L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Parc regional de Cap Cope i Puntes de Calnegre

El Parc Regional Calnegre i Cap Cope és un espai natural protegit espanyol situat entre els municipis de Lorca i Àguiles en la Regió de Múrcia, que protegix una banda de 17 km de costa verge, a lo llarc de la baïa de Mazarrón. Actualment es troba amenaçat pel proyecte d'urbanisació Marina de Cope, que preveu la recalificació de gran part del mateix per a construir un complex turístic.[1]

Vista de veta Cope des de la plaja de Cope (Àguiles)

Història

S'han trobat restants que daten del Neolític en les coves de cap Cope. Aixina mateix, també va haver un assentament argárico en el Cerro de la Creu. Destaca la torre de Cope, edificada en el XVI. Esta torre defensiva va ser construïda en l'objecte d'alertar i protegir-se de les incursions dels pirates berberiscos.

En 1974 va ser escenari de l'oposició a l'instalació d'una central nuclear per part d'Hidroelèctrica Espanyola, que devia escomençar a funcionar en 1980. Entre els que s'oponien al proyecte desctacaron Mario Gaviria i Paco Rabal, junt a diversos professors de l'Universitat de Múrcia que varen justificar els perills de l'energia atòmica a la parell que l'importància ecològica de la zona. Varen conseguir coordinar la lluita front al Ministeri d'Indústria, conseguint el seu objectiu 4 anys despuix,[2][3] sent retirat el proyecte. L'oposició al proyecte és un dels inicis de la lluita social per a demanar la moratòria nuclear en Espanya.

Característiques

Va ser declarat parc regional per la llegislació de la comunitat autònoma de la Regió de Múrcia (Llei d'Ordenació i Protecció del Territori de la Regió de Múrcia de 1992).[4] Es troba inclós dins de la ZEPA Serra de la Almenara, Moreres i Cap Cope[5] i està declarat també com LIC (Lloc d'Importància Comunitària): LIC Calnegre[6] i LIC-Cap Cope.[7] Una série de tallats i cals conformen la seua costa proporcionant un paisage singular a lo llarc de 17 km de costa verge i la diversitat d'hàbitats es traduïx en una gran biodiversitat.

Mapa perimetral

Plantilla:Map draw

Hàbitats

 
Fondo marí en Calabardina.

Existixen 6 hàbitats terrestres i 3 marins d'interés comunitari, segons la Directiva Europea d'Hàbitats de 1992:[8][9][10]

¹ Hàbitats considerats prioritaris per la seua importància a escala europea, de protecció obligatòria.

Estat de conservació

Ademés de la possibilitat de construcció del macrocomplejo turístic Marina de Cope, diverses associacions de veïns i ecologistes de la zona han denunciat l'estat d'abandó del parc en acumulació de fem i plàstics.[11]

Flora

Existixen numerosos elements del patrimoni natural botànic.[12] La flora vascular ascendix a 322 espècies i subespècies, inclosos Allium melananthum, conrnicals Periploca angustifolia, Salsola papillosa , azufaifo Ziziphus lotus, ispágula Plantago ovata, siemprevivas, orquídeas, tuera, zamarrillas, espino negre... Moltes d'elles considerades de gran interés ya que són iberoafricanismes, plantes supervivents de l'época en la que Àfrica i Europa estaven unides. Destaca aixina mateix la població de sabina negral en la veta Cope, que es troba separada del restant de la seua àrea de distribució.[13]

Fauna

Entre la fauna que viu en el parc destaca la tortuga mora o l'àguila perdicera, que en Espanya estan considerades com espècies en perill d'extinció.[14] Aixina mateix, entre els reptils es poden trobar eixemplars de sapo corredor,[15] eslizón ibèric, fardacho ocelado o lagartija colirroja. També podem trobar l'espècie Lutra lutra la qual és una espècie de llúdria.

Avifauna

Entre la avifauna es poden trobar tant rapaces com el muçol real o el falcó pelegrí, com a aus d'interior: cogujada, terrera, alcaraván, tarabilla, curruca cabecinegra o l'escàs camachuelo trompetero (que es troba en la categoria de amenaçat en la península ibèrica). Entre les espècies marines: gavinas, pardelas o el cormorán moñudo. Entre els mamífers que habiten el parc es troben el rabosot, el conill i el javalí. Les espècies marines són també molt abundants en l'extensa praderia de posidonia oceanica.

Proyecte urbanístic Marina de Cope

Des de l'any 2004[16] el Governe de Múrcia (PP) ha impulsat la recalificació de part de l'espai protegit per a permetre la construcció de vàries urbanisacions, camps de gòlf i una marina interior artificial,[17] en el respal dels ajuntaments de Lorca i Àguiles.[18] No obstant, el proyecte va ser contestat àmpliament per diversos sectors socials per l'impacte sobre l'actual parc regional, sent finalment anulat pel Tribunal Constitucional en 2012.[19]

En esta nova llei del Sol, el parc regional haguera perdut el 64% de la protecció del seu territori, prop de 1600 hectàrees, de les quals 700 d'hàbitats d'interés comunitari. L'aplicació d'esta llei haguera resultat aixina mateix en la desprotecció d'11 000 ha en tota la Comunitat.[20]

Senyes del proyecte

El proyecte[21] preveu l'urbanisació de 21 millons de metros quadrats, en una edificabilitat molt baixa (0,14 m²/m²) i normes restrictives per a protegir el mig ambient. El disseny original de Marina de Cope preveu l'edificació d'uns 20 hotels i 9000 vivendes, aixina com cinc camps de gòlf, dèu camps de fútbol, una marina interior de 2000 punts d'amarre i un centre de congressos. L'inversió total rondarà els 4000 millons d'euros, i estima la creació d'uns 3000 llocs de treball directes.

Reaccions al proyecte

La Llei del Sol d'abril de 2001 de la Comunitat de Múrcia que permetria esta recalificació va ser recorreguda davant el Tribunal Constitucional pel PSOE eixe mateix any, ya que es va afegir una esmena d'última hora sense informes tècnics: « els llímits dels Espais Naturals Protegits inclosos en la disposició adicional tercera i anex de la Llei 4/1992, de 30 de juliol, d'Ordenació i Protecció del Territori de la Regió de Múrcia, s'entendran ajustats als llímits dels Llocs d'Importància Comunitària a que es referix l'Acort del Consell de Govern de 28 de juliol de 2000».[22] Lo que es traduïx en la pràctica en la possibilitat de desproteger aquells terrenys que anaren parc regional, pero no LIC. No obstant, el Tribunal Constitucional tardaria en pronunciar-se.[23] Esta situació va motivar una pregunta a la Comissió Europea per part de l'eurodiputat espanyol vert David Hammerstein en juny de 2007.[24] Per la seua banda, les associacions WWF/Adena, ANSE (Associació de Naturalistes del Surest) i Prolitoral (per a la defense jurídica del Mig ambient) varen remetre en juny de 2008 als ajuntaments de Lorca i Àguiles sengles escrits d'alegacions a la Modificació dels Plans Generals d'Ordenació Urbana dels dos municipis en esta zona costera, puix es basen en la Llei del Sol recorreguda al Constitucional.[25]

Aixina, mentres l'alcalde de Lorca, Francisco Jódar (PP), va definir el proyecte cóm alguna cosa fonamental per al desenroll i la diversificació econòmica del terme municipal, el portaveu d'IU expressava la seua preocupació de que en pocs anys, a no ser que ho evitem per mig de la movilisació ciutadana, les cals i la riquea paisagística de Cap Cope haurà desaparegut per a sempre. És un autèntic atentat, una barbàrie.[21] Per la seua banda, el Govern de Múrcia (a través de la directora general d'Infraestructures Turístiques), defén que el proyecte és d'interés regional i que salvaguarda els valors ambientals i paisagístics: És lo més sostenible que anem a tindre, un referent turístic a nivell del Mediterràneu, en 10 millons de metros quadrats protegits; i en paraules del conseller de Turisme i Consum, José Pablo Ruiz Abellán, va a ser el nou Cancún, el complex urbà-turístic més gran d'Europa.

Per un atre costat, organisacions ecologistes com Greenpeace o Ecologistes en Acció denuncien que Bona part de les seues més de 2.000 hectàrees varen ser descatalogades com a espai protegit en la Llei Regional del Sol. La superfície descatalogada i prèviament integrant del Parc Regional inclou 700 hectàrees d'Hàbitats d'Interés Comunitari. La AIR (Actuació d'Interés Regional) proyectada en esta zona és totalment incompatible en la conservació de dit hàbitat prioritari, ademés d'afectar greument l'hàbitat de la Tortuga mora i inclou actuacions tan desgavellades i desfasades com una marina interior.[26] Per la seua banda, la Coordinadora La Regió de Múrcia no es ven[27] ha organisat diverses accions de protesta com a manifestacions, recollida de firmes, aixina com d'informació dels possibles compradors europeus en els seus països d'orige.

Aixina mateix, la Oficina Verda de l'Universitat de Múrcia ha criticat el proyecte: En cap país civilisat es pot permetre que es retrocedixca en la protecció d'espais naturals.[28]

Rellançament del proyecte

La crisis econòmica de 2008 va paralisar de facto el proyecte, no obstant la comunitat autònoma i els propietaris del sol (entre els que es troba Iberdrola[29] -del temps en que es prevea instalar la central nuclear-, Bancaixa o Cajamurcia) han anunciat que rellancen el proyecte en un nou disseny.[30][31]

Sentència del Tribunal Constitucional

El 20 de decembre de 2012 es va fer pública la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat en l'any 2001 per 65 diputats del Grup Parlamentari Socialiste en el Congrés dels Diputats.[32] Els diputats recurrents alegaven que la disposició adicional octava de la Llei 1/2001, de 24 d'abril, del Sol de la Regió de Múrcia vulnerava els artículs 9.3 i 45 de la Constitució Espanyola. Durant el determini establit varen presentar alegacions tant el Governe autonòmic com l'Assamblea Regional.[33] Finalment, el ple del Tribunal, reunit el 13 de decembre, va estimar el recurs i va declarar inconstitucional i nula la disposició adicional octava del Decret Llegislatiu 1/2005, de 10 de juny, pel que s'aprova el text refòs de la Llei del Sol de la Regió de Múrcia,[33] que havia derogat l'anterior Llei pero que mantenia de forma lliteral la disposició recorreguda.

No obstant, a pesar de la sentència el president del Governe Regional, Ramón Luis Valcárcel, va afirmar que se seguiria alvance en el proyecte subsanant els possibles errors comesos.[34]

El 22 de març de l'any 2019, el Tribunal Superior de Justícia de Múrcia, rebuja el recurs interpost contra l'anulació de les modificacions realisades en els plans urbanístics dels municipis d'Àguiles i Lorca, a on es desenrollava el complex urbanístic de la Marina de Cope (complex residencial i hoteler en marina deportiva i camps de gòlf).

Vore també

Referències

  1. ↑ «juridicas. com/base_datos/CCAA/mu-l4-1992. html Llei 4/1992, de 30 de juliol, d'Ordenació i Protecció del Territori de la Regió de Múrcia».
  2. ↑ um. es/eubacteria/eubacteria2/cabocope. pdf Cap cope. Memòria d'un símbol. I Part, Pedro Guerrero Ruiz
  3. ↑ um. es/eubacteria/Cabo_Cope_Memoria_de_un_simbolo2. pdf Cap cope. Memòria d'un símbol. II Part, Pedro Guerrero Ruiz
  4. ↑ regmurcia. com/servlet/s. Sl? sit=c,365,m,1039&r=ReP-3284-DETALLE_REPORTAJESPADRE Senyes de l'espai natural.
  5. ↑ chsegura. es/export/descargas/cuenca/documentacionambiental/rednatura/lics/ES0000261. pdf Ficha de la ZEPA Serra de les moreres, Almenara i Cap Cope
  6. ↑ mma. es/seccions/biodiversidad/rednatura2000/rednatura_espana/pdf/es6200012. pdf LIC en còdic ÉS6200012: Calnegre
  7. ↑ mma. es/seccions/biodiversidad/rednatura2000/rednatura_espana/pdf/es6200031. pdf LIC en còdic ÉS6200031: Cap Cope
  8. ↑ Baraza Martínez, F. 1999. Els hàbitats comunitaris en la Regió de Múrcia. DGMN.
  9. ↑ laverdad. es/servicios/textos/0_Doc_ConsultaOrden. pdf Proyecte de pla de gestió i conservació de la ZEPA Serra d'Almenara, Moreres i Cap Cope. Orde de 30 de novembre de 2005 Descripcions més detallades i atres Hàbitats de la ZEPA
  10. ↑ carm. es/neweb2/servlet/integra. servlets. Blob/RDR%20456-06. pdf? ARCHIVO=RDR%20456-06. pdf&TABLA=ARCHIVOS&CAMPOCLAVE=IDARCHIVO&VALORCLAVE=23588&CAMPOIMAGEN=ARCHIVO&IDTIPO=60&RASTRO=c511$m4688,5179,5241 RESOLUCIÓ DE 8 DE GINER DE 2008 DEL DIRECTOR GENERAL DE CALITAT AMBIENTAL, PER LA QUE S'APROVA EL DOCUMENT DE REFERÈNCIA PER A la ELABORACION DE L'INFORME DE SOSTENIBILITAT DE LA MODIFICACION DEL PLA GENERAL d'ORDENACION URBANA d'AGUILAS “MARINA DE COPE” (Exp: 456/06 EAE)
  11. ↑ archive. org/web/20091211070312/http://eforum. es/20090730/cabo-cope-estercolero-protegido/ Cap Cope, estercolero protegit ForumLevantino. 30/07/09
  12. ↑ um. es/eubacteria/FloraCope. pdf Alcaraz Ariza, M. A., La marina de Cope: ¿Els últims dies d'un paraís botànic? Revista Eubacteria um. es Universitat de Múrcia. Consultat 9-04-2008
  13. ↑ floraprotegida. es/noticia. php/Excursi%C3%B3n-a-Cabo-Cope-40/ Excursió a Cap Cope Flora Protegida.
  14. ↑ seo. org/wp-content/uploads/tmp/docs/LR%20completo%20para%20web. pdf Àguila Perdicera en el Llibre Rojo de les Aus d'Espanya, 2004.SÈU/Birdlife
  15. ↑ regmurcia. com/servlet/s. Sl? sit=c,365,m,1036,&r=ReP-4267-DETALLE_REPORTAJESABUELO Sapo Corredor (Bufo calamita). Fauna de la Regió de Múrcia
  16. ↑ hosteltur. com/noticias/30912_dos-empresas-norteamericanes-haran-diseno-urbanizacion-marina-cope. html Dos empreses nortamericanes faran el disseny de l'urbanisació Marina Cope hosteltur. com/noticias/30912_dos-empresas-norteamericanas-haran-diseno-urbanizacion-marina-cope. html archivat en Wayback Machine.
  17. ↑ archive. org/web/20100529024715/http://www. todoaguilas. com/marinacope. htm Imàgens i explicacions del proyecte Marina de Cope
  18. ↑ archive. org/web/20091217180438/http://eforum. es/20090102/el-pleno-da-luz-verde-a-la-recalificacion-de-1400-hectareas-en-marina-de-cope/ El Ple dona llum verda a la recalificació d'1.400 hectàrees en Marina de Cope, ForumLevantino. 2/01/09
  19. ↑ laverdad. es/murcia/20121220/local/region/suelo-201212201652. html El Constitucional tomba el proyecte de Marina de Cope, La Veritat. 20/12/2012
  20. ↑ elpais. com/articulo/sociedad/Murcia/planea/urbanizar/11000/hectareas/costa/virgen/Constitucional/falle/elpepusoc/20070401elpepisoc_1/Tes Múrcia planeja urbanisar 11.000 hectàrees de costa verge encara que el Constitucional falle en contra seua, El País. 01/04/2007
  21. ↑ 21,0 21,1 laverdad. es/murcia/20080319/region/lorca-aguilas-espaldarazo-inicial-20080319. html Lorca i Àguiles donen l'espalada inicial a la macrourbanisació de Marina de Cope, La Veritat
  22. ↑ elpais. com/articulo/espana/justicia/llega/playa/elpepiesp/20091003elpepinac_14/Tes La justícia no aplega a la plaja, El País. 03/10/2009
  23. ↑ La socialista Rosique llamenta la tardança de la justícia: "El text recorregut és només un paràgraf i la veritat és que ya devien haver dit alguna cosa. Seria lo millor per als inversors i els compradors. Si el Constitucional anula eixa llei, Marina de Cope cau com un castell de naïps": elpais. com/articulo/espana/justicia/llega/playa/elpepiesp/20091003elpepinac_14/Tes La justícia no aplega a la plaja, El País. 03/10/2009
  24. ↑ europarl. europa. eu/sides/getDoc. do? pubRef=-//EP//TEXT+WQ+E-2007-2787+0+DOC+XML+V0//ES 1 de juny de 2007: Pregunta escrita de David Hammerstein (Verts/ALE) a la Comissió
  25. ↑ archive. org/web/20090629201354/http://www. asociacionanse. org/noticiero-naturalista/not. asp? idnot=161688 ANSE I WWF/Adena DEMANEN Als AJUNTAMENT DE LORCA I ÀGUILES LA RETIRADA DEL PROYECTE URBANÍSTIC EN MARINA DE COPE.
  26. ↑ ecologistasenaccion. org/spip. php? article8057 Ecologistes en Acció ecologistasenaccion. org/spip. php? article8057 archivat en Wayback Machine., consultada el 16 de març de 2009
  27. ↑ blogspot. com/ La Regió de Múrcia no es ven
  28. ↑ um. es/eubacteria/marinadecope. html Oficina Verda de l'Universitat de Múrcia
  29. ↑ iberdrola. es/webibd/gc/prod/es/comunicacion/notasprensa/070328NP_03_marina. pdf Nota de prensa d'Iberdrola Junta d'Accionistes de 2007
  30. ↑ laverdad. es/murcia/20090803/region/marina-cope-revela-rostro-20090803. html Marina de Cope revela el seu rostre, La Veritat. 03/08/2009
  31. ↑ «archive. org/web/20120223060901/http://www. cotizalia. com/cache/2009/09/10/noticias_74_gobierno_murciano_cajas_iberdrola_ladrillo. html El govern murcià, les caixes i Iberdrola, seduïts per la rajola, Cotizalia. 10/09/2009». Archivat des d'el cotizalia. com/cache/2009/09/10/noticias_74_gobierno_murciano_cajas_iberdrola_ladrillo. html original, el 23 de febrer de 2012. Consultat el 18 de novembre de 2009.
  32. ↑ laverdad. es/murcia/20121220/local/region/suelo-201212201652. html El Constitucional tomba el proyecte de Marina de Cope, La Veritat. 20/12/2012
  33. ↑ 33,0 33,1 boe. es/boe/dias/2013/01/11/pdfs/BOE-A-2013-344. pdf STC 234/2012, de 13 de decembre de 2012
  34. ↑ laverdad. es/murcia/v/20121229/region/renunciamos-marina-cope-destino-20121229. html «No renunciem a Marina de Cope, ni a ser destí turístic», La Veritat. 29/12/2012

Bibliografia

  • Baraza Martínez, F. 1999. Els hàbitats comunitaris en la Regió de Múrcia. DGMN.

Enllaços externs

Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Parc_regional_de_Cap_Cope_i_Puntes_de_Calnegre&oldid=1416917»