Anar al contingut

Paronychodon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Paronychodon

Paronychodon (gr. “casi dent garra”) és un gènero representat per dos espècies de dinosauris celurosaurios trodóntidos, que va viure a finals del periodo Cretácico, 70 millons d'anys, en el Maastrichtiense, en Norteamérica. És un tàxon basat en dents, freqüentment considerat com dubtós per la naturalea fragmentaria de les seues fòssils, els quals inclouen "baldats" de dents pero sense atres restants.

l'espècie tipo, nomenada per Edward Drinker Cope en 1876,[1] és Paronychodon lacustris, de la Formació Judith River de Montana, que data de fa 75 millons d'anys, durant el Campaniense. L'espècimen holotip és AMNH 3018. És una dent de prop d'un centímetro de llarc, allargat, recurvado, sense vores serrades i en unes vores verticals baixes en una forma de D en secció travessera, i en un costat intern aplanado. Cope va pensar al principi que la dent li pertanyia a un plesiosaurio,[1] pero el mateix any es va donar conte de que representava a un dinosauri carnívor.[2]

Una segona espècie, Paronychodon caperatus, és coneguda de la Formació Llance de Wyoming (de finals del Maastrichtiense, fa 66 millons d'anys) i va ser referit originalment al gènero de mamífer Tripriodon per Othniel Charles Marsh en 1889,[3] i va anar després situat en Paronychodon per George Olshevsky en 1991.[4] Es basa en l'holotip YPM 10624, una dent de forma pareguda a la de l'holotip de P. lacustris pero alguna cosa més gran. En 1995 Olshevsky renombró a Laelaps explanatus Cope 1876 com Paronychodon explanatus;[5] pero es considera que este tàxon es basa en dents de Saurornitholestes.

Un gran número d'atres espècimen que encaixen en estes dents en alguns o tots els aspectes de la seua anatomia han segut referits a Paranychodon. Alguns d'estos inclouen dents serrades, dents baixes i dents sense un costat aplanado. Estes dents del tipo de "Paronychodon" han segut reportats d'una àmplia varietat de llocs i époques, incloent la Formació Una del Cretácico Inferior d'Espanya, que data de finals del Barremiense fa 125 millons d'anys.


Paronychodon ha segut considerat com un celúrido, un ornitomimosaurio, un dromeosáurido, un arqueopterígido i un trodóntido, encara que va poder haver segut una atra classe de terópodo celurosaurio. Encara que molts investigadors ho han considerat per açò com una colecció de dents de terópodos indeterminats, hi ha un chicotet consens de que pertanyen al grup Deinonychosauria. Les dents assignades a Paronychodon són tots menuts, i poden haver provingut de deinonicosaurios jovenils. Mai s'han trobat mandíbules d'individus adults en dents idèntiques. Marsh ya havia sugerit que dits dents eren patològics, havent-se format quan les primeres dents de les mandíbules inferiors creixien per accident de manera contigua en la sutura de la mandíbula. Philip J. Currie en 1990 també va concloure que eren resultat d'una malformació, en la que el costat aplanado es devia que la dent va permanéixer subjecte massa temps contra la paret interna de l'alvéolo. Els espècimen serrats d'este tipo podrien ser simplement dents anómales de dromeosáuridos; no obstant, les dents sense serres poden representar un tàxon o tàxons separats.[6] Un estudi realisat per Sunny Hwang va mostrar que l'esmalt dental és idèntic al trobat en Byronosaurus, un trodóntido conegut d'eixemplars jovenils en dents sense serrar.[7]

Varis tàxons han segut en ocasions considerats com a sinònims de Paronychodon, encara que existix poc consens al respecte. Cope en 1876 va descriure a Paronychodon com a similar a Zapsalis, un atre tàxon basat en dents, el qual és a la seua volta considerat com a sinònim de Richardoestesia, un possible dromeosáurido. Richardoestesia isosceles podria ser, d'acort en l'estudi de Julia Sankey et.al., ser sinònim en el cridat "tipo A" de dents allargades de Paronychodon,[8] al com pertany també l'holotip de Paronychodon. El gènero de dents euroasiàtic Euronychodon és considerat a voltes també com un sinònim més modern de Paronychodon.


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Cope, E.D., 1876, "Descriptions of some vertebrate remains from the Fort Union Beds of Montana", Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia, 28: 248-261
  2. ↑ Cope, E.D., 1876, "On some extinct Reptils and Batrachia from the Judith River and Fox Hills Beds of Montana", Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia, 28: 340-359
  3. ↑ Marsh, O.C., 1889, "Discovery of Cretaceous mammalia", American Journal of Science, 3rd séries 38: 81-92
  4. ↑ Olshevsky, G., 1991, A Revision of the Parainfraclass Archosauria Cope, 1869, Excluding the Advanced Crocodylia. Mesozoic Meanderings 2 pp 196
  5. ↑ Olshevsky, G., Ford, T.L. & Yamamoto, S., 1995, "The origin and evolution of the tyrannosaurids", Kyoryugaku Saizensen 9: 92-119/10: 75-99
  6. ↑ Currie, P.J., Rigby, Jr., J.K., and Sloan, R.E., 1990, "Theropod teeth from the Judith River Formation of southern Alberta, Canada", pp. 107–125 in: K. Carpenter and P. J. Currie (eds.), Dinosaur Systematics: Perspectives and Approaches. Cambridge University Press, New York
  7. ↑ Hwang, S.H. 2005. "Phylogenetic patterns of enamel microstructure in dinosaur teeth." Journal of Morphology, 266: 208-240
  8. ↑ Sankey, J.T., D.B. Brinkman, M. Guenther, and P.J. Currie, 2002, "Small theropod and bird teeth from the Judith River Group (clapix Campanian), Alberta", Journal of Paleontology 76(4): 751-763