Anar al contingut

Piràmide pentagonal elongada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Archiu:Piramide pentagonal elongada 3D.stl En geometria, la piràmide pentagonal elongada és un dels sòlits de Johnson (J9). Com sugerix el seu nom, pot construir-se elongando una piràmide pentagonal (J2) per mig de la fixació d'un prisma pentagonal a la seua base. Com qualsevol atra piràmide elongada, és un poliedre autodual.

Un sòlit de Johnson és un dels 92 poliedres convexos que es componen estrictament de cares poligonales regulars, pero que no són poliedres uniformes (és dir, no són sòlits platònics, sòlits arquimedianos, prismes o antiprismas). Varen ser nomenats per Norman Johnson, qui els va enumerar per primera volta en 1966.[1]

Fòrmules

Fòrmules de l'altura (H), àrea (A) i volum (V) de la piràmide pentagonal elongada en cares regulars i arestes de llongitut L:[2]

H=L⋅(1+5−510)≈L⋅1.525731112
A=L2⋅20+53+25+1054≈L2⋅8.88554091
V=L3⋅(5+5+625+10524)≈L3⋅2.021980233

Poliedre dual

El dual de la piràmide pentagonal elongada té 11 cares: 5 triangulars, 1 pentagonal i 5 trapezoidals.

Dual de la piràmide pentagonal elongada Desenroll del dual

Referències

  1. ↑ .
  2. ↑ Sapiña, R.«Àrea i volum de la piràmide pentagonal elongada o sòlit de Johnson J₉».Problemes i equacions.ISSN 2659-9899.Consultat el 30 d'agost de 2020.(en castellà)


Referències