Portainjertos Malling
l'altura prevista del manzano segons el portainjerto utilisat.
Els portainjertos Malling també cridats "Malling séries" són una famosa gama de portainjertos per a manzano comuna que deu el seu nom a l'estació d'investigació de East Malling, en Anglaterra, a on varen ser varen desenrollar.[1]
Una combinació de factors (tipo de sol, vigor de l'esgall i elecció del portainjerto) produirà un arbre de l'altura desijada.
Història
L'us de portainjertos per a controlar el tamany dels manzanos es remonta a fa més de 2000 anys. Els portainjertos nanos es varen descobrir provablement per casualitat en Àsia. Alejandro Magne va enviar eixemplars al seu mestre Aristóteles que els va cultivar en el Lyceum.[1]
Els manzanos nanos es mencionen durant la Dinastia Song en China (del sigle XI a el XIII). Originalment, es propagaven tallant les raïls per a produir esqueixos. Els manzanos nanos es varen estendre primer en els jardins pel seu valor ornamental i la seua novetat. A sovint eren cultivats en piràmide, celosía o espaldera.[2][1]
Els portainjertos de manzano més utilisats en l'actualitat en el món procedixen principalment d'Europa.[3] Entre el sigle XVI i el sigle XIX, els horticultores varen donar noms a estos portainjertos. Llavors es parlava de varietats "Paradis" (o "Paradis Français") o "Doucin" (o "Paradis Anglais"), sent la primera més nana que la segona. No obstant, estes varietats no estaven ben controlades. Molts portainjertos nous apareixien baix els mateixos noms, alguns dels quals havien sofrit mutacions genètiques o havien segut infectats per virus. A finals del sigle XIX, un autor va descriure catorze tipos de manzano Paradise. Açò va dur al Centre d'Investigació de East Malling a recolectar estos espècimen per a determinar la seua «identitat». Varen aplegar a la conclusió de que molts eixemplars no eren dignes del seu nom.
En 1912, Ronald Hatton va començar a classificar, provar i estandardisar tots els portainjertos de manzano que s'havien utilisat en Europa en diversos noms durant centenars d'anys.[1]
La primera série es renombró i es va numerar de la següent manera:
| Potainjertos | Orígens i comentaris | Vigor - Resistències | Formes - Dimensions | Collita despuix |
|---|---|---|---|---|
| M.I (M.1) | anteriorment "Paraís anglés en fulls amples" | vigoroso | Copa, brot baix | - |
| M.II (M.2) | antigament "Doucin de Fontenay" ("English Paradise").[3] Durant molt temps, s'ha considerat com un patró d'us general pero en un comportament irregular (o massa vigoroso o massa dèbil). Afinitat mediocre en Gravenstein i Starking Delicious. | vigorosa. Viu al voltant de 50 anys. Sensible al áfido lanudo, llocs humits o asfixiants. Bona recuperació de la cresta. | Copa, brot baix i palmeta. | 5 anys |
| M.III (M.3) | Holly leaf of Malling | semienano, molt susceptible al fòc bacterià del peral i del manzano.[3] | - | - |
| M.IV (M.4) | antigament "Doucin jaune de Holstein". Sistema de raïl superficial que sofrix en la sequia i estolones subterràneus. | vigor promig. Soporta mal la terra pesada i humida. | - | - |
| M.V (M.5) | antigament "Doucin amélioré" (Doucin millorat) | vigoroso | - | - |
| M.VI (M.6) | antigament "River's nonsuch paradise" | molt vigoroso | - | - |
| M.VII (M.7) | antigament "Doucin Reinette" o "Doucin vert", creades cap a 1688 en França. Produïx raïls fortes que tendixen a formar turiones. Recomanat per a varietats dèbils o tipo Espuelas (lambourde es diu "spur" en anglés) pero no per a varietats vigorosas com Granny Smith o Gravenstein.[3] | semi-nano. El doble de gran que M9. S'adapta be a la terra pesada. Resistent a l'asfíxia de les raïls, el fret i la sequia, és susceptible al cancro i la podrimenta de la corona. Ideal per a sols pobres o per a horts menys intensius. | chicoteta copa en entrenudos curts en formació de espuelas abundants. | - |
| M.VIII (M.8) | antigament "french paradise" o "Clarke dwarf" | nano, subjecte a cancro i costra, molt poc resistent a la fredor. | - | - |
| M.IX (M.9) | antigament "Pommier Paradis Jaune de Metz" (PAJAM).[3] D'una plántula favorable en França en 1828. Tres variants més productives són comunes : PAJAM 1 (10 % menys vigoroso, per a ser utilisat en varietats vigorosas com Fuji o Gala), PAJAM 2 (10 % més vigoroso, per a varietat de baix vigor) i T337.[3][2] | Nano. Molt estés en França, Itàlia i Alemània. El seu dèbil sistema radicular requerix un entutorado individual i té l'inconvenient d'atraure a rosegadors com conills, llebres, talps i rates espigueros. | Un arbre chicotet, de porte achaparrado, estés i de vida curta (uns 25 anys). Resistent a la fredor i la podrimenta de la corona (phytophthora) pero sensible a sols massa secs o massa pesats (mal drenados), al fòc bacterià del peral i del manzano i al oídio. També té una tendència a crear turiones, és vulnerable al áfido lanudo de la poma i fàcilment forma nucs | 4 anys. Moltes frutes de color intens i precoços. |
El M9 d'orige en (Jaune de Metz) casi ya no s'utilisa i és reemplaçat per el B9 i Ginebra G11 o G41 resistent al fòc bacterià.
El M.7, tolerant al fòc bacterià, encara s'usa especialment per a manzanos columnars.[3][2]
Més tart, es varen agregar atres 7 tipos de portainjertos als primers nou, pero la majoria ara han desaparegut del comerç a excepció de M.XVI (M.16).
| Portainjertos | Orígens i comentaris | Vigor - Resistències | Formes - Dimensions | Collita despuix |
|---|---|---|---|---|
| M.X (M.10) | sense nom, d'orige alemà | molt vigoroso | - | desenroll de fruta excepcionalment llarc |
| M.XI (M.11) | antigament "Doucin vert" | molt vigoroso, susceptible al áfido lanudo i la costra de la corona | - | - |
| M.XII (M.12) | sense nom | extremadament vigoroso, el més vigoroso de la série. | - | - |
| M.XIII (M.13) | sense nom | molt vigoroso, molt sensible a la sequia | - | - |
| M.XIV (M.14) | sense nom, d'orige alemà | Molt vigoroso, susceptible al áfido lanudo | - | - |
| M.XV (M.15) | sense nom, d'orige alemà | una miqueta menys vigoroso que M.13 i M.14 | - | - |
| M.XVI (M.16) | Ketziner ideal | molt vigoroso, més vigoroso que el manzano, prou susceptible al áfido lanudo | - | - |
El East Malling Center després va treballar en atres tres portainjertos en nom M.17, M.18 i M.19 pero sembla que mai s'han comercialisat.
En 1917, un segon centre d'investigació, el John Innes Horticultural Institute of Merton, prop de Londres, es va unir al centre de East Malling per a crear nous portainjertos. Els seus esforços, principalment dirigits a trobar portainjertos resistents al áfido lanudo, varen donar a llum a dos grups de clons. El primer va ser nomenat Merton Immune séries (MI) M.I. 778-793 (1930),creuament de Northern Spy i de M.II (M.2), l'únic encara comercialisat i comunament conegut Merton 793.
| Portainjertos | Orígens i comentaris | vigor | Ample - Alt | Collita despuix |
|---|---|---|---|---|
| M25 | M.2 × Northern Spy (1920s). Moderadament sensible al áfido lanudo. | Molt vigoroso | - | - |
| M26 | M.16 x M.9 (1929). Sensible al fòc bacterià. Moderadament sensible al áfido lanudo. Requerix un tutor perque produïx poques raïls. | nano moderat | 2 metros | 3 anys |
| M27 | M.13 × M.9 (1929). Requerix poc espai pero dona poca fruta. Necessita un sol molt fèrtil i sempre estar mantingut per un tutor. | molt nano | 1m | 1 any |
Es creen molts derivats d'estos portainjertos diferents, com per eixemple Pillnitzer Supporter 4 (Pi.80), un creuament M.9 x M.4 creat en 1921 en Pillnitz en Alemània. És comparable a M.26 pero dona una collita un 50% més abundant. Aproximadament un 15 % més gran que M.7, els ensajos en McIntosh varen produir el doble. Ademés, es reproduïx per acodamiento extremadament fàcil, lo que facilita la seua multiplicació. La seua única falla és ser molt sensible al fòc bacterià.
Série Malling-Merton
La segona série va ser cridada "Malling-Merton" (MM) en 1952 i numerada de MM 101 a 115. La resistència al áfido lanudo es va obtindre creuant portainjertos en la varietat 'Northern Spy .
Entre 1950 i 1970, es varen crear dos séries eliminant per calor els virus presents en la primera série. La primera série es va cridar EM i les següents EMLA (séries East Malling-Long Ashton). Estes séries lliures de virus es varen tornar una miqueta més vigorosas que les seues predecessores "infectades" i varen donar arbres més grans, complicant el treball dels fruticultores. És per açò que MM.106 i MM.111 encara s'usen hui en dia.[2]
| Portainjertos | Orígens i comentaris | Vigor | Ample-Alt | Collita més tardana |
|---|---|---|---|---|
| MM104 | M.2 x Northern Spy. Bon anclaje pero tem l'humitat i és susceptible a l'asfíxia de la raïl. | Vigorosa. | - | Fructificació ràpida a pesar del seu vigor. |
| MM106 | M.1 x Northern Spy (1920s). Resistent al áfido lanudo pero no a la sequia. Dissenyat per a horts industrials, este portainjerto té una curta vida de fruta de fins a 20 anys. No obstant, s'adapta be a sols pobres. | Moderadament vigoroso | 3 a 4 metros | 3 a 4 anys |
| MM109 | M.2 x Northern Spy. Insuficient anclaje en terra llaugera. Por a l'humitat del hivern. | Molt vigoroso pero no molt productiu. | - | - |
| MM111 | Merton 793 x Northern Spy (1920s).Abundant producció de fruta. Resistent als áfidos lanudos i la sequia. | Vigoroso | 4 a 5 metros | 5 anys |
Desenrollat des de 1965, el M116 (MM106 x M27) està a disposició dels cultivadores des de 2001. Este portainjerto té la gran ventaja de ser resistent al áfido lanudo i a phytophthora.
Vore també
- Paradise Apple
- Malla espaldera o per a entutorar
- Fruticultura
- Espaldera (horticultura)
- Celosía (horticultura)
- Esgall
- Bardiça
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 A. F. Posnette (2004). Hatton, Sir Ronald George (1886–1965). Oxford Dictionary of National Biography. Oxford: Oxford University Press. doi:10.1093/ref:odnb/33759.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Lorraine Berkett (2006). Apple Orchard Information for Beginners. The University of Vermont. Archived 10 February 2006.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Tony Webster, Ken Tobutt, Kate Evans (2000). Breeding and Evaluation of New Rootstocks for Apple, Pear and Sweet Cherry [1] archivat en Wayback Machine.. Conference paper, 43rd Annual IDFTA Conference, February 6-9, 2000, Napier, New Zealand. International Dwarf Fruit Tree Association. Accessed September 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Porte-greffe Malling» de Wikipedia en francés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.