Anar al contingut

Caleuche

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Caleuche (desambiguació).
Escultura del Caleuche en Castro

El Caleuche (del mapudungún kalewtun, «transformar, baratar» i che, «gent»: «gent transformada»),[1] també cridat el Marí, Buc d'Art, Buc de Fòc, Barcoiche,[2] Buc Fantasma o Barco dels Bruixos, és un llegendari barco fantasma de la mitologia de Chiloé en el sur de Chile.

Orige de la llegenda

La llegenda del Caleuche es relaciona en molts aspectes de l'història i de les creències del Archipèlec de Chiloé.

Entre les vàries hipòtesis que s'han propost en l'orige de la llegenda, se sugerix que pot ser una readaptació de la llegenda europea del barco fantasma conegut com «el holandés errante». També s'ha sostingut que es va basar en fets reals, tals com la desaparició del barco holandés «El Calanche» o en les desaparicions misterioses d'expedicions espanyoles al Estret de Magallanes. Una atra possibilitat és que la llegenda tinga com a fonament l'arribada a l'archipèlec de bucs corsarios neerlandesos, entre ells, el dirigit per Baltazar de Cordes, una expedició que en 1600 va capturar l'illa per un breu periodo. Una atra interpretació sosté que originalment va anar solament una invenció per a ocultar operacions de contrabando en l'archipèlec de Chiloé.

Hi ha els qui igualment relacionen el seu orige en el fenomen dels osnis (objectes sumergibles no identificats).

Descripció

D'acort en Renato Cárdenas,[2] El Caleuche és un barco maravellós que du música i llum pels numerosos canals chilotes. Certes condicions, com els dies de boira terrera, fan possible vore-ho o sentir-ho. Sorolls de cadenes, de festa, i una magistral figura de buc escola, ho fan inconfundible. Per a alguns és una visió incorpórea i pot travessar a una atra embarcació, mentres que uns atres senyalen que han estat fins a en festes en el seu interior.

Als marins del Caleuche els agraden les festes, en especial en terra i a on hi haja dònes, per lo que es concerten en comerciants que tinguen moltes filles per a això. A canvi, El Caleuche els aprovisiona de mercaderies com a retribució. Aixina elllogarencs expliquen el ràpit sorgiment d'alguns comerciants als que no se'ls veu comprar res i prosperar ràpidament. Estos protegits del Caleuche generalment tenen gallines negres i pots alquitranados en sogues de quilineja.[2]

El Caleuche pot desaparéixer quan desija no ser vist i adoptar la forma d'una pedra o un pal, i la seua tripulació transformar-se en llops marins o cahueles (delfins).[2] Ademés, alcança una extraordinària velocitat.[2]

Per a observar al Caleuche sense ser vist, es diu que cal posar-se una champa en la boca, perque lo primer que ells senten és l'alé.[2] També hi ha alguns arbres despuix dels quals un es pot ocultar per a no ser dut pel Caleuche, entre ells el maqui i el tíquet.[2]

Molts pensen que els marins d'este barco duen una cama pegada al espinazo, igual que l'invunche. No obstant, uns atres els descriuen com a persones molt ben presentades, en robes especials i en saludar-los un apreta una mà molt freda. En general, són correctes en el seu tracte i en ajuda dels seus colaboradors de la mar arrepleguen als nàufrecs.[2]

Alguns pensen que el seu port final és la Ciutat dels Césares, lloc maravellós enclavado en algun punt de la Cordillera dels Andes i a on els seus residents viuen eternament.[3]

Els marins chilotes recomanen que, en navegar, cal fer-ho en respecte: no es deu ni cantar, ni chiular, ni armar desorde, puix açò enuja al Caleuche i potser quin resultat pot carrejar.[3]

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Cárdenas, Antonio (1996). El Triàngul del Pacífic, Imprenta ARCA.
  • Cárdenas, Renato (1998). El llibre de la mitologia: històries, llegendes i creències màgiques obtingudes de la tradició oral, Punta Arenes: Editorial Atelí.
  • Cárdenas, Renato; Hall, Catherine G. (1985). Chiloé manual del pensament màgic i la creència popular, Castro, Chiloé.
  • (1981) Chiloé Història mitologia medicina popular superstició artilugios i costums, Ancud: Imprenta Còndor.
  • Chilote Martínez Vilches (1992). Chiloé misteriós: Turisme i mitologia chilota, Castro, Chiloé: Editorial Publigrafica Ltda.
  • García Agranava, Narciso (1985). Tesor mitològic de l'Archipèlec de Chiloé, Santiago de Chile: Editorial Andrés Bell.
  • Mancilla Pérez, Juan (2006). Màgia i bruixeria en Chiloé. Secrets de Mitologia. Medicina Popular.
  • Pérez Millán, Héctor Véliz (1986). L'orige d'un archipèlec, Osorno: Editorial Menta Negra.
  • Quintana, Bernardo (1987). Chiloé mitològic, Temuco: Editorial Telstar Impressors.
  • Tangol, Nicasio (1972). Nosatres els Chilens: Chiloé mits i llegendes, Santiago de Chile: Editorial Quimantú.
  • Vicuña Cifuentes, Juliol (1915). Mits i superstició arreplegats de la tradició oral chilena, Santiago de Chile: Imprenta Universitària.
  • Vidal Miranda, Isabel (1976). Folklore, mits i llegendes de l'archipèlec de Chiloé.


Referències