Plattnerita
La plattnerita és un mineral de la classe dels minerals òxits. És un òxit simple anhidro de plom (IV) de fòrmula química PbO2. Va ser descobert en 1845 en les mines de plom de Leadhills en el comtat de Lanarkshire (Escòcia, Regne Unit), sent nomenada aixina en honor del alemà Karl Friedrich Plattner (1800-1858), professor de metalúrgia de l'Universitat de Freiberg.[1]
Propietats
La plattnerita té color negre azabache, negre ferro o negre parduzco, en un aspecte subtranslúcido o opac. Mostra una lluentor adamantino o metàlic,[2] que es torna apagat despuix de la seua exposició.[3] De durea 5,5 en l'escala de Mohs, és un mineral dens (entre 8,5 i 9,63 g/cm³).[2] És trencadiç i no presenta exfoliació.[1]
Cristaliza en el sistema tetragonal, classe ditetragonal dipiramidal. És dimorfo en la scrutinyita, d'igual fòrmula química pero que cristalisa en el sistema cristalí ortorrómbico. És membre del cridat «grup del rútil», òxits de fòrmula M4+O2 que cristalisen en el sistema tetragonal; ademés del rútil, atres membres coneguts d'este grup són pirolusita i cassiterita.[4]
Morfologia i formació
Freqüentment la plattnerita es presenta en forma de cristals prismàtics d'acort a [001]. També pot presentar hàbit nodular o botrioidal, fibroso i zonficado concéntricament, o massiu (cristals indistinguibles que formen grans masses).[3][2]
Este mineral apareix en jaciments de minerals metàlics, formant-se per alteració hidrotermal i posteriorment alterat per la meteorisació, ya que el plom es oxida en climes àrits. Sol trobar-se associat a minerals com cerusita, smithsonita, hemimorfita, leadhillita, hidrocincita, rosasita, auricalcita, murdoquita, piromorfita, wulfenita, calcita o cuarzo.[3]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plattnerita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.