Pedro Laín Entralgo

Erro al crear miniatura:

Pedro Laín Entralgo

Pedro Laín Entralgo (Urrea de Gaén, 15 de febrer de 1908-Madrit, 5 de juny de 2001) va ser un mege, historiador, ensagiste i filòsof espanyol d'ideologia falangista en els seus començos, que va abandonar després per a tornar-se cap a conviccions democràtiques i lliberals. Va cultivar, fonamentalment, l'història i l'antropologia mèdica. Entre atres reconeiximents, va ser guardonat en el Premie Príncip d'Astúries de Comunicació i Humanitats en 1989. Va ser germà del polític socialiste i traductor José Laín Entralgo.

Biografia

Va nàixer en la localitat turolense d'Urrea de Gaén el 15 de febrer de 1908. Va estudiar medicina en l'Universitat de Valéncia, a on va obtindre, despuix d'un examen, una plaça de colegial-becari en el llavors Colege del Beato Juan de Ribera de Burjassot, hui Colege Major Sant Joan de Ribera. En 1930 es va traslladar a Madrit en l'intenció d'especialisar-se en siquiatria i en 1931 es va marchar a Viena becat per la Junta per a l'Ampliació d'Estudis. Al seu regrés va treballar com a mege en la Mancomunidad Hidrogràfica del Guadalquivir i en l'Institut Psiquiàtric Provincial de Valéncia. En 1934 es va casar en Milacre Martínez, en la que va tindre dos fills: Milacre i Pedro.

Despuix de l'esclat de la Guerra Civil va treballar estretament junt a atres escritors i poetes falangistes, destacant la seua colaboració en el clerc Fermín Yzurdiaga. Aplegaria a colaborar en el diari Arriba Espanya de Pamplona, aixina com en la revista Jerarquia. Abdós publicacions eren editades en Pamplona. Quan al començament de 1938 Dionisio Ridruejo va ser nomenat director general de Propaganda, Laín Entralgo es va fer càrrec en Burgos del departament d'Edicions. Junt a Dionisio Ridruejo va fundar la revista Escorial en 1940. Esta publicació va encarnar un esperit més lliberal. Es pretenia recuperar «lo que anara recuperable» del món intelectual anterior a la lluita per a procurar reemprendre el debat cultural en l'Espanya de posguerra. En ella varen publicar, entre uns atres, Dámaso Alonso, Azorín, Baroja, Marañón, Menéndez Pidal o Zubiri. Segons José Carlos Mainer, la revista “es va convertir molt pronte en la perduda llar d'una lliteratura i en el punt de cita en que un públic, minoritari pero important, va poder al fi reconéixer l'herència de les grans revistes culturals d'anteguerra”. Va dirigir aixina mateix durant alguns anys l'Editora Nacional.

Durant els primers anys del franquisme, va aplegar a formar part del Consell Nacional de FET i de les JONS. En març de 1940 va efectuar un viage d'índole cultural al Tercer Reich, enfocat a aumentar la colaboració i intercanvis culturals entre Espanya i l'Alemània nazi, a on va acabar fent alusió a reclamacions d'Espanya en Gibraltar i el nort d'Àfrica.

Doctor en Medicina i llicenciat en Ciències Químiques, va ocupar la càtedra d'Història de la Medicina de l'Universitat de Madrit des de 1942, que va guanyar en oposició despuix de la jubilació en 1940 del seu anterior titular, Eduardo García del Real. En 1948 funda i dirigix la revista Quaderns Hispanoamericans. En 1951 crea en el CSIC l'Institut Arnaldo de Vilanova d'Història de la Medicina i de les Ciències Naturals.

Va eixercir de rector de l'Universitat Central de Madrit des de 1951, durant el temps en que Ruiz-Giménez va ser ministre d'Educació, dimitint del seu càrrec despuix dels successos de 1956. En eixe moment s'aparta definitivament de la vida política.

Va ser membre de la Real Acadèmia Espanyola, en la que va ingressar el 30 de maig de 1954 i de la que va anar director entre 1982 i 1987; de la Real Acadèmia Nacional de Medicina, a la que va ingressar el 14 de maig de 1946, i de la Real Acadèmia de l'Història, en la que va ingressar el 7 de juny de 1964. Va ser doctor honoris causa per vàries universitats europees i americanes, entre elles la de Sant Marcs de Lima, la de Toulouse, la de Saragossa o la Brown University de Rhode Island; i membre de la Académie Européenne dones Sciences, dones Arts et dones Lettres.

En 1989 va rebre el Premi Príncip d'Astúries de Comunicació i Humanitats i en 1991 va rebre el V Premi Internacional Menéndez Pelayo. Va ser guardonat també en el premi Montaigne (1976), la Gran Creu de l'Orde d'Alfonso X el Sabio i el premi Aznar de periodisme (1980).

Obra

“Quatre són, si no m'enganya la mirada”, escriu Laín a l'altura de 1958, “els temes cardinals de la meua producció escrita: l'història del saber mege, l'antropologia general, la preocupació per Espanya i els seus problemes i la crítica intelectual i lliterària”. Els seus treballs intelectuals s'orienten en efecte, des del primer moment, cap a problemes històrics, que li servixen generalment de preàmbul i modo d'abordage de qüestions teòriques, a les que després es dedicarà de manera sistemàtica. Es mostra en açò discípul d'Ortega i Gasset, encara que el seu principal mentor filosòfic serà Zubiri, en qui Laín tindrà ademés estreta amistat.

Dins d'un ambiciós proyecte d'història de la cultura espanyola recent, publica una série de treballs entre els que es conten Menéndez Pelayo (1944), Les generacions en l'història (1945) i La generació de el noventa y ocho (1945). En ells pretén establir ponts promovent, des del costat dels vencedors, una sòrt de “síntesis superadora” entre les “dos Españas” esgarrades per la Guerra Civil. En ells és palés l'influència tant d'Ortega i Gasset com d'Eugenio d’Ors.

Els seus estudis científics tindran un doble alvertent, històrica i sistemàtica, palesa en dos de les seues obres més importants: L'història clínica: Història i teoria del relat patográfico (1950), “monumental treball generalment considerat com una dels cims de l'historiografia mèdica mundial”, i La relació mèdic-malalt: Història i teoria (1964). En elles adopta una visió de l'historiografia més hermenéutica, interpretativa, que positivista. Segons José María López Piñero, “va abandonar per complet el continuisme de la ‘progressió ascendent’ positivista, substituint-ho per un model discontinuista del canvi històric, integrat per ‘modos’ o ‘estils del saber mege’ condicionats socioculturalmente en ‘situacions històriques’ concretes”

Pero els seus interessos li duen més allà de l'història, al camp de l'elaboració sistemàtica d'una antropologia mèdica i una filosofia de l'home, que explora en tres dimensions fonamentals: com ser que creu, espera i ama. I també, per supost, com ser que emmalaltix. Entre les seues obres d'antropologia mèdica més importants cal citar La relació mèdic-malalt (1964), L'estat de malaltia (1968), El mege i el malalt (1969) i Antropologia mèdica per a clínics (1984). Pel que fa a l'antropologia general, va dedicar particular atenció a l'esperança, en obres com L'espera i l'esperança: Història i teoria de l'esperar humà (1957) o Antropologia de l'esperança (1978). Pero es va interessar també per la dimensió amorosa en llibres com a Teoria i realitat de l'atre (1961) i Sobre l'amistat (1972).

En els seus estudis antropològics pren com a punt de partida, per un costat, les seues creències cristianes, que de forma molt concisa resumix en els següents punts: Deu va crear al home a la seua image i semblança; l'home sancer perviu despuix de la mort; durant la seua vida terrena, a l'home li és possible comunicar-se en Deu. Per una atra part, considera necessari tindre en conte les últimes aportacions de la ciència, tant en el terreny de l'evolució com en el de la neurologia, entre uns atres. Des d'esta orientació, realisa una crítica del concepte d'ànima des de Platón fins als nostres dies. Per a això es recolza en la cosmologia de Xavier Zubiri, sobretot en l'exposició dels nivells estructurals que l'univers en la seua essència dinàmica ha produït, presentada en l'obra Estructura dinàmica de la realitat. Afirmava, per una atra part, que les qüestions sobre les que cal tindre un coneiximent cert no podran ser més que qüestions penúltimes; sobre les qüestions últimes solament serà possible tindre un coneiximent incert, provable.^{cita requerida}

Des d'estos supòsits, en els seus últims anys aborda un gran proyecte d'estudi històric i sistemàtic de la concepció del cos humà, que no aplegarà a culminar, pero del que seran frut llibres com El cos humà: Oriente i Grècia antiga (1987), El cos humà: Teoria actual (1989), Cos i ànima: Estructura dinàmica del cos humà (1991) i Qué és l'home: Evolució i sentit de la vida (1999). En estes obres elabora una teoria “dinamicista”, que se situa entre l'espiritualisme i el materialisme, segons la qual l'ànima, la ment o el psiquisme humà no es reduïx a matèria, pero tampoc és res independent d'ella, sino resultat d'un bot qualitatiu en el procés de complejización de les estructures orgàniques.

En l'any 1949 va alcançar notorietat el seu llibre Espanya com a problema, al que va replicar pronte Rafael Calvo Serer en el seu Espanya sense problema (octubre 1949), i en el que proponia una espècie d'assunció “superadora” com a solució al enconado enfrontament entre les “dos Españas”. Per a Calvo Serer, pel contrari, “des de 1939 Espanya ha deixat de "ser un problema".

Durant tota la seua vida, junt a la seua llabor com a professor i autor acadèmic, Laín va desenrollar una àmplia activitat com a ensagista, de la que són testimonie llibres com a Vestigis: Ensajos de crítica i amistat (1948), L'empresa de ser home (1958), Ciència i vida (1970) i Teatre del món (1986). Durant anys va escriure ademés la crítica teatral de la revista Gasseta Ilustrada, activitat que li va dur també, entre els anys 1964 i 1968, a compondre obres teatrals, en les que trasllada a l'escena algunes de les inquietuts antropològiques que ho acompanyaven: Quan s'espera, Entre nosatres, Les veus i les caraces...

En la seua obra històric-mèdica estricta cal destacar, ademés de les obres mencionades, els seus estudis sobre la medicina antiga (La curació per la paraula en l'Antiguetat clàssica, 1958; La medicina hipocrática, 1970), la coordinació d'una monumental Història universal de la medicina (1972-1975), en la que varen participar no solament especialistes espanyols, sino també historiadors de la medicina estrangers, la direcció de la colecció “Clàssics de la medicina”, editada pel CSIC, i la publicació d'innumerables monografies, entre les que són destacables les dedicades a científics espanyols com Ramón i Cajal i Marañón. En totes estes obres, un de les traces més destacables és, en paraules del seu discípul López Piñero, “la seua excepcional capacitat d'assumir les més recents novetats intelectuals, científiques, tècniques i socials”.

En 1976, recent iniciada la transició política a la democràcia, va publicar Laín unes memòries titulades Descàrrec de consciència (1930-1960), sense dubte la seua obra més controvertida. En elles es proponia “ajustar contes” conseguixc mateix. Alguns, com Carlos Castella del Pi, varen considerar insuficient aquell rendiment de contes. A uns atres, com a Julián Marías, per a qui Laín havia fet “lo indecible per establir la convivència entre espanyols, per ajudar a uns i uns atres, per dur a la vida nacional l'esperit d'amistat”, el llibre va ser un desacert, i la reacció d'hostilitat a ell va ser justificada per subcolaboración en la dictadura fascista i franquista. .

Obres publicades

• Hispanoamèrica, Madrit, Triacastela, 2011, 285 pp.
• Escrits sobre Cajal, Madrit, Triacastela, 2008, 292 pp.
• La curació per la paraula en l'Antiguetat clàssica, Ministeri d'Educació i Cultura, 2005
• L'empresa d'envellir, Barcelona, Galàxia Gutenberg/Círcul de Llectors, 2001, 43 pp.
• (Premi Internacional d'Ensaig Jovellanos).
• Espanya en 1898. Les claus del desastre, Barcelona, Galàxia Gutenberg/Círcul de Llectors, 1998, 334 pp.
• Espanyols de tres generacions, Madrit, Real Acadèmia de l'Història, 1998, 378 pp.
• Vora a la mar (contestació a Eliseo Álvarez-Arenes Pacheco), Madrit, Real Acadèmia Espanyola, 1996, 94 pp.
• Crisis històriques i crisis de la llengua espanyola (contestació a Rafael Lapesa Melgar), Madrit, 1996, 87 pp.
• Cos i ànima, Madrit, Espasa Calpe, 1995, 385 pp.
• Teatre i vida. Dotze cals teatrals en la vida del sigle XX, Barcelona, Galàxia Gutenberg/Círcul de Llectors, 1995, 189 pp.
• Esperança en temps de crisis, Barcelona, Círcul de Llectors, 1993, 292 pp.
• Tan sol hòmens, Madrit, Espasa-Calp, 1991, 302 pp.
• Cap a la recta final. Revisió d'una vida intelectual, Barcelona, Círcul de Llectors, 1990, 415 pp.
• Teoria i realitat de l'atre, Madrit, Revista d'Occident, 1969, 432 + 412 pp.
• El cos humà: Oriente i Grècia antiga, Madrit, Espasa Calpe, 1987, 208 pp.
• Cajal, Unamuno, Marañón. Tres espanyols, Barcelona, Círcul de Llectors, 1998, 229pp.
• (Primera edició: 1961, Revista d'Occident).
• L'Espanya d'Ortega, Madrit, 1987, 22 pp.
• Ciència, tècnica i medicina, Madrit, Aliança, 1986
• En este país, Madrit, Tecnos, 1986, 238 pp.
• La convivència entre Dò Quixot i Sancho, Quaderns Hispanoamericans, 1986, 10 pp.
• Teatre del món, Madrit, Espasa-Calp, 1986, 347 pp.
• Antropologia mèdica per a clínics, Barcelona, Salvat, 1984
• El diagnòstic mèdic. Història i teoria, Barcelona, Salvat, 1982, 425 pp.
• Història de la medicina, Barcelona, Salvat, 1982, 722 pp.
• Evolució de la farmàcia com a professió sanitària (contestació a Francisco Giral), Salamanca, Real Acadèmia de Medicina de Salamanca, 1981, 100 pp.
• Més de cent espanyols, Barcelona, Planeta, 1981, 372 pp.
• Trentacinc anys despuix, Madrit, Quaderns Hispanoamericans, 1981, 25 pp.
• Efímer esplendor. L'escola lliterària militar de la Gloriosa i la Restauració (contestació a Manuel Díez-Alegria), Madrit, Real Acadèmia Espanyola, 1980, 115 pp.
• Picasso, problema i misteri, Madrit, Arbor, 1980, 16 pp.
• Antropologia de l'esperança, Madrit, Guadarrama, 1978, 303 pp.
• Santiago Ramón i Cajal, Barcelona, Llabor, 1978, 320 pp.
• Història universal de la medicina (direcció), varis volums, Salvat, 1976
• Les cèlules horisontals en la retina dels vertebrats (contestació a Antonio Gallego Fernández), Madrit, Real Acadèmia Nacional de Medicina, 1975, 185 pp.
• A qué cridem Espanya, Madrit, Espasa Calpe Austral, 1972, 167 pp.
• Orige i desenroll dels càlculs renals (en contestació a Luis Cifuentes Delatte), Madrit, Real Acadèmia Nacional de Medicina, 1972, 93 pp.
• García Lorca davant el esperpento (contestació a Antonio Buero Vallejo), Madrit, Castella, 1972, 74 pp.
• Sobre l'amistat, Madrit, Revista d'Occident, 1972, 380 pp.
• Estudis sobre l'obra d'Américo Castro, Madrit, Taurus, 1971
• Ciència i vida, Madrit, Seminaris i Edicions, 1970, 149 pp.
• La medicina hipocrática, Madrit Revista d'Occident, 1970, 456 pp.
• La racionalisació platònica del ensalmo i l'invenció de la psicoterapia verbal, Barcelona, Medicina i Història, 16 pp.
• Gregorio Marañón: Vida, obra i persona, Madrit, Espasa Calpe Austral, 1969, 220 pp.
• El mege i el malalt, Madrit, Guadarrama, 1968, 255 pp.
• L'estat de malaltia. Esbós d'un capítul d'una possible antropologia mèdica, Madrit, Moneda i Crèdit, 1968, 291 pp.
• El problema de l'Universitat. Reflexions d'urgència, Madrit, Edicusa, 1968, 154 pp.
• Llatí d'Hispania: Aspectes lèxics de la romanización (contestació a Antonio Tovar Llorente), Madrit, Real Acadèmia Espanyola, 1968, 80 pp.
• Notícies sobre Paracelso, Medicina i Història, 1968, 23 pp.
• Una i diversa Espanya, Barcelona, Edhasa, 1968, 275 pp.
• Quan s'espera, Madrit, Escelicer, 1967, 71 pp.
• Entre nosatres, Madrit, Aliança, 1967, 167 pp.
• Concepte de la medicina moderna, Medicina i Història, 1967, 14 pp.
• El nostre Cajal, Madrit, Rivadeneyra, 1967, 207 pp.
• Despuix de l'amor i la rialla, Barcelona, Aymá, 1967, 276 pp.
• Societat, canvi social i problemes de salut (contestació a Primitiu Quintana López), Madrit, Real Acadèmia Nacional de Medicina, 1966, 306 pp.
• Miguel Ángel i el cos humà, Madrit, Medicina i Història, 1965, 30 pp.
• Missió cultural de Madrit, Madrit, Bolletí Oficial de l'Estat, 1965, 13 pp.
• Obres, Madrit, Plenitut, 1965, 1201 pp.
• Història de la Filosofia i de la ciència (en Julián Marías), Guadarrama, Madrit, 1964
• L'amistat entre el mege i el malalt en l'Edat Mija, Madrit, 1964, 70 pp.
• La relació mèdic-malalt. Història i teoria, Madrit, Revista d'Occident, 1964, 497 pp.
• Història de la medicina moderna i contemporànea, Barcelona, Científic-Mèdica, 1963, 773 pp.
• Menéndez Pelayo i el món clàssic, Madrit, Taurus, 1963, 69 pp.
• Panorama històric de la ciència moderna (en José María López Piñero), Madrit, Guadarrama, 1963, 865 pp.
• Ciència helènica i ciència moderna, Papers de Sò Armadans, 1962
• El problema de l'edema cerebral (contestació a Rafael Vara López), Madrit, Real Acadèmia Nacional de Medicina, 1962, 179 pp.
• Marañón i el malalt, Madrit, Revista d'Occident, 1962, 141 pp.
• Sydenham, Madrit, CSIC, 1961, 437 pp.
• Malaltia i pecat, Barcelona, Toray, 1961, 125 pp.
• Grans meges, Barcelona, Salvat, 1961, 377 pp.
• Introducció a la lliteratura espanyola, Madrit, Atenea, 1960, 39 pp.
• Oci i treball, Madrit, Revista d'Occident, 1960, 325 pp.
• Eixercicis de comprensió, Madrit, Taurus, 1959, 272 pp.
• L'oci i la festa en l'actual pensament europeu, Mallorca, Papers de Sò Armadans, 1959, 15 pp.
• El mege en l'Història, Madrit, Taurus, 1958, 44 pp.
• L'empresa de ser home, Madrit, Taurus, 1958, 286 pp.
• Les meues pàgines preferides, Madrit, Gredos, 1958, 338 pp.
• El factor risc per a la descendència humana (en contestació a Jesús García Orcoyen), Madrit, 1957, 322 pp.
• L'aventura de llegir, Madrit, Espasa Calpe Austral, 1956, 224 pp.
• Espanya com a problema, Madrit, Aguilar, 1956, 450 + 576 pp.
• El llibre com a festa, Madrit, Institut d'Espanya, 1955, 17 pp.
• El comentari d'un text científic, Madrit, Pàgines de la Revista d'Educació, 1955
• Les cordes de la lira, Madrit, Quaderns de Temps Nou, 1955, 45 pp.
• Sobre la situació espiritual de la joventut universitària, Madrit, 1955, 15 pp.
• Laennec, Madrit, CSIC, 1954, 360 pp.
• La memòria i l'esperança. Sant Agustín, Sant Joan de la Creu, Antonio Machado, Miguel d'Unamuno, Madrit, Real Acadèmia Espanyola, 1954, 187 pp.
• Reflexions sobre la vida espiritual d'Espanya, Madrit, 1953, 28 pp.
• Sobre l'Universitat hispànica, Madrit, Cultura Hispànica, 1953, 53 pp.
• Cajal i el problema del ser, Madrit, Ateneu, 1952, 48 pp.
• Menéndez Pelayo, Buenos Aires Espasa Calpe Austral, 1952, 234 pp.
• Paraules menors, Barcelona, Barna, 1952, 288 pp.
• Poesia, ciència i realitat, Madrit, 1952, 18 pp.
• Un any de gestió rectoral, Madrit, Revista Alcalà, 1952, 21 pp.
• La responsabilitat penal del malalt mental (contestació a Juan José López Ibor), Madrit, Real Acadèmia Nacional de Medicina, 1951, 70 pp.
• L'Universitat en la vida espanyola, Madrit, Universitat de Madrit, 1951, 32 pp.
• Medicina i Història, Madrit, Editora Nacional, 1951, 364 pp.
• Introducció històrica a l'estudi de la patologia psicosomática, Madrit, Pau Montalvo, 1950, 152 pp.
• L'universitat, l'intelectual, Europa, Madrit, Cultura Hispànica, 1950, 140 pp.
• Dos biòlecs. Claudio Bernard i Ramón i Cajal, Buenos Aires, Espasa Calpe, 1949, 143 pp.
• Viage a Suramérica, Madrit, Cultura Hispànica, 1949, 103 pp.
• Harvey, Madrit, El Centauro, 1948, 367 pp.
• L'esperit de la poesia espanyola contemporànea, Madrit, Cultura Hispànica, 1948, 18 pp.
• Vestigis. Ensajos de crítica i amistat, Madrit, Epesa, 1948, 516 pp.
• Vida i obra de Guillermo Harvey, Buenos Aires, Espasa Calpe, 1948, 184 pp.
• Coloqui de dos gossos, soliloquio de Cervantes, Madrit, Institut d'Estudis Polítics, 1947, 32 pp.
• Claudio Bernard, Madrit, El Centauro, 1947, 484 pp.
• Europa, Espanya, Iberoamèrica, Madrit, Associació Iberoamericana, 1947, 13 pp.
• L'anatomia humana en l'obra de Fra Luis de Granada, Madrit, Real Acadèmia Nacional de Medicina, 1946, 86 pp.
• L'antropologia en l'obra de Fra Luis de Granada, Madrit, CSIC, 1946, 366pp.
• Bichat, Madrit, El Centauro, 1946, 430 pp.
• Les generacions en l'Història, Madrit, Institut d'Estudis Polítics, 1945, 332 pp.
• Menéndez Pelayo. Història dels seus problemes intelectuals, Madrit, Editora Nacional, 1944, 398 pp.
• Precisió i imprecisions sobre la generació del 98, Madrit, Escorial, 1944, 68 pp.
• Estudis d'Història de la Medicina i Antropologia Mèdica, Madrit, Escorial, 1943
• Sobre la cultura espanyola. Confessions d'este temps, Madrit, Editora Nacional, 1943, 170 pp.

Bibliografia

• AA. VV. (2003). L'empresa de viure. Estudis sobre la vida i l'obra de Pedro Laín Entralgo. Barcelona: Galàxia Gutenberg / Círcul de Llectors.
• Albarracín, Agustín (1988). Retrat de Pedro Laín Entralgo. Barcelona: Círcul de Llectors.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFAndrés-Gallec1997">Andrés-Gallec, José (1997). ¿Fascisme o Estat catòlic?: Ideologia, religió i censura en l'Espanya de Franco, 1937-1941, Madrit: Trobe.
• (2009).The Historian.71(2)

258–279.ISSN 0018-2370.doi:10.1111/j.1540-6563.2009.00237. x.

• (2002).Dynamis. Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam.(22)

509-514.ISSN 0211-9536.

• Calvo Serer, Rafael (1949). Espanya, sense problema. Madrit: Rialp.
• Carpintero, Heli (1967). Cinc aventures espanyoles. Madrit: Revista d'Occident.
• Díaz, Elías (1974). Notes per a una història del pensament espanyol actual (1939-1973). Madrit: Edicusa.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGràcia Guillén2010">Gràcia Guillén, Diego (2010). Voluntat de comprensió: l'aventura intelectual de Pedro Laín Entralgo, Triacastela (Madrit) / Institut d'Estudis Turolenses (Terol). ISBN 978-84-95840-44-8.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFLópez Piñero2005">López Piñero, José María (2005). Pedro Laín Entralgo i l'Historiografia Mèdica, Real Acadèmia de l'Història. ISBN 9788496849136.
• (2011).Reevaluacions. Històries locals i mirades globals. Actes del VII Congrés d'Història Local d'Aragó.Institució Fernando el Catòlic.Saragossa:

41-76.

• (2002) Diccionari Akal d'Historiadors espanyols contemporàneus, Tres Vores: Edicions AKAL, pp. 348. ISBN 84-460-1489-0.
• Padilla, Juan (2008). «Trayectòria de Laín Entralgo. Dels valors morals del nacionalsindicalisme (1941) a Descàrrec de consciència (1976)». En Bolletí de l'Institució Lliure d'Ensenyança, 69, 115-130.
• (1976).ABC.Madrit:
• ^{[enllaç trencat]}
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRedó Martínez2004">Redó Martínez, César (2004). Orige, constitució i destí de l'home segons Pedro Laín Entralgo, I. T. Sant Ildefons. ISBN 9788493336240.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRodríguez Puértolas2008">Rodríguez Puértolas (2008). Història de la lliteratura fascista espanyola, Akal.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pedro Laín Entralgo.
• «Pedro Laín Entralgo». Diccionari Biogràfic Espanyol. Real Acadèmia de l'Història.
• Premie Príncip d'Astúries de Comunicació i Humanitats 1989.
• «[2]». Consultat el 31 de març de 2019.
• «[3]». Consultat el 31 de març de 2019.
• Pedro Laín Entralgo en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes