Periodo Copernicano

A la dreta de l'image el cràter Copérnico, a l'esquerra el cràter Kepler.

El Periodo Copernicano, en l'escala de temps geològic llunar, comença fa 1100 millons d'anys i continua fins al present. El nom procedix del cràter Copérnico, que és un eixemple prominent de cràter lluent, pero que no marca la base del periodo. No es coneixen mars de basalt que hagen erupcionado durant este periodo, i per esta raó es creu que l'activitat geològica interna de la Lluna va cessar definitivament en este moment.

La base del Periodo Copernicano es definix sobre la base del reconeiximent de que els materials recent excavats sobre la superfície llunar són per lo general "lluents" i s'enfosquixen a lo llarc del temps com a resultat dels processos de meteorización de l'espai. Operativament, este periodo es va definir originalment com el moment en que els cràters d'impacte varen perdre els seus sistemes de rajos lluents. No obstant, esta definició, recentment ha segut objecte d'algunes crítiques ya que alguns cràters són lluents per raons de composició que no estan relacionades en la cantitat de meteorización que han soportat. En particular, si el cràter es forma en les terres altes (que es compon de materials lluents d'anortosita) seguirà sent lluent, inclús despuix d'haver segut degradat.

Els seus equivalents en la Terra són l'Era Neoproterozoica i el conjunt del Eón Fanerozoico. Aixina, mentres en la Terra va florir la vida animal, en la Lluna l'activitat geològica estava aplegant al seu fi.