Problema físic
Un problema físic consistix en determinar una solució numèrica, model subjacent o explicació que permeta entendre certa observació experimental o una situació suposta, usant models físics nous o marcs teòrics prèviament desenrollats.
Eixemples
[editar | editar còdic]Problemes històrics importants
[editar | editar còdic]l'orige de l'univers i el seu estructura observada varen ser objecte de debats filosòfics i reflexions des de l'antiguetat, encara que només a partir de la maduració de la ciència moderna a partir del sigle XVIII va ser possible plantejar en precisió algunes qüestions i esbossar respostes. Isaac Newton va desenrollar algunes idees cosmológicas a partir de la seua llei de gravitació universal, no obstant, dit model baix certes assunció adicionals com la de que l'univers fora infinit i etern conduïen a situacions com la paradoxa de Olbers[1] o el problema de l'inestabilitat (colapse gravitatorio d'un univers no perfectament homogéneu).
També el moviment dels astres va ser una qüestió molt debatuda,[2][3] si be, en l'antiguetat ya es disponia de models fenomelógicos com el model de l'astrònom antic Claudio Ptolomeo que descrivien el moviment en certa precisió i inclús permetien predir eclipses,[4] no va ser fins a Isaac Newton que es va contar en una teoria general que donara conte del moviment dels astres.
Atres problemes que han demostrat ser irresolubles en la forma inicialment plantejada són el problema dels tres cossos (no existix un procediment analític per a trobar la solució general) o el problema de l'estabilitat atòmica dins de l'electromagnetisme clàssic. Este segon problema va contribuir en gran mida a formular principis físics diferents dels de la física clàssica i va dur al desenroll de la mecànica quàntica.[5]
Problemes importants resolts
[editar | editar còdic]El problema de l'estabilitat atòmica plantejat a finals del sigle XIX va ser resolt unes décades més vesprada en el advenimiento de la física atòmica i nuclear, abdós basades en la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps. Igualment, l'orige d'univers i el seu desenroll des d'un moment molt primerenc al seu inici varen ser aclarits per la model de big bang, afinando per mig del submodelo ΛCDM, basats en última instància en la teoria general de la relativitat. Si be les condicions exactes de per qué l'univers va escomençar en certes característiques i valors de certs paràmetros físics, encara està pendent d'explicacions adicionals.
Problemes no resolts de la física
[editar | editar còdic]AP La física moderna ha fet apareix varis problemes físics que semblen importants i per als quals no existix una solució o una explicació adequada dins de les teories físiques modernes com són la teoria general de la relativitat o la mecànica quàntica de camps. Entre estos problemes, un dels més famosos és l'aparent incompatibilitat entre estes dos teories i el problema de construir una teoria de gravetat quàntica consistent que englobe a abdós com a casos llímits, compatibilisant aixina les prediccions contradictòries. Un atre problema que afecta a la física quàntica és el problema de la mida que podria estar relacionat en la construcció d'una teoria consistent com la mencionada més dalt segons el premi Nobel Roger Penrose.
Problemes físics en atres contexts
[editar | editar còdic]Modelización física
[editar | editar còdic]Algunes aplicacions pràctiques i problemes d'ingenieria, requerixen la construcció de models físics específics que permeten fer prediccions quantitatives precises, que freqüentment no poden obtindre's per una derivació directa de les teories físiques fonamentals. Molts problemes de comportament dels materials, de l'estabilitat i adequació de tecnologies específiques, requerixen una combinació de simulació i experimentació, per a comprendre el seu comportament físic. El problema de descriure'ls adequadament, sol dur problemes físics no trivials, si ben estos no solen ser problemes centrals per a la física teòrica.
Eixercicis escolars
[editar | editar còdic]Els problemes escolars de física, són qüestions simples que normalment per càlcul directe o aplicació d'una série de fòrmules en l'orde correcte permeten obtindre resultats numèrics a certes qüestions pràctiques o imaginades. De la mateixa manera que succeïx en els problemes matemàtics escolars una didàctica deficient sobre els principis físics subjacents fa que es plantegen als estudiants en lloc de qüestions interessants, mers eixercicis calculísticos que no requerixen un raonament físic i no donen als estudiants l'oportunitat de provar si han assimilat les idees centrals de la física clàssica.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Martínez, Vicent J.; Jones, Bernard J. T.: ["Why the universe is not a fractal" http://adsabs.harvard.edu/abs/1990MNRAS.242..517M] , Monthly Notices of Royal Astronomical Society(ISSN 0035-8711), vol. 242, Feb. 1990, p. 517-521
- ↑ Reviel Neitz; William Noel. The Archimedes Codex: Revealing The Secrets of the World's Greatest Palimpsest, Hachette UK, p. 125. ISBN 978-1-78022-198-4.
- ↑ CJ Tuplin, Lewis Wolpert (2002). Science and Mathematics in Ancient Greek Culture, Hachette UK, p. xi. ISBN 978-0-19-815248-4.
- ↑ Jones, A. (2020). The ancient Ptolemy. ln Ptolemy's Science of the Stars in the Middle Ages (D. Juste, B. van Dalen, D. N. Hasse, C. Burnett, Turnhout, Brepols, Eds.) Ptolemaeus Arabus et Latinus Studies 1, 13-34.[1]
- ↑ Figueroa Martínez (1 de giner de 2007). Física moderna (Edició revisada), Pearson Educació. ISBN 9789702607892.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Problema físico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.