Pincoya

Pincoya

La Pincoya és una criatura imaginària marina pertanyent a la mitologia de Chiloé, en el sur de Chile. Té l'aspecte d'una dòna jove i molt bella, en un llarc cabellam ros. A diferència de la sirena chilota (que posseïx una coa de peix), ella té una apariència completament humana. El mit diu que apareix des de les profunditats de la mar, semi vestida en un trage de sargazo a dansar en les plages i que, per mig de l'orientació de la seua dansa, senyalisa si la peixca serà abundant o escassa en la temporada que s'aveïna.

Llegenda

Representació de la Pincoya en la Plaça d'Ancud.

Naixcuda de l'unió del Millalobo i Huenchula. El mit diu que en retornar l'Huenchula a casa de la seua mare; en a on havia deixat a la seua filla, va comprovar que la curiositat de la seua mare la va fer mirar a la bebé, que no devia ser mirada per cap ser mortal, i esta s'havia transformat en aigua cristalina. Al vore-la transformada, invadida pel plany i la desesperació, va agarrar la vaixell i va córrer desesperada cap a la plaja a buidar el seu contingut en les aigües del mar. Després, alvançant cap a l'interior de l'oceà, va cridar al seu espós, el Millalobo. Entre changlots i planys, li va relatar lo ocorregut en la seua filla. A penes va haver terminat de pronunciar l'última frase de la seua història, el seu espós la va fer mirar cap a arrere, ahí estava la seua filla; la mar el havia fet créixer fins a convertir-se en una bella jove en el cabell dorat, a qui va donar el nom de Pincoya. Aixina, tota la família es va anar a viure al fondo de la mar, en el palau del Millalobo. Posteriorment, la Pincoya es va casar en el seu germà, cridat Pincoy i es dedica a ajudar en el conte del regne del seu pare.

Des d'aquell llavors, les múltiples varietats de peixos i mariscs que el Millalobo oferix generós al poble chilote, junt en les sembres, en mars i plages, les realisa por intermedio de les mans de la seua filla predilecta, la Pincoya, qui per a complir el seu treball balla una cançó que canta el Pincoy. Els chilotes, especialment els peixcadors, conten en les seues llegendes que quan la Pincoya realisa el seu delicat ball cap a la mar, significa que en eixes mars abundaran els peixos i mariscs; en canvi si ho fa cap a la terra, generalment ocorre quan els pobladors han comés alguna falta en contra de la mar, per lo que els indica que, per a la temporada venidora, els productes escassejaran i serà necessari eixir en la seua busca a plages i mars lluntanes. No obstant, quan aplega l'escassea i en certes regions es prolonga per llarc temps l'absència de la Pincoya, és possible fer-la tornar per mig d'una cerimònia especial que du en si l'abundància.

Una atra tasca de la Pincoya és la d'ajudar als chilotes que naufraguen. Aixina, els marins sempre troben junt a ells a la Pincoya, que acodix pronte en el seu auxili. Si per raons superiors no conseguix el seu propòsit de salvar-los, trasllada junt als seus germans (Pincoy i Sirena) els cossos dels chilotes morts fins al Caleuche, a on ells reviuran com a tripulants del barco fantasma, tenint una nova existència d'eterna felicitat.

En el llibre de la mitologia de Chiloé, Recopilació de històries llegendes i creències màgiques obtingudes de la tradició oral de l'Archipèlec de Chiloé, de Renato Cárdenas, se senyala lo següent respecte a l'orige d'este ser mitològic:

A l'any de ser raptada pel Millalobo, la jove Huenchula retorna a la llar materna en un bultito en el regazo, que no permet que li'l miren, pero la seua mare, l'Huenchur, no resistix la tentació i al primer descuit destapa al seu net i la criatura es torna aigua cristalina. L'Huenchula , en trobar una poza d'aigua en l'artesa a on havia deixat al seu fill , deposita eixe líquit en els dominis del Millalobo i esta substància es torna una adolescent molt bella, de llarc cabellam dorat d'encants i dolçor incomparable.

La Pincoya, des de llavors, reina en la mar junt als seus pares, protegint-ho, sembrant-ho i rescatant als nàufrecs. Vist en algues marines i el seu aliment predilecte és la linaza. La seua presència sobre una roca o sembrant en una plaja en el car regrés cap a la mar és senyal que eixe lloc serà pròdic en mariscs i peixos. A diferència de la Sirena, la Pincoya no posseïx coa de peix i sí cames humanes.

En la cultura popular

Estàtua de la Pincoya, Plaça de Castro, Chiloé

Estàtua d'una sirena representant a la Pincoya en Monument als tripulants de la Goleta Ancud, Punta Arenes.

Música

• «La Pincoya», cançó del Conjunt Ancahual, en àlbum Romançada chilote (1965).
• «La Pincoya», cançó de Raúl de Ramón en àlbum L'arca dels de Ramón (1968).
• «Nostàlgies de la Pincoya», cançó de Bordemar en àlbum Colores de Chiloé (1993).
• «Goddess of the siga», cançó de Six Magics en àlbum The secrets of an island (2003).
• «La Pincoya i el Pincoy», cançó de Magdalena Fleitas en àlbum Rialles de l'aigua (2011).
• «Mare d'aigua, la Pincoya», cançó del grup musical Chilhué (2011).
• «La Pincoya», cançó de Lavinia Lamar en àlbum Terra mar i cel (2012).
• «El Ruende i la Pincoya», banda sonora de la película Fill del Trauco, composta per Miranda i Tobar (2014).
• «Tristors d'una Pincoya», cançó del grup Fusta (2014).

Ilustracions

• Óscar Martínez Vilches (1992), "Chiloé misteriós". Colecció la veu de Chiloé. Turisme mitologia chilota, llegendes, (inclou 18 ilustracions i històries mitològiques de la Pincoya en pgs. 140 i 141). Publigráfica Ltda. Castro Chiloé, Regió dels Lagos, Chile.
• Miguel Jiménez Colin & Marcy Lanfranco Orlandini (2007), "Pincoya princesa de les mars de Chiloé" (conte i ilustracions a color de la llegenda) Andros impressors, Santiago Chile.
• La Pincoya (ilustracions a color de la llegenda) en Colecció de mits i llegendes de Chile (2009), Tom 4, Zona de Chiloé. La Tercera, suplement «Icarito»

Escultura

• La Pincoya, escultura en pedra cancagua obra de l'escultor Ramón Octavio Pérez Gallardo, que junt a atres escultures mitològiques adornen la Plaça d'Armes d'Ancud en Chiloé, formant part d'una remodelació que va començar en juny de 2011 i va finalisar sis mesos despuix el 30 de decembre de 2011.
• La Pincoya, font d'aigua en estàtua ornamental de la Pincoya d'alumini fos que mira cap a la mar en la Plaça d'Armes de Castro en Chiloé. L'obra va estar a càrrec del grup compost per Jonás Retamal (arquitecte), l'escultor Marque Orellana, junt als artistes Andrés Figueroa, Maurici Álvarez, Ximena Saiter i Jenny Straumann.
• La Pincoya, escultura ornamental en la ciutat de Punta Arenes, regió de Magallanes, que junt a atres escultures de bronze conformen el monument i font d'aigua Goleta Ancud finalisat en novembre de 2013. El monument es compon per 11 tripulants: huit hòmens, dos dònes i un chiquet, entre ells el capità Juan William. A ells se sumen dos sers mitològics de la cultura de Chiloé (La Pincoya i el Millalobo), tres animals (cabra, gallina i gall), una bandera de Chile en màstil , un fusil, serra, i un pergamí. A diferència d'atres representacions, en esta escultura se li va representar en coa de peix, com una sirena.

• La Pincoya, escultura construïda entre 1960 i 1965 per Eduardo Keymer, com a ornament d'una pileta en l'actual comuna d'Huechuraba en Santiago de Chile, i que en el temps va donar el seu nom a la Població La Pincoya d'eixa comuna. Esta escultura correspon a una adaptació del mit original, incloent coa de pau, com una sirena. Li acompanya, ademés, una figura mitològica en cap de lleó, que s'atribuïx a una interpretació lliure del Pincoy.

Ornitologia

En la década de 2010 es va descobrir una nova espècie d'au marina del gènero Oceanites en el sen de Reloncaví i àrees veïnes en la mar interior de Chiloé i com la seua conducta inclou uns moviments sobre l'aigua que s'assemblen a un "ball", se li va donar el nom científic Oceanites pincoyae i els noms comuns "oroneta de mar pincoya" o "paíño pincoya".

Vore també

• Mitologia chilena
• Mitologia chilota

Bibliografia

• Mits i superstició, estudis del folklore Chilé recollits de la tradició oral (1910) Primera Edició impresa en Imprenta universitària, (1947) Edició impresa en Editorial Nascimento, Autor Juliol Vicuña Cifuentes, Santiago Chile
• Nosatres els Chilens, Chiloé mits i llegendes (1972) Autor Nicasio Tangol, Editorial Quimantu, Santiago de Chile
• Folklore, mits i llegendes de l'archipèlec de Chiloé (1976) Autor Isabel Vidal Miranda
• Chiloé: Història, mitologia, medicina popular, superstició, artilugios i costums. Imprenta Còndor, Ancud, (1981).
• Tesor mitològic de l'archipèlec de Chiloé (1985) Narciso García Agranava , Editorial Andrés Bell, Santiago de Chile
• Chiloé manual del pensament màgic i la creència popular (1985) Renato Cárdenas A. i Catherine G. Hall, Castro Chiloé
• L'orige d'un archipèlec (1986), Héctor Véliz Pérez Millán , Editorial Menta Negra , Imprenta Rubin's Osorno
• Chiloé mitològic (1987), Quintana Bernardo , Editorial Telstar Impressors , Temuco
• Chiloé misteriós colecció la veu de Chiloé (1992), Chilote Martínez Vilches , Turisme i mitologia chilota , Editorial Publigrafica Ltda , Castro Chiloé, X regió dels Lagos
• El llibre de la mitologia de Chiloé (1998) Renato Cárdenas històries llegendes i creències màgiques obtingudes de la tradició oral , Editorial ATELÍ , Vicente Reis N.º 1290 Punta Arenes
• Màgia i bruixeria en Chiloé (2006) autor Mancilla Pérez, Secrets de Mitologia & Medicina Popular 74 p.
• Pincoya princesa de les mars de Chiloé (2007) Miguel Jiménez & Marcy Lanfranco, Andros impressors, Santiago Chile.
• La Pincoya , Colecció de mits i llegendes de Chile (2009), Tom 4, Zona de Chiloé suplement Icarito La Tercera