Plaça Echaurren
La Plaça Echaurren és una plaça ubicada en el Barri Port de la ciutat de Valparaíso, Chile. El seu nom actual li va ser assignat en 1876, en honor al polític i Intendent de la província de Valparaíso en 1870, Francisco Echaurren.[1]
Va ser la primera plaça de la ciutat,[1] i va tindre un important rol social i econòmic durant el periodo colonial i fins a inicis del XX.[2]
Està dividida en dos parts separades per les carrer Bustamante, que cap al sur i en direcció a la Plaça Sotomayor canvia el seu nom a carrer Serrano.[1] El sector de la Plaça Echaurren i el carrer Serrano va ser declarat Monument Nacional de Chile en 2001, en la categoria de Zona Típica, com a extensió patrimonial de l'entorn de l'Iglésia de la Matriu.[2]
Història
[editar | editar còdic]Originalment, el sector a on es troba esta plaça estava en la vora del Oceà Pacífic, en el sector que els changos originaris coneixien com a vall de Quintil,[1] Ayllamapu o Aliamapa («terra o país cremat»). Segons els registres de l'historiador Rebuig Vicuña Mackenna, a inicis de setembre de 1536, al conquistador espanyol Juan de Saavedra, de les huestes de Diego d'Almagro, se li va encomanar viajar en trenta ginets des de Cancanicagua (actual Sant Felipe) fins a este sector, per a rebre a la carabela Santiaguillo, únic dels tres navío d'abastiment que havien conseguit aplegar des del Perú antic.[3]
Plaça d'Armes (sigles XVII-inicis del XIX)
[editar | editar còdic]La ciutat de Valparaíso es va començar a formar espontàneament, com a port de Santiago,[3] durant la segona mitat del XVI, en l'entorn de l'actual Iglésia de la Matriu, conegut com el «cor del port».[4] A sol dos quadres de l'iglésia, es va construir durant el Chile colonial la primera plaça de la ciutat, cridada Plaça d'Armes,[1] nomene comuna que s'utilisa com a sinònim de plaça major. Esta plaça també va funcionar com embarcadero,[5] degut a que el mar aplegava fins a l'actual carrer Serrano,[6] antigament cridada La Planchada.[7] Com totes les places que es varen formar en els inicis de la ciutat, fins a fins del XIX va ser una plaça seca, desprovista d'arbres i jardins, que servia com a centre neuràlgic d'intercanvi de mercaderies que aplegaven en carretas des dels camps de l'interior.[5]
Plaça de l'Abast (anys 1820)
[editar | editar còdic]Des de fins del XVIII i en l'independència del país en 1810, va sorgir un estés mercat galliponter en el sector, raó per la qual a la plaça se li va rebatejar com a Plaça de l'Abast.[8] En 1820 va salpar des d'este embarcadedro l'Expedició Libertadora del Perú.cita requerida
Plaça de la Municipalitat (anys 1830-1875)
[editar | editar còdic]_02.jpg){kind=link}
En 1831, la plaça ya estava empedrada, si be, de la mateixa manera que les atres dos places del pla, la Plaça de l'Atarassana (Aduana) i la Plaça de la Intendencia (Plaça Sotomayor), encara no tenia adorns ni vegetació.[9]
En 1866, durant la guerra hispà-suramericana, l'esquadra de guerra espanyola va bombardejar Valparaíso, destruint les instalacions del Port i el Cabildo, i incendiant la plaça i la zona comercial que la rodejava. Açò va accelerar el trasllat de la major activitat comercial de la ciutat cap a cinc quadres més al sur per la carrer Serrano, al voltant de la Plaça de la Intendencia.[5]
En algun moment, a la plaça també se li va conéixer com a Plaça de la Recova, per posseir una recova del port,[10] aixina com Plaça de la Municipalitat.[1]
Plaça Echaurren (des de 1876)
[editar | editar còdic]_04.jpg){kind=link}
Durant la segona mitat del XIX i primers anys del XX, Valparaíso va viure un important auge econòmic, urbanístic i cosmopolita entorn al seu creixent Barri Port. Es varen fer farcidures, guanyant-li espai a la mar, per a ampliar el Pla de la ciutat, i al voltant de la plaça es varen construir luxoses vivendes de dos i tres plantes, seguint l'estil europeu, algunes de les quals es conserven fins a hui.[2]
Ya a fins del XIX, la plaça va ser rebatejada com a Plaça Echaurren en honor a Francisco Echaurren, Intendent de la província de Valparaíso en 1870.[11]
Per a 1886, solament contava en uns quatre o sis arbres i un paviment en mal estat. El desaseo i l'exposició al sol tenien els seus assents inutilisables. Llavors es va anunciar un concurs a través de la prensa per a solicitar un disseny de jardins per al sector de la plaça comprés entre els carrers Serrano i Cochrane. La remodelació de la plaça es va inaugurar en agost de 1889, en retretas de bandes militars.[12] La plaça va quedar separada en dos parts pel carrer Bustamante. La secció del nort, perfectament regular, en cinquanta metros quadrats de superfície, va quedar adornada en jardins i una font[1] senzilla pero elegant, en adorns de garzas de metal pintades de blanc i atres animals aquàtics.[12] La secció del sur, d'huitanta metros quadrats, que abans no tenia adorns, va quedar transformada en un jardí[1] dividit en quatre seccions, en una de les quals hi havia un gerro de marbre. Es varen plantar varis tarongers ya creixcuts, palmeres i flors de colors i aromes diversos. També es varen instalar nous assents de fusta. El perímetro dels jardins es va protegir en reixes de fierro, per a evitar els reiterats robos de les seues plantes, deixant quatre entrades pels dos cantons que donaven als carrers Cochrane, Atarassana i Serrano. Els carrers aledaño es varen allumenar en farols a gas. La nova plaça va ser molt concorreguda,[12] i es va convertir en un espai urbà per a passejada i descans dels transeünts.[5]
Terremot de 1906 i actualitat
[editar | editar còdic]
_07.jpg){kind=link}
Despuix del terremot de Valparaíso de 1906, la ciutat va quedar destruïda. En el temps, la plaça va ser restaurada en un disseny radicalment distint a l'original. La modernisació del seu nou jardí va acabar en 1941, contant en copones de cactus sobre grans pedestals i palmeras, i reemplaçant les seues antigues reixes de fierro per balaustrades de ciment.[2]
Les afores de la Plaça Echaurren es varen convertir en un dels epicentre de la bohemio porteña, en molta vida nocturna i abundància de bars, incloent el Liberty, fundat en 1897 i ubicat en l'Edifici Lynch-Lizardi, front a la plaça.[13]
En abril de 2008 va ser inaugurada en la plaça una estàtua en honor al cantor porteño Jorge «Negre» Farías, qui va popularisar el vals La joya del Pacífic.[14] En decembre de 2021, pel mal estat de l'estàtua del «Rossinyol dels cerros porteños», l'estàtua va ser reemplaçada per una nova, esta volta feta de bronze.[15]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Ugarte Yávar (1910). memoriachilena. cl/602/w3-article-8038. html Valparaíso: 1536-1910: recopilació històrica, comercial i social, Valparaíso: Imprenta Minerva, pp. 50-51.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «monumentos. gob. cl/monumentos/zonas-tipicas/sector-plaza-echaurren-calle-serrano Sector plaça Echaurren i carrer Serrano». Consell de Monuments Nacionals. Consultat el 11 de giner de 2024.
- ↑ 3,0 3,1 «memoriachilena. gob. cl/602/w3-article-96606. html Panorama Lliterari de la Regió de Valparaíso: Regió». Memòria Chilena. Consultat el 12 de giner de 2025.
- ↑ «monumentos. gob. cl/monumentos/monumentos-historicos/iglesia-matriz Iglésia La Matriu». Consell de Monuments Nacionals de Chile. Consultat el 11 de giner de 2025.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «archive. org/web/20090304150221/http://ciudaddevalparaiso. cl/inicio/patrimonio_urbano_detalle. php? id_urbano=15 En busca de la Plaça Major». Ciutat de Valparaíso. Archivat des d'el ciudaddevalparaiso. cl/inicio/patrimonio_urbano_detalle. php? id_urbano=15 original, el 4 de març de 2009. Consultat el 26 de decembre de 2009.
- ↑ «monumentos. gob. cl/monumentos/monumentos-historicos/iglesia-matriz Iglésia La Matriu». Consell de Monuments Nacionals de Chile. Consultat el 11 de giner de 2025.
- ↑ Castagneto, 2021, p. 35.
- ↑ Castagneto, 2021, p. 305.
- ↑ Cofré, Rivas y Martínez, 2016, p. 45
- ↑ Cofré, Rivas y Martínez, 2016, p. 42.
- ↑ «ciudaddevalparaiso. cl/inicio/ficha_mapa_zonas. php? id_=97 Plaça Echaurren». Ciutat de Valparaíso. Consultat el 26 de decembre de 2009.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Méndez, 1987, p. 33
- ↑ «latercera. com/diario-impreso/ruta-de-bares-por-valparaiso/ Ruta de bars per Valparaíso». La Tercera. Consultat el 12 de giner de 2025.
- ↑ «archive. org/web/20151208071531/http://www. estrellavalpo. cl/prontus4_noticias/site/artic/20080422/pags/20080422001159. html Emocionant inauguració d'estàtua d'el "Negre" Farías». L'Estrela de Valparaíso. Archivat des d'el estrellavalpo. cl/prontus4_noticias/site/artic/20080422/pags/20080422001159. html original, el 22 d'abril de 2008. Consultat el 26 de decembre de 2009.
- ↑ «elmartutino. cl/noticia/cultura/asi-fue-la-inauguracion-de-nueva-escultura-de-jorge-negro-farias-en-valparaiso-fotos Aixina va ser l'inauguració de nova escultura de Jorge "Negre" Farías en Valparaíso». El Martutino. Consultat el 12 de giner de 2025.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Castagneto, Piero (2021). Valparaíso històric i quotidià, Santiago de Chile: RIL Editors, pp. 364. OCLC 1366220899. ISBN 978-84-18982-48-4.
- (2016) com/pablomartinezduarte/docs/entrega_taller_final_-impresion La ciutat, Valparaíso: Escola d'Arquitectura i Disseny, Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso, pp. 51.
- Méndez (1987). «Places i parcs de Valparaíso, transformacions en el micro paisage urbà», bibliotecanacionaldigital. gob. cl/visor/BND:98699 Valparaíso 1536-1986: Primera Jornada d'Història Urbana, Valparaíso: Edicions Altazor, pp. 21-44.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Plaça Echaurren.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plaza Echaurren» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.