Porta Beulé

La Porta Beulé és una porta fortificada, construïda en la periodo romà, que conduïx als Propileus de l'Acrópolis d'Atenes. Va ser construïda casi en la seua totalitat en materials reutilisats (en latín: spolia) presos del Monument corégico de Nicias, un monument construït en el IV a. C. i demolit entre els sigles II i IV de la nostra era. L'inscripció dedicatòria del monument de Nicias encara és visible en l'entablamento de la Porta Beulé.

Porta Beulé

La porta es va integrar en la muralla post-heruliana, una fortificació tardorromana que va reforçar l'Acrópolis com a fortalea militar en els anys posteriors al saqueig de la ciutat pels germans hérulos en 267 d. C.. La seua construcció va marcar l'inici d'una nova fase en l'us de l'Acrópolis, en la que va passar a ser vista més com una potencial posició defensiva que en els térmens religiosos que havien marcat el seu us en el periodo clàssic. Durant l'Edat Mija, la porta es fortificó i va tancar encara més, abans de ser construïda en un bastió en temps de la Grècia otomana.

El monument va ser descobert per l'arqueòlec francés Charles Ernest Beulé en 1852 i excavat entre 1852 i 1853. El seu descobriment va ser acollit en entusiasme en França entre la comunitat acadèmica i la prensa, encara que els arqueòlecs i comentaristes grecs varen criticar els mijos agressius —en particular l'us d'explosius de gran potència— en els que Beulé havia portat a terme l'excavació. En temps moderns, la porta ha servit principalment com a eixida per als turistes de l'Acrópolis.

Descripció

La Porta Beulé està situada al peu d'una escala monumental que conduïa als Propileus, aproximadament 37 m a l'est. L'escalinata es va construir a finals de el I, possiblement a instàncies del emperador Claudio (41-54 d. C.). La porta en sí consta de dos pilonos, torres similars, que descollen uns 5 m de l'estructura. Estes torres estan a la seua volta unides per murs als terrats superiors, inclosa la del Temple de Atenea Niké. La pròpia porta es troba en un mur de marbre i està alineada en la ruta principal a través dels Propileus.

Inscripció de l'entablamento

Detalle del mur sobre la porta, que mostra blocs reutilisats del monument corégico de Nicias i part de l'inscripció dedicatòria.

L'inscripció visible en l'entablamento  era originalment l'inscripció dedicatòria del Monument corégico de Nicias, una estructura construïda poc despuix del 320 a. C. per a commemorar al corego ateniense Nicias i la seua victòria en les competicions corégicas d'eixe any. Diu aixina:

«Nicias, fill de Nicomedes, del demo de Jipete, ho va preparar havent guanyat com corego en el cor de chiquets per a Cecrópide. Pantaleón de Sicília va tocar l'aulós. La cançó interpretada va ser el ___protected_title_2___ de Timoteo de Mileto. Neecmo era arcont epónimo».

El monument de Nicias va ser construït en forma de temple grec d'orde dòric, consistent en un naos quadrat en un pronaos próstilo hexástilo, (és dir, un pòrtic frontal en sis columnes). L'inscripció s'hauria colocat originalment a través del arquitrau del monument de Nicias, i representa una de les últimes inscripcions d'este tipo del periodo helenístic d'Atenes. Baix el mandat de Demetrio de Falero, que va governar Atenes entre 317 i 307 a. C., les lleis suntuarias per a controlar les despeses ostentosos dels aristócrates varen impedir la construcció de més monuments corégicos.

Datació

Pla de l'Acrópolis d'Atenes: la Porta Beulé és el número 19.

El descobridor de la porta, Charles Ernest Beulé, va creure erròneament que es tractava de l'entrada original a l'Acrópolis. Investigacions posteriors, començant per la de l'arqueòlec Paul Graindor en 1914, varen establir que pertanyia al periodo del Imperi romà tardà ({c. 284-476d. C.}), pero l'opinió dels erudits seguix dividida sobre la data exacta de la seua construcció.. Per a les dates del periodo romà tardà, vore . Les torres que flanquegen la porta són anteriors a la fase principal de la seua construcció; daten de mitan de el I i són contemporànees de l'escalinata situada més allà de la porta.

La Porta Beulé està construïda casi en la seua totalitat en marbre procedent del monument corégico de Nicias. El monument de Nicias va ser demolit en una data incerta: l'arqueòlec Wilhelm Dörpfeld va sugerir 161d. C., basant-se en la seua creència de que uns fonaments descoberts baix l'Odèon de Herodes Àtic, construït en eixe any, havien pertanygut originalment al monument. El historiador de l'arquitectura William Bell Dinsmoor va sugerir alternativament que el derrocament podria datar de finals de el III o principis de el IV.

Una pedra reutilisada posteriorment en les fortificacions otomanes de l'Acrópolis conserva una inscripció que commemora a Flavio Septimio Marcelino per haver construït «la porta de l'Acrópolis en els seus propis recursos». L'inscripció atribuïx a Marcelino el ranc de lamprotatos (, un títul equivalent al clarissimus llatí i utilisat habitualment, despuix de principis de el II, per a referir-se als hòmens de ranc senatorial. També ho identifica com un antic agonoteta (ἀγωνοθέτης), un funcionari que havia presidit un dels Jocs Panhelénicos (les competicions atlètiques sagrades obertes a tots els Estats grecs). A pesar de que el significat lliteral de "panhelénico" era obert a tots els grecs, estos concursos. o el festival religiós i dramàtic ateniense cridat les Dionisias. L'inscripció s'ha datat a mitan de el IV, despuix del 325; en general, encara que no universalment, se supon que està associada en la construcció de la Porta Beulé. Atres dates propostes per a la porta inclouen el regnat de l'emperador romà Valeriano (r. 253-260 d. C.) i el periodo al voltant del saqueig d'Atenes pels hérulos en 267 o 268d. C.,ya fora una miqueta abans del saqueig o uns dèu anys despuix.

La Porta Beulé mostra similituts arquitectòniques, com l'us d'hiladas alternades de marbre de diferents colors, en la muralla post-heruliana, construïda al voltant de l'Acrópolis unes dos décades despuix del saqueig de 267 o 268. Encara que no se sap en certea la data de construcció de la porta, en general es considera que el derrocament del monument corégico de Nicias, la construcció de la muralla post-heruliana i l'edificació de la porta Beulé varen ser aproximadament contemporànees. La majoria dels erudits moderns consideren que la porta es va construir despuix del saqueig. L'arqueòloga Judith Binder ha sugerit que la porta va poder haver segut construïda per Dexipo, el general ateniense que va defendre en èxit l'Acrópolis contra els hérulos durant la seua invasió.

Bibliografia

• Agrigoroaei, Vladimir(2020).«Recreational Tourism, Make-Believe Antiquity, and the Trivial Origins of the Renaissance in Niccolo dona Martoni’s Travels through Latin-Occupied Greece».Itineraria.19: 321–395.Consultat el 2024-01-26.(en en)
• Anderson, William James; Spiers, Richard Phené; Dinsmoor, William Bell (1927). The Architecture of Ancient Greece: An Account of Its Historic Development: Being the First Part of ___protected_title_0___ (vol. 1) (en en), B. T. Batsford. ISBN 978-0-404-14725-9.
• Baelen, Jean(1958).«La porte Beulé et li prix de poésie de 1854».Bulletin de l'Association Guillaume Budé.1(2): 92–116.doi:10.3406/bude.1958.3823.Consultat el 2022-06-10.(en fr)
• Beulé, Charles Ernest(1854).«1er Rapport, adressé à M. li Ministre de l'instruction publique et dones cultes parell M. Ernest Beulé, sur l'Acropole d'Athènes. Athènes, li 17 janvier 1853».3: 289–307.Consultat el 2024-01-26.(en fr)
• Beulé, Charles Ernest (1862). L'Acropole d'Athènes (en fr), Paris: Firmin Didot frères, fils et cie. Consultat el 2024-01-26.
• Bodnar, Edward W. (1960). Cyriacus of Ancona and Athens (en en), Latomus.
• Cameron, Averil (1993). The Later Roman Empire, AD 284–430 (en en), Harvard University Press. ISBN 978-0-674-51194-1.
• Camp, John M. (2001). The Archaeology of Athens (en en), Yale University Press. ISBN 978-0-300-13815-3.
• Chase, George H.(1911).«Archaeology in 1910: Part II».The Classical Journal.7: 114–125.(en en)

• Delis, Apostolis (2016). «A Hub of Piracy in the Aegean: Syros during the Greek War of Independence», Corsairs and Pirates in the Eastern Mediterranean: Fifteenth to Nineteenth Centuries (en en), Sylvia Ioannou Foundation, pp. 41–54. ISBN 978-960-87792-5-9.
• Dickins, Guy (2014). Catalogue of the Acropolis Museum: Volume 1, Archaic Sculpture (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-1-107-41801-1.}
• Dinsmoor, William Bell (1973). The Architecture of Ancient Greece: An Account of Its Historic Development (en en), Biblio and Tannen. ISBN 978-0-8196-0283-1.}
• Dinsmoor, William Bell(1910).«The Choragic Monument of Nicias».American Journal of Archaeology.14: 459–484.doi:10.2307/497149.(en en)}
• Dyer, Thomas Henry (1873). Ancient Athens: Its History, Topography and Remains (en en), Bell and Daldy. OCLC 2195750. Consultat el 2024-01-26.}
• Frantz, Alison (1988). Clapix Antiquity: AD 267–700 (vol. XXIV) (en en), American School of Classical Studies at Athens. ISBN 0-87661-224-9. Consultat el 2024-01-26.}
• Geagan, Daniel J. (1967). The Athenian Constitution After Sulla (vol. XII) (en en), American School of Classical Studies at Athens. OCLC 434280.}
• Graindor, Paul(1914).«L'entrée de l'Acropole sous l'Empire».Bulletin de Correspondance Hellénique.38: 272–295.Consultat el 2024-01-26.(en fr)
• (1888) Grèce: guide (en fr), Paris: Hachette, pp. 41–42. Consultat el 2024-01-26.
• Hendrickx, Benjamin(2015).«Els duchés de l'Empire latin de Constantinople après 1204: origine, structures et statuts».Revue belge de philologie et de histoire.93(2): 303–328.doi:10.3406/rbph.2015.8837.Consultat el 2024-01-26.(en fr)
• Hill, Anada Thallon (1953). The Ancient City of Athens: Its Topography and Monuments, Harvard University Press. OCLC 1154172699.
• Hoppin, James Mason (1897). Greek Art on Greek Soil (en en), Houghton Mifflin.}
• Hurwit, Jeffrey M. (1999). The Athenian Acropolis: History, Mythology, and Archaeology from the Neolithic Era to the Present (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-42834-7.}
• Kiminas, Demetrius (2009). The Ecumenical Patriarchate (en en), The Borgo Press. ISBN 978-1-4344-5876-6.}

• Kolovos, Elias(2021).«Maria Georgopoulou & Konstantinos Thanasakis (ed.). 2019. Ottoman Athens: archaeology, topography, history. Athens: The Gennadius Library & The Aikaterini Laskaridis Foundation; 978-9-6099-9453-8 hardback £30».Antiquity.96(385): 254–256.doi:10.15184/aqy.2021.176.(en en)}
• Lalonde, Gerald (2021). Horos Deu: An Athenian Shrine and Cult of Zeus (en en), Brill. ISBN 978-90-474-1739-2.}
• Leniaud, Jean-Michel (2002). Els archipels du passé : Li patrimoine et són histoire (en fr), Paris: Fayard. ISBN 978-2-213-65690-8. Consultat el 2024-01-26.
• Lock, Peter(1986).«The Frankish Towers of Central Greece».The Annual of the British School at Athens.81: 101–123.doi:10.1017/S0068245400020104.Consultat el 2024-01-26.(en en)
• Lyons, Claire L. (2005). Antiquity & Photography: Early Views of Ancient Mediterranean Sites (en en), Los Angeles: Getty Publications. ISBN 978-0-89236-805-1. Consultat el 2024-01-26.
• Mallan, Christopher; Davenport, Caillan(2015).«Dexippus and the Gothic Invasions: Interpreting the new Vienna fragment (Codex Vindobonensis Hist. gr. 73, ff. 192^v–193^r)».Journal of Roman Studies.15: 203–226.doi:10.1017/S0075435815000970.Consultat el 2024-01-26.(en en)
• Mallouchou-Tufano, Fani (2007). «The Vicissitudes of the Athenian Acropolis in the Nineteenth Century: From Castle to Monument», Great Moments in Greek Archaeology (en en), Athens: Kapon Press, pp. 36–57. ISBN 978-0-89236-910-2.
• Makri, Efterpi; Tsakos, Konstantinos; Vavylopoulou-Charitonidou, Angeliki(1989).«Το Ριζόκαστρο: Σωζόμενα υπολείμματα: Νέες παρατηρήσεις και επαναχρονολόγηση».Δελτίον της Χριστιανικής Αρχαιολογικής Εταιρείας.14: 329–366.ISSN 1105-5758.Consultat el 2024-01-26.(en el)
• Mark, Ira S. (1993). The Sanctuary of Athena Nike in Athens: Architectural Stages and Chronology (en en), American School of Classical Studies at Athens. ISBN 978-0-87661-526-3.
• Miller, Fergus (2002). Rome, the Greek World, and the East (vol. 2), University of North Carolina Press. ISBN 978-0-8078-5520-1.
• Miller, Walter(1893).«A History of the Akropolis of Athens».The American Journal of Archaeology.8: 473–556.(en en)

• Rous, Sarah A. (2019). Reset in Stone: Memory and Reuse in Ancient Athens (en en), Madison: University of Wisconsin Press, pp. 57–61. ISBN 978-0-299-32280-9. Consultat el 2024-01-26.
• Setton, Kenneth M. (1975). Athens in the Middle Ages (en en), Variorum Reprints. ISBN 978-5-88501-407-6.
• Setton, Kenneth M. (1991). [[[:Plantilla:Google Books]] The Papacy and the Levant (1204–1571), Volume I: The Thirteenth and Fourteenth Centuries] (en en), Philadelphia: The American Philosophical Society. ISBN 978-0-87169-114-9.
• Shear, T. Leslie(1981).«Athens: From City-State to Provincial Town».Hesperia.50(4): 356–377.(en en)
• Sironen, Erkki (1994). «Life and Administration of Clapix Roman Attica in the Light of Public Inscriptions», Post-Herulian Athens: Aspects of Life and Culture in Athens A.D. 267–529 (en en), Finnish Institute at Athens, pp. 15–62. ISBN 978-951-95295-2-3.
• St. Clair, William (2022). Who Saved the Parthenon? A New History of the Acropolis Before, During and After the Greek Revolution (en en), Open Book Publishers. doi:10.11647/OBP.0136. ISBN 978-1-78374-461-9. Consultat el 2023-01-07.
• Tanoulas, Tasos (1997a). Τα Προπύλαια της Αθηναϊκής Ακρόπολης κατά τον Μεσαίωνα (vol. 1) (en el), Archaeological Society of Athens. Consultat el 2024-01-26.
• Tanoulas, Tasos (1997b). Τα Προπύλαια της Αθηναϊκής Ακρόπολης κατά τον Μεσαίωνα (vol. 2) (en el), Archaeological Society of Athens. Consultat el 2024-01-26.
• Weller, Charles Heald (1913). Athens and Its Monuments, The Macmillan Company. OCLC 2649584. Consultat el 2024-01-26.
• Whitling, Frederick (2019). Western Ways: Foreign Schools in Rome and Athens (en en), De Gruyter. doi:10.1515/9783110602531. ISBN 978-3-11-060253-1.
• (1999) «Choregia», The Oxford Classical Dictionary, 3rd edició (en en), Oxford University Press, pp. 323–324. ISBN 978-0-19-866172-6.
• Wycherley, Richard Ernest (1978). The Stones of Athens (en en), Princeton University Press. ISBN 0-691-60970-5.