Pirineus-Monte Perdut

Pirineus-Monte Perdut

L'apelació Pirineus-Monte Perdut (Pyrénées-Mont Perdu, en francés) designa un vast conjunt montanyós transfronterizo de la cordillera dels Pirineus, entre Espanya i França. Va ser inscrit en 1997 en la llista del Patrimoni de la Humanitat de l'Organisació de les Nacions Unides per a l'educació, la ciència i la cultura (UNESCO) en el títul de paisages naturals i paisages culturals.

El conjunt Pirineus-Monte Perdut conforma l'unió de dos parcs nacionals preexistentes:

• La part oriental del parc nacional dels Pirineus en el departament francés d'Alts Pirineus: els circs de Gavarnie, Estaubé, Troumouse i Barroude, i alguns territoris situats en la zona perifèrica del parc sobre els municipis d'Aragnouet, Gavarnie i Gèdre;
• el Parc nacional espanyol de Ordesa i Mont Perdut en la comarca de Sobrarbe en Aragó, i algunes zones adjacents sobre els territoris de Bielsa, Fanlo, Puértolas, Tella-Sense i Torla.

En França, en Alts Pirineus, els circs de Gavarnie, d'Estaubé i de Troumouse aixina com la paret de Barroude oferixen aspectes particulars d'este lloc d'alta montanya. En ells es troben circs d'orige glaciar, en les parets escarpadas. La disposició de les pastures de mijana montanya, de les granges d'altitut és un testic d'una activitat agro-pastoral tradicional encara present.

En Espanya, en la comunitat d'Aragó, les valls d'Ordesa, d'Añisclo i d'Escuaín estan entre els més profunts d'Europa. Els paisages de mijana altitut d'este alvertent, utilisades durant sigles per l'agricultura en terrats i la vida pastoral, són les marques encara visibles d'una aventajada adaptació dels pastors a les exigències d'este mig.

Geografia

El lloc de Pirineus-Monte Perdut és bi-nacional i s'ubica entre una part i una atra de la frontera entre Espanya i França, en l'extrem sur del departament d'Alts Pirineus, en regió Occitània costat francés, i a l'extrem nort de la província d'Osca, Aragó del costat espanyol. Està centrat sobre el Massiç del Mont Perdut, el massiç calcáreo més elevat d'Europa el pico del qual Mont Perdut culmina a 3.355 m. La seua superfície total és de 30 639 ha i comprén, ademés del massiç central, atres espais:

• Costat nort o francés, la propietat compon la part central del Parc nacional dels Pirineus i comprén quatre circs glaciaires: el circ de Gavarnie al noroest, el circ de Estaubé al nort, el circ de Troumouse i el circ de Barroude al noreste;
• Costat sur o espanyol, s'estenen quatre valls profundes que pertanyen també al Parc nacional de Ordesa i Mont Perdut: el Valle de Ordesa a l'oest, el Canó de Añisclo prolongat pel Canó del Pelusses al sur, les Goles de Escuain al surest, i l'elevat Valle de Pineta a l'est.

Patrimoni de la Humanitat

Archiu:Estaubé 67. CAPS 1

Eixemple del criteri 5: Rabera de vaques en estiu en el Circ de Estaubé.

L'inscripció al Patrimoni mundial de l'Unesco es referix als 5 criteris següents, que traduïxen el «valor universal excepcional» del ben:

• criteri 3: «Els pastures i les praderies de Pirineus-Monte Perdut, en els seus pobles i els camins que els conecten, són un testimoni d'un sistema de trashumancia hui molt escàs en Europa, encara practicat per sèt comunitats que viuen en les proximitats dels llímits del ben»;

• criteri 4: «Les elevades valls i els cims calcáreas de Pirineus-Monte Perdut són un eixemple excepcional de paisage determinat per un sistema de trashumancia pastoral que s'ha desenrollat des de l'Edat Mija i persistix encara»;
• criteri 5: «El model de l'hàbitat de Pirineus-Monte Perdut en els seus pobles, els seus camps i les seues praderies, que és a la base d'una migració estacional de les persones i dels animals cap a les pastures d'altitut durant l'estació d'estiu, és un eixemple excepcional d'un tipo de transhumancia que va ser difòs antany en les regions montanyoses d'Europa, pero que resulta hui molt escàs»;
• criteri 7: «El ben és un paisage excepcional de praderies, llac, grutas, montanyes i boscs. Ademés, la regió presenta un gran interés per a la ciència i la conservació, posseint tota una gama d'elements geològics, panoràmics, faunísticos i florísticos que fan del lloc un dels espais protegits alpins de major entitat d'Europa»;
• criteri 8: « El massiç calcáreo de Mont Perdut presenta una série de formacions geològiques clàssiques tals com els canons profundament excavats i de circs espectaculars. La regió es distinguix pel fet que es tracta d'una zona de colisió tectónica entre la placa ibèrica i la placa d'Europa occidental. El be presenta una unitat geològica excepcional, perque es tracta d'un massiç calcáreo en el seu centre en Mont Perdut. El paisage que resulta és considerablement diferent en la vertent nort (França) i en la vertent sur (Espanya)».