Parell de Lax
En la mecànica clàssica l'estat d'un sistema s'especifica per un punt en l'espai fase o espai fásico. En general és un espai de dimensió parell en coordenades de posició i moment . L'evolució del sistema en el temps es descriu especificant al hamiltoniano, que és una funció definida sobre l'espai fase i es denota per . Les equacions de moviment, donat el hamiltoniano, són un sistema d'equacions diferencials de primer orde:
En el context dels sistemes hamiltonianos integrables és que apareix el concepte de parell de Lax i es definix com seguix.
Definició.
El parell de Lax consistix de dos matrius o operadors en un espai de Hilbert. En ajuda del parell de Lax és possible escriure les equacions de moviment d'Hamilton de la següent forma:
a on denota al commutador de les matrius i . La característica més important de l'existència del parell de Lax, radica que permet construir d'una forma simple les cantitats conservades del sistema. L'observació clau és la següent. La solució a l'equació d'evolució de és de la forma
a on la matriu invertible és determinada per l'equació
D'ací se seguix que si és una funció invariante de , tal que , llavors és una constant de moviment. Dites funcions són funcions dels eigenvalores o valors propis de . Es diu llavors que l'equació d'evolució per a és isoespectral, lo que significa que l'espectre de es conserva en l'evolució en el temps.
La representació del parell de Lax per a un sistema donat no és única. Hi ha una norma que pot modificar les matrius, pero deixa invariante l'equació diferencial de :
a on és una matriu invertible.
Oscilador harmònic.
Sean
Este parell de Lax és equivalent a les equacions de moviment d'un oscilador harmònic:
Observem que el hamiltoniano es pot escriure com . Este eixemple es pot generalisar a un número n d'osciladors harmònics independents escrivint en forma diagonal per blocs. Cada bloc és una matriu de com les mostrades dalt. En este cas les cantitats conservades són , a on i , de tal forma que són equivalents al conjunt de .
Vore també
Referències
Bibliografia
- P. Lax, "Integrals of senar-linear equations of evolution and solitary waves". Comm. Pure Applied Math. 21 (1968) p. 467.
- C. S. Gardner, J. M. Greene, M. D. Kruskal and R. M. Miura. "Method for solving the Korteweg-de Vries equation". Phys. Rev. Lett. 19 (1967), 1095.
Tota, Morikazu, 1989. "Nonlinear Waves and Solitons". Mathematics and its Applications (Japanese Séries). KTK Scientific Publishers, Tòquio.
- D. H. Sattinger, 1997. "Scaling, Mathematical Modeling, and Integrable Systems". Deutsche Mathematische Vereinigung Lectures. Birkhäuser.
- L. E. Reichl, 1992. "The Transition to Chaos. In Conservative Classical Systems: Quàntum Manifestations". Springer-Verlag, New York, USA.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Par de Lax» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.