Anar al contingut

Percepció corporal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Venus en un espill (1555) de Tiziano.

La percepció corporal o image corporal és la percepció que té una persona de l'estètica o l'atractiu sexual del seu propi cos. Implica cóm una persona es veu sí mateixa d'acort en els estàndarts establits per la societat. El neurólogo i psicoanalista austríac Paul Schilder va falcar la frase image del cos o image corporal (en anglés body-image) en el seu llibre The Image and Appearance of the Human Body (1935).[1] La societat humana ha valorat en tot moment la bellea del cos humà, pero la percepció d'una persona sobre el seu propi cos pot no correspondre als estàndarts de la societat.

El concepte d'image corporal s'utilisa en una série de disciplines, que inclouen psicologia, medicina, siquiatria, psicoanálisis, filosofia i estudis culturals i de la dòna; els mijos de comunicació també solen utilisar el terme. A través d'estes disciplines i mijos, no hi ha una definició de consens, pero l'image corporal pot expressar-se com la forma en que les persones es veuen sí mateixes en l'espill o en les seues ments. Incorpora els recorts, experiències, suposicions i comparacions de la pròpia apariència i les actituts generals cap a l'altura, la forma i el pes.[2]

Els problemes que rodegen l'image corporal poden examinar-se a través de la negativitat corporal i la positivitat corporal. L'image corporal negativa consistix en una vista desorientada de la forma d'un; per lo que un pot sentir-se cohibido o avergonyit, i assumir que uns atres són més atractius.[2] Aparte de tindre una baixa autoestima, les persones que sofrixen la malaltia solen alterar les seues apariències físiques. Per lo tant, el comportament a llarc determini podria conduir a majors riscs de trastorns de l'alimentació , aïllament i malalties mentals.[2] L'image corporal positiva, per un atre costat, es descriu com una clara percepció verdadera de la figura d'un. Ademés de celebrar i apreciar el cos, també requerix un enteniment de que l'apariència d'un individu no reflectix el seu caràcter o autoestima.[2]

Història

La societat a sovint construïx els nostres comportaments i creències, com els desenrolls personals, les interaccions fisiològiques i sicològiques, i la "percepció dels nostres cossos com un reflex de l'autoestima".[3] Les lluites per l'image corporal han prevalgut durant molts sigles, especialment en els ràpits canvis constants en els tipos de cos ideals. En el passat, les normes eren típicament establides per creències culturals, gèneros o posicions socials. A pesar de que prevalen hui en dia, els canvis en les indústries de la moda i els mijos de comunicació són atres influències actuals.

Els mijos

Una duquesa britànica durant l'Época victoriana.

Per l'evolució de la societat actual; els mensages de text, correus electrònics, rets socials i atres alvanços tecnològics han dominat la seqüència d'interaccions físiques d'un individu. Encara que la tecnologia proporciona la comoditat de conectar-se en uns atres, la seua associació en els mijos de comunicació ha resultat en una "plataforma d'entrega en la que interceptem i interpretem mensages sobre nosatres mateixos, la nostra autoestima i els nostres cossos".[4]

Segons un estudi realisat per Dove, solament el 4% de les dònes pensaven que eren belles,[5] mentres que aproximadament el 70% de les dònes i les chiquetes en Regne Unit creïen que la representació dels mijos dels estàndarts de bellea poc pràctics alimentava les seues ansietat d'apariència.[6] Com a resultat, el Departament de Salut i Servicis Socials dels Estats Units Va informar que el 91% de les dònes estaven en la seua majoria descontentes en els seus cossos,[7] mentres que el 40% considerava la cirugia estètica per a corregir els seus defectes.[7]

Referències

  1. ↑ Schilder, Paul (1999). The Image and Appearance of the Human Body: Studies in the Constructive Energies of the Psyche, Psychology Press. ISBN 978-0-415-21081-2. «The body schema is the tri-dimensional image everyone has about himself. We may call it 'body-image'.» This work translates and expands Schilder's 1923 work:
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «What is Body Image?», National Eating Disorders Association. Consultat el 31 d'octubre de 2017.
  3. ↑ «Body image, self-esteem and the influence of society», Live Life Get Active, 1 d'agost de 2016. Consultat el 6 de decembre de 2018.
  4. ↑ «How Technology Influences Body Image». Eating Disorder Hope. Consultat el 6 de decembre de 2018.
  5. ↑ Pierce, Cindy (2016). Sex, College, and Social Mija: A Commonsense Guide to Navigating the Hookup Culture, Taylor & Francis, pp. 1–. ISBN 978-1-351-81858-2.
  6. ↑ «Dove's Largest Ever Body Image Report Proves The Mija Needs To Up Its Game», HuffPost UK, 21 de juny de 2016. Consultat el 6 de decembre de 2018.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Body Image Statistics», Statistic Brain, 19 de febrer de 2017. Consultat el 6 de decembre de 2018.