Petavius (cràter)
Petavius és un gran cràter d'impacte localisat al surest del Mare Fœcunditatis, prop del terminador llunar suroriental. El cràter més chicotet Wrottesley està unit al brode noroest. Al surest es troben Palitzsch, el Vallis Palitzsch i el cràter Hase. Més al nort apareix el gran cràter Vendelinus. Petavius apareix en un contorn oblongo quan es veu des de la Terra pel escorzo. Pertany al Periodo Ímbrico.
 |
La paret exterior de Petavius és inusualment ampla en relació en la seua diàmetro, i exhibix una vora doble en els costats sur i oest. L'altura del brocal varia fins a en un 50% des del punt més baix, i una série de crestes irradian cap a fòra des de la vora. El sol del cràter és convexo, ha segut regenerat per fluix de lava, i mostra un sistema de clavills cridat Rimae Petavius. Les grans montanyes centrals són una formació prominent en picos múltiples, alcançant 1,7 quilómetros per damunt del sol circumdant. Una fractura profunda s'estén des dels picos cap a la vora suroest del cràter.
Thomas William Webb descriu a Petavius com,
- "Un dels millors llocs de la Lluna: el seu gran doble muralla, en el costat este casi alcança els 11.000 peus (uns 3350 m). Alt, els seus terrats, i el seu interior convex en tossal central i clavill, componen un magnífic paisage en el matí o l'anochecer de la Lluna, desapareixent per complet baix el Sol alçat sobre l'horisó pero a mig camí del meridiano".
El temps més favorable per a vore este element a través d'un telescopi és en el tercer dia de cada nou cicle llunar. Al quart dia, el cràter queda casi desprovisto d'ombra.
Les imàgens de radar en la llongitut d'ona de 70 cm d'este cràter i les seues afores mostren que la regió de la superfície més allà de l'àmplia rampa exterior de Petavius té un halo obscur, característic d'una superfície plana lliure de vores rodades. Es pensa que esta circumstància va poder haver segut produïda per l'extensió radial de l'esclat durant l'impacte original, que va agranar l'àrea netejant-la de roques.
Petavius B al nort-noroest de Petavius té un chicotet sistema de marques radials que es dissemina a través de la superfície del Mare Fecunditatis. Per estos rajos, Petavius B es considera com a part del Periodo Copernicano.[1]
Cràters satèlit
[editar | editar còdic]
Per convenció estos elements són identificats en els mapes llunars posant la lletra en el costat del punt mig del cràter que està més propenc a Petavius.
 |
|
Imàgens
[editar | editar còdic]-
Vista oblicua des del Llunar Orbiter 4
-
Vista oblicua des del Apolo 14
-
Petavius al pas del terminador, des de la Terra
-
Vista de Petavius des de la Terra
-
Petavius B, des del Apolo 12
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The geologic history of the Moon, 1987, Wilhelms, Don E.; with sections by McCauley, John F.; Trask, Newell J. USGS Professional Paper: 1348. Plate 11: Copernican System (online)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Petavius (cráter)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.