiyan, Albània, Camerún, Myanmar, Afganistan, Israel, Pakistan, Jordània, Burkina Faso, Alemània, Sudan, Costa d'Ivori, Djibouti, Hongria, Regne Unit, Kuwait, Bangladés, Aràbia Saudita, Ghana, República Checa, Togo, Nepal i Bhutan.

S'ha trobat ceps de el H5N1 altament patógenas en aus en estat salvage en molts atres països: Àustria, Bulgària, Dinamarca, Grècia, Iran, Itàlia, Polònia, Sèrbia, Montenegro, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Suècia i Suïssa. La vigilància del H5N1 en humans, aus de corral, aus selvades, gats i atres animals seguix sent molt llimitada en moltes parts d'Àsia i Àfrica, per lo que encara es desconeix molt sobre l'alcanç exacte de la seua propagació.


El H5N1 té varietats endèmiques de baixa patogenicidad en aus trobades en Amèrica del Nort. El H5N1 té una varietat altament patógena, la qual és endèmica en dotzenes d'espècies d'aus en el sur d'Àsia i algunes parts d'Àfrica. Fins ara, és molt difícil que els humans s'infecten en el H5N1. S'ha demostrat la presència del virus H5N1 altament patógeno (mortal) en tot lo món, tant en aus selvades (cisnes, urracas, ànets, oques, colomes, àguiles, etc.), com en els pollets i els pavos de granja; i açò s'ha demostrat en millons de casos en el virus aïllat i secuenciado en centenars de casos, donant la prova definitiva de l'evolució d'este cep i d'este subtipo de l'espècie Influenzavirus A (un tipo de virus de grip aviar).

El 25 de juliol de 2008, l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) va publicar una actualisació de la situació d'emergència de la malaltia de la influenza aviar, informant que la patogenicidad de el H5N1 continuava aumentant gradualment en les àrees endèmiques, pero la situació de la malaltia de la influenza aviar en les aus de granja ha segut controlada a través de la vacunació. Es varen notificar onze brots de H5N1 en tot lo món en juny de 2008 en cinc països (China, Egipte, Indonèsia, Pakistan i Vietnam) en comparació als 65 brots en juny de 2006 i els 55 brots en juny de 2007.[2]

Casos humans

[editar | editar còdic]

Plantilla:H5N1


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Archived copy». Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2008. Consultat el 12 de juny de 2008.
  2. «July 25, 2008 FAO Avian Influenza Disease Emergency Situation Update». Archivat des d'el original, el 9 de setembre de 2008. Consultat el 31 d'agost de 2020.