Pont Sublicio
El Pont Sublicio (en llatí Pons Sublicius) va ser el més antic pont de l'antiga Roma. Creuava el riu Tíber sobre un antic vau unint al Fòrum Boario (Forum Boarium, és dir, "mercat de ganado") al peu del mont Aventino en la zona del Janículo, que corresponia a l'antic territori etrusc.
Va ser construït, segons la tradició dels analistes, per orde del rei Anco Marcio entorn a l'any 642 a. C. Va formar part d'un desenroll urbà que va incloure el traçat de la Via Salaria i el port d'Ostia.[1]
Construcció i ubicació
El pont original va ser construït de fusta, com ho indica el seu epítet: sublicius, "sobre pilotes" de sublicae, una paraula d'orige volsco que significa "pilars de fusta". Es tracta de la mateixa tècnica de construcció amprada més vesprada en la llogística militar romana i l'eixemple de la qual més conegut és el pont sobre el Rin dissenyat pels ingeniers de Juliol César, sis sigles despuix.
Es trobava corrent avall del posterior pont Emilio, en el qual li'l confon a voltes, i era part de la via Llatina, que a la seua eixida empalmaba en la via Cassia, l'antic camí etrusc cap a Veyes. Entre el pont Sublicio i el pont Emilio, desembocava la Cloaca Màxima.
Era un dels llocs a on es concentraven els menics, d'a on va vindre l'expressió llatina "aliquis de posa't" per a designar a un pordiosero.[2]
Va ser reconstruït numeroses voltes , a causa de les avingudes del riu o dels atacs militars. L'estructura, en efecte, podia ser fàcilment remoguda i substituïda per una atra. Entre les destrucció, la més antiga és la vinculada a la llegenda d'Horacio Cocles, a finals de VI a. C. Es recorden unes atres en 60 a. C., 32 a. C., 23 a. C. i 5 de nostra era,[3] Tacito, en Històries, menciona una inundació de l'any 69 que ho va destruir una volta més.[4]
El pont de fusta va ser reedificado en pedra en una data desconeguda, la primera menció expressa d'esta nova estructura apareix en Servio Mario Honorato, un gramàtic de el IV.[5]
El pont va permanéixer en peu fins a per lo manco el V.[6] Posteriorment i fins a finals de el XIX, es veen els restants dels seus pilars sobre el riu, que varen ser demolits en 1878. Estes ruïnes, cridades Sublicius lapideus,[7] varen ser la base per al famós dibuix de Friedrich Polack (publicat en 1896) a on li les interpretava, errónament, com a part d'un moll en la vora dreta del Tíber; el restant del dibuix, no obstant, és prou correcte en els seus detalls.
Horacio Cocles
La llegenda de Publio Horacio Cocles sobre el Pont Sublicio, apareix en molts autors clàssics, sent el relat més detallat, i tradicional, el de Tito Livio.
Segons este autor de el I, despuix del derrocament de la monarquia romana en 509 a. C. i l'establiment de la República Romana; la família real va ser exiliada i el monarca depost, Tarquino el Soberp, va buscar ajuda militar per a recuperar el tro. D'esta manera va forjar una aliança en el rei etrusc de Clusio, Lars Porsena, qui va dirigir el seu eixèrcit contra Roma en el 508 a. C. Els romans varen ser derrotats al peu del Janículo i les tropes etrusques es varen dirigir cap al pont. Els romans varen retrocedir i per a cobrir la retirada, Horacio, en l'ajuda dels seus camarades Espurio Larcio i Tito Herminio Aquilino, varen defendre l'extrem nort del pont, mentres els romans ho destruïen despuix de cuzarlo. Quan el pont Sublicio va colapsar, Horacio es va tirar al riu i va guanyar, nadant, la vora oposta.[8]
Referències
- ↑ Griffith, A.B., 2009,"The Pons Sublicius in Context: Revisiting Rome's First Public Work," Phoenix 63, 296-322
- ↑ Robert E. Colton ( 1977) "Echoes of Martial in Juvenal's Fourteenth Satire" en Hermes 105. Bd., H. 2 p 241.
- ↑ Luigi Tucci (2011), The Pons Sublicius: a reinvestigation, en Memoirs of the American Academy in Rome, vol. 56-5, p. 201.
- ↑ Tacito, Historiae, Llibre I, 26.
- ↑ Commentarii in Vergilii Aeneidos llibres, citat per Tucci, op. cit. p. 202.
- ↑ Tucci, op. cit. p. 205.
- ↑ Tucci, op. cit. p. 185 i 203.
- ↑ Tito Livio, Ab urbs condita, 2.9-15
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puente Sublicio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.