Anar al contingut

Parell de Lax

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En la mecànica clàssica l'estat d'un sistema s'especifica per un punt en l'espai fase o espai fásico. En general és un espai de dimensió parell en coordenades de posició qi(t) i moment pi(t). L'evolució del sistema en el temps es descriu especificant al hamiltoniano, que és una funció definida sobre l'espai fase i es denota per H(qi,pi). Les equacions de moviment, donat el hamiltoniano, són un sistema d'equacions diferencials de primer orde:

dqidt =∂H∂pi,
dpidt =−∂H∂qi.

En el context dels sistemes hamiltonianos integrables és que apareix el concepte de parell de Lax i es definix com seguix.

Definició.

El parell de Lax L,M consistix de dos matrius o operadors en un espai de Hilbert. En ajuda del parell de Lax és possible escriure les equacions de moviment d'Hamilton de la següent forma:

dLdt≡L˙=[M,L],

a on [M,L]=ML−LM denota al commutador de les matrius M i L. La característica més important de l'existència del parell de Lax, radica que permet construir d'una forma simple les cantitats conservades del sistema. L'observació clau és la següent. La solució a l'equació d'evolució de L és de la forma

L(t)=a−1(t)L(0)a(t),

a on la matriu invertible a(t) és determinada per l'equació

M=dadta−1.

D'ací se seguix que si F(L) és una funció invariante de L, tal que L→aLa−1, llavors F(L(t)) és una constant de moviment. Dites funcions són funcions dels eigenvalores o valors propis de L. Es diu llavors que l'equació d'evolució per a L és isoespectral, lo que significa que l'espectre de L es conserva en l'evolució en el temps.

La representació del parell de Lax per a un sistema donat no és única. Hi ha una norma que pot modificar les matrius, pero deixa invariante l'equació diferencial de L:

L→aLa−1,
M→aMa−1+dadta−1,

a on a és una matriu invertible.

Oscilador harmònic.

Sean

L=(pωqωq−p), M=(0−ω/2ω/20).

Este parell de Lax és equivalent a les equacions de moviment d'un oscilador harmònic:

q˙=p,
p˙=−ω2q.

Observem que el hamiltoniano H es pot escriure com Tr(L2)/4. Este eixemple es pot generalisar a un número n d'osciladors harmònics independents escrivint L,M en forma diagonal per blocs. Cada bloc és una matriu de 2×2 com les mostrades dalt. En este cas les cantitats conservades són Tr(L2p)=2∑(2Fi)p, a on 2Fi=pi2+ω2qi2 i Tr(L2p+1)=0, de tal forma que són equivalents al conjunt de Fi.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • P. Lax, "Integrals of senar-linear equations of evolution and solitary waves". Comm. Pure Applied Math. 21 (1968) p. 467.
  • C. S. Gardner, J. M. Greene, M. D. Kruskal and R. M. Miura. "Method for solving the Korteweg-de Vries equation". Phys. Rev. Lett. 19 (1967), 1095.

Tota, Morikazu, 1989. "Nonlinear Waves and Solitons". Mathematics and its Applications (Japanese Séries). KTK Scientific Publishers, Tòquio.

  • D. H. Sattinger, 1997. "Scaling, Mathematical Modeling, and Integrable Systems". Deutsche Mathematische Vereinigung Lectures. Birkhäuser.
  • L. E. Reichl, 1992. "The Transition to Chaos. In Conservative Classical Systems: Quàntum Manifestations". Springer-Verlag, New York, USA.