Plaure sexual
El plaer sexual és un concepte multifacético; est pot entendre's tant com a estat com a traça. El plaer, des de la comprensió de estat, es definix com una experiència des d'afecte positiu —“sentir-se be”— durant les activitats sexuals. Est és un estat emocional, el qual sorgix d'una estimulació de connotació sexual gratificant. L'estimulació pot ser diversa, ya siga física o mental, d'ahí la qualitat del plaure sexual estatal. Per un atre costat, el seu caràcter de traça es definix com la tendència relativament estable d'una persona a gojar d'activitats sexuals, la tendència a experimentar el caràcter d'estat del plaure sexual. Esta tendència és depenent de tres aspectes: predisposició, disposició i habilitat. La predisposició és congènita; per un atre costat, la disposició i les capacitats són depreses i regulades. [1]
Açò nos ajuda a entendre en plaure sexual de forma integral, puix la seua construcció va més allà de l'aspecte físic. Esta és una experiència i tendència situada, construïda i desenrollada, formada per realitats sicològiques i socioculturals.
Des de l'aspecte sicològic, el plaer sexual es comprén com un estat afectiu positiu subjectiu, resultat de l'interacció entre processos emocionals, cognitius i perceptivos. L'experiència de plaure no depén únicament de l'estimulació sexual, sino de l'interpretació sicològica que l'individu realisa de dita estimulació, en funció de les seues expectatives, emocions, història personal i estat mental. L'atenció al cos, la regulació emocional, la sensació de seguritat, l'intimitat i la construcció del víncul són factors que influïxen de manera directa en la vivència del plaure. D'igual forma, la tendència a experimentar plaure sexual com a traça es troba vinculada a disposicions, sent estes sicològiques, com l'actitut cap a la sexualitat, l'autopercepció corporal, la vivència del fruïment i el desig sense culpa o ansietat. En este sentit, el plaer sexual es configura com una experiència profundament subjectiva, ancorada en la vida psíquica de l'individu.[2]
Des de l'aspecte sociocultural, el plaer sexual es presenta com una experiència socialment construïda. Esta es troba travessada per normes, valors, discursos i relacions de poder que regulen la sexualitat, el gènero i el cos. Els contexts històrics i culturals influïxen en la forma en que el plaer és significat, llegitimat o restringit, aixina com en les pràctiques sexuals considerades acceptables o desijables.[3]
Les ciències socials nos senyalen que el plaer sexual ha segut històricament invisibilizado o subordinat a discursos centrats en la reproducció, el risc o la patologia, lo que ha llimitat el seu reconeiximent com a dimensió central del benestar i la salut sexual. Estes condicions socioculturals impacten tant en la possibilitat d'experimentar plaure sexual com a estat, com en la consolidació del plaure com a traça, en influir en els aprenentage, disposicions i habilitats que ho sostenen.[4]
Bioquímica del plaure sexual
[editar | editar còdic]Bioquímicamente el plaer sexual és la resposta del sistema nerviós central que pot ser provocada per una estimulació sensitiva en òrguens sexuals i com a conseqüència de la lliberació del hormona noradrenalina produïda en la mèdula suprarrenal. L'excitació per a este plaure pugues simplement ser sicològica. El plaure és una resposta agradable, en este cas vinculada a la sexualitat.
Excitació sexual
[editar | editar còdic]El plaer sexual apareix davant l'excitació sexual que és la resposta del cos a l'estimulació sexual. El ser humà pot excitar-se per estímuls que sent, mira, olora, assaborix o toca. L'estímul pot ser real -estar present en el món real-, ser frut de l'imaginació i inclús del Ensomi. L'excitació es produïx quan acariciem nostres zones erógenas i/o també quan una parella ho fa mútuament.[5]
Zones erógenas
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Zona erógena.
Es denominen zones erógenas a les àrees de la pell que poden causar-nos excitació quan es toquen o acaricien, o toquem, acariciem, en general són zones molt sensibles al tacte. En general qualsevol zona de la pell pot ser erógena, pero cada persona sol tindre zones diferents o més destacades que unes atres.
Són zones erógenas els òrguens sexuals (orgue sexual masculí i orgue sexual femení), especialment el glant del clítoris o el pene. Atres zones que en molts casos provoquen excitació en ser estimulades són: cara, orelles, cames, braços, esquena, glúteos, peus, dits, coll, pits i peçons, ano, melic i vagina.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Sexual Pleasure Matters – and How to Definix and Assess It Too. A Conceptual Framework of Sexual Pleasure and the Sexual Response».International Journal of Sexual Health.35(3)
- 313–340.ISSN 1931-7611.doi:10.1080/19317611.2023.2212663.Consultat el 2025-06-28.
- ↑ «Elaboració d'una definició integral del plaure sexual».Psicologia Iberoamericana.25(2)
- 8-16.ISSN 1405-0943.Consultat el 2026-01-14.
- ↑ «Abordages socioculturals sobre pràctiques i significats del plaure sexual».Iztapalapa Revista de Ciències Socials i Humanitats.41(88)
- 43-72.ISSN 2007-9176.doi:10.28928/ri/882020/atc2/bravoponcea.Consultat el 2026-01-14.
- ↑ «El plaer sexual com a objecte d'estudi en les ciències socials».Tendències en l'investigació universitària: Una visió des de Llatinoamèrica.10
- 528-545.Consultat el 2026-01-14.
- ↑ «Comprendre el plaer sexual, en Planned Parenthood». Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2013. Consultat el 29 de maig de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Placer sexual» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.