Terremot de Valparaíso de 1906
El terremot de Valparaíso de 1906 va ser un fort i catastròfic sisme que va sacsar principalment a dita ciutat de Chile a les 19:55 (hora local) del dijous 16 d'agost de 1906.[1] El seu epicentre es va localisar front a les costes de la Regió de Valparaíso i s'estima que va tindre magnituts de 8,2 MW i de 7,9 MS.[2] En l'escala de Mercalli, el sisme va alcançar els IX graus; és dir, molt destructiu.
Abans d'este event sísmic de el XX, els registres revelen que grans terremots varen danyar Valparaíso en 1647, 1730 i 1822; val dir en una freqüència d'uns 85 a 90 anys.[3]
Característiques del sisme
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Imagen múltiple». Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Imagen múltiple». Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Imagen múltiple». Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Imagen múltiple». Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Imagen múltiple». A les 19:55 hores, quan la major part de la població estava menjant, es va sentir un soroll subterràneu i ans que este terminara es va produir el primer remezón, que va durar al voltant de quatre minuts;[4] el moviment va començar lleu i va ser aumentant llentament per espai d'uns 45 segons, va declinar durant atres 15, va tornar a aumentar en enorme violència per 90 segons més, novament va disminuir durant 30 segons i finalment va tornar a aumentar, encara que sense tanta força com abans, pels 60 segons finals, de manera que este primer sisme va durar 4 minuts complets, sense que deixara de moure's la terra, encara que en diferent intensitat.[5]
El segon moviment es va produir a les 20:06, es va iniciar lleu com l'anterior, pero ràpidament va alcançar major intensitat i en definitiva va ser moltíssim més violent, completant la ruïna de la ciutat. Este segon terremot en menys de 7 minuts, va durar uns 120 segons.[6][7]
Valparaíso va quedar pràcticament destruïda.[6] El barri El Almendral (de la plaça Victoria fins al cerro Baró) ardia en numerosos punts i els morts es contaven per mills. Tampoc es va salvar el Mercat Cardonal, el Teatre de la Victòria i la Intendencia (que funcionava transitòriament al costat d'este Teatre, front a la Plaça de la Victòria), la Governació Marítima en la plaça Sotomayor i el Moll Fiscal en el Port, entre atres edificis.[8] Els incendis varen devastar extenses àrees de la ciutat ya destruïdes pel terremot.
Les rèpliques varen ocórrer durant tota la nit, contant-se 56 d'elles durant les primeres vintiquatre hores; causant permanent intranquilitat agregant-se el temor de que la terra s'obrira i de que ocorreguera un maremoto. Segons moltes persones la mar es va retirar i va deixar en sec la plaja al peu del malecón, calculant-se que el descens de les aigües va ser d'aproximadament quatre metros baix el nivell d'eixa hora; en retornar les ones, els malecones varen impedir l'inundació de la ciutat.[6]
El terremot va provocar greus danys en la zona central des d'Illapel a Talca i es va sentir des de Tacna fins a Port Montt.[4] Va generar un maremoto i alçament de sol ocorreguts a lo llarc de la costa des de Zapallar a Llico (prop de 250 quilómetros).
Sobre els seus efectes en Santiago el diari El Mercuri dia en la seua edició del dia 17:
El terremot va deixar un saldo de 3.000 morts -sense contar als que varen quedar en estat de gravetat i varen fallir despuix- i més de 20 mil ferits.[8]
Maneig immediat de la catàstrofe
[editar | editar còdic]
l'Intendent de la província de Valparaíso, dò Enrique Larraín Alcalde, junt al secretari de la intendencia Emilio Errázuriz i el primer Alcalde de la ciutat, dò Enrique Bermúdez, varen conseguir establir una férrea disciplina i una sòlida direcció central en el maneig de la catàstrofe. Els saquejos i robos varen ser desincentivados en implacables fusilaments.[10][11][nota 1]
Des del primer moment la Marina va recolzar la llabor de posar orde en una ciutat aterrorizada, sense sostre ni menjar. El cap de l'Esquadra, contraalmirante Basilio Rojas va enviar a terra patrulles de la marinería, tretes de les dotacions dels bucs surtos en la baïa, acorazar O'Higgins, Capità Prat i Chacabuco. Estes forces, junt a les de les unitats de navals de terra, de la policia municipal i de l'eixèrcit, varen ser posades per l'Intendent Larraín Alcalde, el 18 d'agost, baix el mando del capità d'navío Luis Gómez Carreño, la llabor del qual va ser ininterrompuda i impecable. L'Armada va colaborar també a través del capità de corbeta Carlos Ward, encarregat dels derrocaments; i del cirugià naval, doctor Juliol Escobar Campanya, qui va treballar en el doctor Grossi, cap del servici sanitari dispost per a l'emergència.
Des de les seues oficines en carpes instalades en la plaça Victoria, les autoritats civils i militars, varen ordenar i varen coordinar la distribució d'aliments i aigua potable, removiment de cadàvers i derrocament d'edificis en risc de desplome. Aixina, es va organisar una "gorc comú", en la Plaça Aduana, que va funcionar fins al 8 d'octubre, quan ya no va tindre públic, abastida en donatius de la ciutat i d'atres províncies. A els qui varen perdre les seues cases, se'ls va refugiar en carpes alçades en espais oberts (les places i la Gran Avinguda, hui Av. Brasil), bucs, edificis incólumes, coleges i congregació religioses. Aixina, el colege dels Sagrats Cors, va rebre uns mil asilats. L'iglésia de la Mercé, ubicada en el carrer de la Victòria, va perdre en el sisme una de les seues dos torres, i l'atra va quedar perillosament inclinada, per la qual cosa es va ordenar dinamitarla, el 18 d'agost.[12]
Per a repondre el control de la ciutat, es va ordenar fusilar i exhibir els cossos d'a lo manco 15 persones, sorpreses cometent delictes.[11] També haurien segut castigats físicament atres lladres sorpresos en flagrancia. No obstant, existix una controvèrsia entorn als excessos comesos per estes mides extrajudiciales, puix es presumix que un número important dels fusilats no haurien segut culpables dels delictes que tan sumariamente se'ls varen atribuir.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Rodríguez Roces, Alfredo; i Carlos Gajardo Cruzat (1906). "La Catàstrofe del 16 d'agost de 1906 en la República de Chile",Imprenta Barcelona, Santiago, 1906. Disponible íntegre en el lloc d'internet "Memòria Chilena:
- ↑ Servici Sismológico de l'Universitat de Chile. «SISMOS IMPORTANTES I/O DESTRUCTIVOS (1570 - Maig 2005).». Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2010.
- ↑ Korrat, I. and R. Madariaga. (1986). "Rupture of the Valpariso (Chile) Gap from 1971-1985" in Earthquake Source Mechanics, p. 251.
- ↑ 4,0 4,1 Servici Geològic dels Estats Units. «Earthquakes with 1,000 or More Deaths since 1900.».
- ↑ Rodríguez Roces, Alfredo i Gajardo Cruzat, Carlos, op. cit., pp. 42-44.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Memòria Chilena. «Els terremots en Chile (1570-1985).».
- ↑ Rodríguez Roces, Alfredo i Gajardo Cruzat, Carlos, op. cit., pág. 48.
- ↑ 8,0 8,1 Ciutat de Vaparaíso. «Valparaíso: les tragèdies que varen marcar la seua identitat.». Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2011.
- ↑ Diari el Dia. «El terremot del Centenari.». Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2011. Consultat el 6 de setembre de 2010.
- ↑ Clar Tocornal, Regina, "A Un Sigle del Terremot de Valparaíso. 1906-2006", Bolletí de l'Acadèmia Chilena de l'Història, N° 116, Santiago de Chile, giner-juny de 2007, pp. 7 i ss.
- ↑ 11,0 11,1 La Tercera. «Gómez Carreño, el "sheriff" que va controlar Valparaíso en el sisme de 1906.». Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2011.
- ↑ Clar Tocornal, Regina, "A Un Sigle del Terremot de Valparaíso. 1906-2006", op. cit., pp. 20-21.
- ↑ Els terremots en Chile (1570-2010): Valparaíso, portal Memòria Chilena, s/f; accés 29.06.2014
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Valparaíso de 1906» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>