Primera guerra del Congo
La primera guerra del Congo (1996-1997) va ser una guerra de nou mesos desenrollada en Zaire que va tindre l'objectiu de derrocar al dictador nacionaliste Mobutu Sese Seko. Les forces opositores a Mobutu varen ser conduïdes pel líder guerriller Laurent-Désiré Kabila en respal de països veïns (en especial Ruanda i Uganda). Alcançada Kins#a, Kabila es va declarar president i va canviar el nom del país a República Democràtica del Congo.
Entre les causes de la guerra estava l'administració dictatorial anticomunista de Mobutu contraria a la democràcia i als moviments socials que va provocar grans masses rebels, aixina com el seu respal al genocidi dels tutsi. El cridat genocidi de Ruanda s'havia produït en 1994, quan extremistes hutu varen massacrar a, es calcula, 800 000 tutsi cita requerida i hutu moderats . Mentres, el dictador congoleny Mobutu va donar respal als hutu i posteriorment, quan milícies tutsi varen entrar en Ruanda des d'Uganda, Mobutu va acollir a uns dos millons de persones -hutu en la seua immensa majoria i entre ells els autors del genocidi- que fugien davant l'alvanç dels tutsi que planejaven la venjança. Als pocs mesos d'este èxodo, la guerrilla de Laurent Kabila (pare), recolzada pel nou president ruandés Kagame (tutsi) els banyamulenge i uns atres, va alvançar des de Katanga cap al nort i despuix d'alcançar la província de Kivu es va dirigir a Kinshasa. Mobutu va fugir i Kabila es va fer en el poder. Va començar llavors la busca i aniquilació dels refugiats hutu i els seus respals.[1]
Acabada la guerra, l'intenció de Kabila d'expulsar a les tropes ruandesas i ugandesas, l'alçament dels sectors reaccionaris contraris a Kabila junt a les promeses incomplides de democratisació farien esclatar l'enorme segona guerra del Congo, que es va iniciar el 2 d'agost de 1998 i que va estar en l'orige del genocidi congoleny.
Orígens
Mobutu hi havia controlat Zaire des de 1965 en l'ajuda dels Estats Units que veen en el dictador un baluart contra els líders progressistes com Patrice Lumumba, que havia segut derrocat en 1960 per Mobutu en ajuda de la CIA i del govern de Bèlgica. Pel colapse de l'Unió Soviètica en 1991 i el fi de la guerra freda, Estats Units va deixar el seu respal cap a la dictadura de Mobutu. A principis dels anys 1990 una ona de democratisació va invadir Àfrica. Hi havia importants pressions internes i externes per a alcançar eixa democratisació en Zaire, i Mobutu va prometre reformes. Va abolir oficialment el sistema de partit únic vigent des de 1967, pero es va mostrar contrari a aplicar les reformes promeses, per lo que va perdre el favor dels seus tradicionals aliats, tant en Zaire com en l'exterior.
Hi havia una llarga tradició de resistència al poder de Mobutu. L'oposició estava formada fonamentalment per polítics d'esquerras, que reivindicaven l'herència de Lumumba, i per personalitats procedents de diverses minories ètniques i regionals que s'oponien a la preponderancia de Kinshasa sobre el restant del país. Un d'ells era Kabila. Era ademés també originari de Katanga, província tradicionalment oposta al govern de Mobutu.
En lo que es coneix com la Gran crisis de refugiats dels Grans Llacs, el Genocidi de Ruanda va desencadenar la fugida d'uns dos millons de refugiats hutu de Ruanda despuix de l'entrada des d'Uganda de tropes del Front Patriòtic Ruandés (tutsi) que varen assumir el control del país en juliol de 1994. Entre els refugiats hi havia membres de les milícies Interahamwe -lligats a partits polítics que varen participar en el genocidi- aixina com gran part del derrotat eixèrcit ruandés. Varen instalar zones de control en l'est de Zaire, en les afores de la ciutat fronteriça de Goma i cap a l'oest i noroest, atacant als tutsis ruandeses i zaireños, cridats banyamulengues. Mobutu, que escomençava a perdre el control del país, va recolzar als extremistes d'hutu per raons polítiques, i no va fer res per a terminar en la violència que s'iniciava.
Desenroll de la guerra
En 1996, el vicegovernador de la província de Kivu del Sur va ordenar als banyamulenges que s'anaren de Zaire baix amenaça de pena de mort. Pero estos es varen rebelar i es varen aliar en els opositors a Mobutu i varen formar l'Aliança de Forces Democràtiques per a la Lliberació del Zaire (AFDL). La AFDL va tindre el respal dels Caps dels Estats de la regió dels Grans Llacs, en especial Paul Kagame, president de Ruanda i Yoweri Museveni, president d'Uganda. Davant la passivitat dels tradicionals aliats de Mobutu, molts oficials de l'eixèrcit zaireño es varen unir a les tropes de Laurent-Désiré Kabila en el transcurs de la seua marcha des de les fronteres orientals del país cap a Kinshasa, ciutat en la que varen entrar el 17 de maig. La resistència es desmoronó i Mobutu va fugir a Marroc, país en el que va morir poc temps despuix. Kabila va prendre oficialment el poder el 20 de maig de 1997, i va canviar el nom de Zaire pel de República Democràtica del Congo.
Una volta Kabila va accedir al poder, la situació va canviar de modo dramàtic. Kabila va ser vist pronte, junt en varis hòmens del seu recent conformat gabinet, com a sospitós de corrupció i autoritarisme, lo mateix de lo que ell va acusar a Mobutu. Molts demòcrates ho varen abandonar i Kabila va posar en marcha un fort programa centralizador, lo que va aumentar les tensions en les minories de l'est del país que solicitaven més autonomia. En agost de 1998, tots els membres del govern d'orige tutsi es varen retirar del govern quan Kabila va solicitar als mercenaris ruandeses i ugandeses que tornaren als seus països. De fet, l'aliança de Kabila en els ruandeses per a conseguir el control militar i polític li havia valgut l'acusació de ser "porrito de Kigali" per part de les forces prodemocráticas congolenyes. Açò va impulsar a Kabila a tornar-se contra els seus antics aliats ruandeses que ya es mostraven cómodos en territori congoleny, i que desijaven seguir explotant els recursos minerals de l'est del país, despreciant a la població nativa. En eixe context va esclatar la segona guerra del Congo.
Prop de 10 000 a 15 000 membres de les FAÇ varen ser "reeducados" i integrats a les noves FARDC despuix de la caiguda de Mobutu.[2][3]
Vore també
Referències
- ↑ Imma Vitelli. «YO, CANÍBAL 'Nos varen ordenar menjar-nos als nostres enemics i ho vaig fer'» (en espanyol). xlsemanal. Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2010. Consultat el 25 de maig de 2010.
- ↑ Weiss | War and Peace in the DRC (IV)
- ↑ The African stakes of the Congo War, escrit per John Frank Clark, pp. 115, edició per Palgrave Macmillan, 2002.
Bibliografia
- International Crisis Group (ICG). "The agreement on a cease-fire in the Democratic Republic of Congo: An Analysis of the Agreement and Prospects for Peace". ICG Democratic Republic of Congo, no. 5, 20 d'agost de 1999.
- Mahmood Mamdani (2002). When victims become killers: colonialism, nativism, and the genocide in Rwanda. Princeton: Princeton University Press. ISBN 978-0-69110-280-1.
- Thom, William G. "Congo-Zaire's 1996-97 Civil War in the Context of Evolving Patterns of Military Conflict in Africa in the Era of Independence". Journal of Conflict Studies. Vol. XIX. No. 2, autumne de 1999: 93-123.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Primera guerra del Congo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.