Anar al contingut

Pilauco Baix

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Artícul principal → Chile prehispánico.


Escultures d'una manada de gonfoterios en el Parc Pleistocénico de Osorno (a l'interior del Parc Chuyaca, Osorno)

Pilauco és un jaciment paleontológico i un lloc arqueològic que es troba en el sector de Pilauco, Osorno (Chile). Junt a Mont Vert, és catalogat com uns dels llocs més antics d'Amèrica que presenta evidència de presència humana. Una d'estes evidències, és una icnita de locomoció, que es presumix és una chafada humana (denominada la Chafada de Pilauco). Està icnita presenta una antiguetat datada en 15.600 anys radiocarbónicos.

En este jaciment igualment s'han trobat restants de gonfoterios, cavalls, cérvols, rosegadors i atres restants de flora i fauna del Pleistoceno tardà, de per lo manco uns 12.800 anys BP;[1] ademés de restants arqueològics que demostrarien presència humana en Sudamérica des de fa més de 14.000 anys.[2]

L'extinció de la megafauna en la zona, entre atres factors, podria ser atribuït a l'impacte d'un bòlit. Els registres geològics de la zona, senyalen una discontinuïtat erosiva i canvis profunts en la cantitat de carbó, en la composició vegetacional inferida del polen, llavors i cutícules (teixits remanentes dels fulls que queda en els sediment), i en la concentració de foncs de femta dels megaherbívoros, que podrien ser efecte d'este impacte.[3]

Paleoturismo

La troballa dels primers restants fòssils va propiciar que actualment s'estiga potenciant este lloc arqueològic com un destí turístic;[4][5] sent els seus principals atractius:

Antecedents

El 13 de febrer de 1986, a través del Diari Austral de Osorno,[6]s'informava de l'existència dels primers restants paleontológicos del lloc, corresponents a restants d'un animal prehistòric; els quals es varen trobar mentres es realisaven excavacions per a construir un nou conjunt habitacional, en lo que hui es coneix com a Vila Els Notros, en el sector de Pilauco, a la vora del Riu Dames en la ciutat d'Osorno.
Les primeres peces trobades corresponien específicament a una mandíbula en part de les seues molars, una vèrtebra, una costella i trossos no identificats de l'animal, que en eixos moments es presumia que corresponien a un mastodont. Tindrien que passar més de 20 anys, per a que un equip de l'Universitat Austral de Chile, encapçalat pel doctor Mario Pi, informara que es tractava d'un gonfoterio, el que ademés, es trobava acompanyat d'una série d'elements associats a la flora i fauna del Pleistoceno.


Referències

  1. ↑ Universitat Austral de Chile. Universia (ed.): «Identifiquen presència humana en lloc de Pilauco Baix». Archivat des d'el original, el 24 de maig de 2015. Consultat el 16 de juliol de 2010.
  2. ↑ «Troben en el sur de Chile ferramentes humanes en més de 14.000 anys».ABC.és..Consultat el 19 d'abril de 2012.
  3. ↑ «publicació relaciona impacte de meteorit en Pilauco en extinció de megafauna».Diari UACH.cl..Consultat el 22 de setembre de 2019.
  4. ↑ a-convertir-al-lloc-Pilauco-en-atraccion-mundial.aspx «Entreguen $140 millons per a convertir al lloc Pilauco en atracció mundial».soychile.cl.
  5. ↑ «Abriran el Lloc Pilauco als turistes en visites guiades i un mirador».DiarioAustral Osorno.Consultat el 9 de setembre de 2013.
  6. ↑ «L'idea que va nàixer des de la».L'Austral. El diari de Osorno.Consultat el 17 de juliol de 2010.