Prefectura apostólica de Tigray
La prefectura apostólica de Tigray (en latín: Praefectura Apostolica de Tigrai i ) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Etiopia. Es tractava d'una prefectura apostólica llatina, immediatament subjecta a la Santa Sèu. Va ser suprimida el 20 de febrer de 1961.
Territori i organisació
La prefectura apostólica estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics dels ritos llatí i alejandrino residents en els comisariatos d'Adua (o Tigray Occidental), Macallè (hui Mekele), Adigrat, Addì Abbì (o Tembien) i Alamata (o Països Gallas) en la governació d'Eritrea en l'Àfrica Oriental Italiana.
La sèu de la prefectura apostólica es trobava en la ciutat d'Adigrat.
En 1950 en la prefectura apostólica existien 8 parròquies.
Història
Després de que el 9 de maig de 1936 Itàlia anexara oficialment l'Imperi d'Etiopia, l'1 de juny de 1936 va ser creada l'Àfrica Oriental Italiana subdividida en governacions, una de les quals era la governació d'Eritrea formada en l'Eritrea italiana i part d'Etiopia.
La prefectura apostólica de Tigray va ser erigida el 25 de març de 1937 per mig de la bula Quo in Aethiopiae del papa Pío XI, prenent el seu territori del vicariato apostólico d'Abissínia, que simultàneament va ser suprimit. Va ser confiada a la Congregació de la Missió.[1] La construcció del nou districte eclesiàstic va ser part d'un proyecte més ampli de reorganisació de l'Iglésia catòlica en l'Àfrica Oriental Italiana despuix de la conquista d'Etiopia.
En 1941 l'Àfrica Oriental Italiana va ser ocupada per les forces del Regne Unit, durant la Campanya de l'Àfrica Oriental en el marc de la Segona Guerra Mundial i el 5 de maig de 1941 va ser restablit l'Imperi d'Etiopia. Entre abril de 1942 i agost de 1943 Itàlia va portar a terme la repatriació per barco dels civils italians de l'Àfrica Oriental, no quedant casi cap en Etiopia. Per esta raó el número de fidels del rito llatí es va reduir considerablement en la prefectura apostólica.
En 1951 en la mort de l'últim prefecto, Salvatore Pane, i en l'expulsió dels misionero estrangers, va començar un llarc periodo de sèu vacant per a la prefectura apostólica. Ademés, el 31 d'octubre de 1951 per mig de la bula Paterna semper del papa Pío XII es va erigir el exarcado apostólico d'Adís Abeba (hui archieparquía d'Adís Abeba), en jurisdicció sobre els fidels de rito etiòpic en tot l'Imperi d'Etiopia deixant a la prefectura apostólica casi sense fidels.[2]
El 20 de febrer de 1961 la prefectura apostólica va ser suprimida i es va erigir l'eparquía d'Adigrat de rito etiòpic per mig de la bula Quod venerabiles del papa Juan XXIII en el mateix territori que l'antiga prefectura apostólica, i incloent en la seua jurisdicció als fidels de rito llatí.[3]
Referències
- ↑ (en llatí) Bula Quo in Aethiopiae, AAS 29 (1937), p. 357.
- ↑ (en llatí) Bula Paterna semper, AAS 44 (1952), p. 253.
- ↑ (en llatí) Bula Quod venerabiles, AAS 53 (1961), p. 648.
Bibliografia
- (en italià) Antonio Cataldi, I missionari cattolici italiani nell'Etiopia occupata (1936-1943), Università degli studi Roma Tre, 2013, pp. 256-265 i 351-359
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prefectura apostólica de Tigray» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.