Parthenium hysterophorus
Parthenium hysterophorus, comunament cridada granera amarga o simplement granera, és una planta herbàcea de la família Asteraceae, natural de les zones càlides d'Amèrica, des del sur dels Estats Units: Luisiana, Florida; passant pel Carib: Cuba i unes atres Antilles, aixina com Suramérica des de Veneçola fins a Argentina i Uruguay.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea d'hàbit caducifolio, olora a nata en chocolate, té aspecte velludo, és molt ramificada i alcança entre 30 a 70 cm d'altura. Les fulls són alternes, ovadas i pinnadas en segments lanceolados. La inflorescència es troba en corimbes o panículas molt numeroses. Les corolas estan dividides en cinc segments i la llavor és un aquenio.
En Espanya s'ha desenrollat profusamente, per lo que se li considera una espècie invasora.
Propietats
[editar | editar còdic]Els usos medicinals més freqüents d'esta espècie s'indiquen per als padecimientos digestius, principalment per a la bilis i el dolor d'estòmec, aixina com per a la febra intestinal, empacho o com antihelmíntico.
Atres malalties per a les que es recomana són les de la pell: infeccions cutànees, grans, ronchas, herpes, sarna, aljorra, llepra o contra la caiguda del cabell. Es recomana com emenagogo, correctivo menstrual o per als #fluix, encara que pot ser útil per a la calentura, en el dolor de cos, com antiinflamatorio i en crisis convulsivas. En el reumatisme i ferides o en malalties respiratòries com antitusivo, o per a la diabetis.
Ademés, s'utilisa per a #fredor o paludisme (malaltia transmisible per la picadura de mosquits anofeles, al principi la persona manifesta #tremolació per fredor que duren unes hores o desapareixen per a repetir-se cada tercer dia), en este cas es fa el cocimiento de les branques de canari, que és pres com a té abans de cada menjar i ademés se li dona un bany cada tercer dia en el cocimiento de verbena (Verbena litoralis), sense expondre's a corrents d'aire. Per al mal aire, el método més usat és “l'agranada”, movent un manojo de branques de les següents plantes: albahaca (Ocimum basilicum), ruda, epazotillo (Hyptis verticillata), albocat oloroso (Persea americana), cedre (Cedrela odorata), granereta (Parthenium hysterophorus), camamirla (Matricaria chamomilla), muicle (Justícia spicigera), tabac (Nicotiana tabacum), sauco (Sambucus mexicana), flor de mort (Tagetes erecta), llima (Citrus aurantifolia), llorer (Litsea sp.), llorer cimarrón (Citharexylum berlandieri), romer (Sàlvia rosmarinus) i herba del zorrillo (Dyssodia porophylla), ya siguen fresques o seques; s'agrana a la persona del cap als peus fent moviments cap a fòra del cos, acompanyades per un ou, en el qual també es neteja al pacient (la seua funció és arreplegar eixe mal vent del cos); despuix de la curació es tiren les herbes i l'ou llunt de la llar en una travessia de quatre camins.
- Història
A inicis de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, el Institut Mèdic Nacional la cita com: analgésico, antídot, antirreumático, antineurálgico i per a la empineuritis alcohòlica. La Societat Farmacèutica de Mèxic indica el seu us com: analgésico, antídot, antineurálgico, antirreumático, reumatisme articular i reumatisme muscular. Maximino Martínez, la consigna com: antídot, antirreumático, malalties del bazo, gastràlgia, padecimientos hepàtics, enfortix els nervis i analgésico. Finalment, Narciso Souza consigna: és molt usada com emenagoga, per a combatre la sarna i atres malalties de la pell.[1]
- Química
En la planta completa s'ha detectat la presència de resina, el alcaloide, partenina i àcit parténico.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Parthenium hysterophorus va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 988. 1753.[2]
- Sinònims
- Argyrochaeta bipinnatifida Cav.
- Argyrochaeta parviflora Cav.
- Echetrosis pentasperma Phil.
- Parthenium glomeratum Rollins
- Parthenium lobatum Buckley
- Parthenium pinnatifidum Stokes[3]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Ajenjo cimarrón, ajenjo de camp, altamisa del camp, artemisilla, botonera, cicutilla, granera, granera amarga, herba de l'ovella, marihuano, marihuano macho,santa María o yerba amarga.
- En Mèxic: Granereta, herba de la formiga, altamisa, altanisa, canari, claudiosa blanca, confitillo, granera amargosa, granereta, herba amargosa.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «En Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 7 de març de 2016. Consultat el 2 de març de 2014.
- ↑ «Parthenium hysterophorus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de març de 2014.
- ↑ Parthenium hysterophorus en PlantList
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?315278 (10 d'abril de 2008)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parthenium hysterophorus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.