Parc nacional Sec Alacranes

Parc nacional Sec Alacranes

Archiu:Isla Perez Alacranes. caps block 0

Entrada del chicotet port d'illa Pérez, en el Sec Alacranes, en Yucatán, Mèxic.

El Sec Alacranes és un conjunt de chicotetes illas d'orige coralino localisades en el Golf de Mèxic a una distància aproximada de 130 km de la costa del municipi mexicà de Progrés, Yucatán. Va ser decretat parc nacional el 6 de juny de 1994.

Història

El Parc nacional Sec Alacranes constituïx un àrea natural protegida (ANP) de gran importància en Mèxic. Conforma l'estructura coralina més gran del Golf de Mèxic, aixina com l'únic sec conegut i descrit del estat de Yucatán, és per açò que el 6 de juny de 1994 es decreta baix la categoria de Parc nacional, lo que permet un maneig dirigit, per una part a la conservació del recurs natural, pero que també oferix possibilitats d'educació, espargiment i recreació per als visitants.

El 27 d'octubre de 2006 es va afegir a la Ret Mundial de Reserves de Biosfera del Programa sobre l'Home i la Biosfera (MAB) de l'UNESCO, programa que des de fa més de trenta anys promou el desenroll sostenible d'ecosistemes terrestres o marins sobre bases científiques que permet impulsar armónicamente l'integració de les poblacions i la naturalea.

El parc nacional Sec Alacranes va ser inscrit com a part contratante davant la Convenció RAMSAR, el 2 de febrer de 2008. Esta Convenció és un tractat intergovernamental que es va firmar en la ciutat de Ramsar, Iran, en 1971, entrant en vigor a partir de 1975, i busca preservar aquells chapulls que són de suma importància a nivell mundial basat en diferents criteris.

El Sec Alacranes té una llarga història d'activitats humanes que daten des de principis de l'época colonial. Els primers antecedents de Sec Alacranes són cartogràfics i s'estenen dels sigles XVI a el XIX. Durant molt temps va ser punt de referència per a la navegació de cabotaje, apareixent per la seua perillositat en la cartografia des de el XVI (Pedro Màrtir de Anglería, 1521).

Segons pareix el seu nom prové d'un antic relat de Gonzalo Fernández d'Oviedo i Valdés (Història General i Natural de les Índies)

“Llámanse Alacranes, perque este animal és molt enconado é de grand dolor el seu venino é per ser tan mal é perillós es va donar este nom de Alacrán o Alacranes á les illetes que tinc dit, de qui ací es tracta, perque á els que per allí aporten é donen en elles, els fan morir dolorosament...”^{cita requerida}

Estructura

Alacranes és un sec de plataforma, encara que varis autors ho consideren com un atolón (Fosberg, 1962; Stoddart, 1962; Carricat i Horta, 1993), no obstant que el seu orige geològic és molt distint a este últim tipo.

És de formació recent i originat per l'acció biològica dels corals en el depòsit paulatí de material calcáreo durant el Pleistoceno i Cretácico, favorit per la llenta sumersión de la Península de Yucatán.

Actualment l'àrea constituïx un sec de plataforma d'aproximadament 300 km², que s'alça 50 m del fondo marí. La seua forma és semicircular i presenta elements fisiográficos ben diferenciats: els màrgens arrecifales (barlovent i sotavent), l'estany interior i cinc illes arenenques.

Illes

Este sec conforma l'estructura coralina més gran del Golf de Mèxic, aixina com l'únic sec descrit de l'Estat de Yucatán. Està format per cinc illots:

• Illa Pérez
• Illa Morts
• Illa Pardals (també cridada Blanques)
• Illa Chica
• Illa Desterrada

• 
  Mapa
• 
  Image ISS

L'única illa habitada en forma permanent és Illa Pérez, En a on es troba establit l'antic far del com existix la creència d'haver segut donado per la Regna Victòria d'Anglaterra en 1900, quan en realitat la seua construcció es va iniciar per orde de la Secretaria de Comunicacions en juny de 1899 terminant-se de construir en 1901, esta confusió és deguda provablement a la marca de fabricació del far Chance Brothers & Co. LTD Birmingham. Actualment la Comissió Nacional d'Àrees Naturals Protegides (CONANP) és l'encarregada de l'administració d'esta àrea natural i conta en una estació de camp, a la seua volta la Secretaria de Marina mexicana manté un chicotet destacament de 14 marins, que són canviats mensualment, junt en el personal de Senyalament Marítim que consta de tres fareros els quals es rotan diferents senyals tant insulars com en la costa Yucateca.

Este Parc Nacional és de gran importància per al país, ya que protegix al sec de coral de major dimensió en el Golf de Mèxic. Ademés, constituïx un oasis per a moltes espècies que beneficien als peixcadors ribereños de la Península de Yucatán. Ademés de poder practicar el bucege recreatiu, el visitant pot observar una gran varietat d'aus marines.

Biodiversitat

D'acort al Sistema Nacional d'Informació sobre Biodiversitat de la Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat (CONABIO) en el Parc Nacional Sec Alacranes habiten més d'1,100 espècies de plantes i animals de les quals 18 estan en categoria de risc i 21 són exòtiques,

Lo que caracterisa al sec és la distribució i abundància dels peixos arrecifales. En el 2007 es varen iniciar les gestions davant les instàncies corresponents per a que el Parc siga declarat com patrimoni de la humanitat per l'Organisació de les Nacions Unides (ONU). D'acort en el director de dita organisació en Mèxic, René Kantún Palma, Sec Alacranes és l'estructura coralina més gran del Golf de Mèxic. En el mig arrecifal s'han registrat 34 espècies de corals de les quals els entozoarios, els escleractinios i les corals banyes de venado i d'alce estan baix protecció especial.

En les illes arenenques del sec s'han registrat a la data 116 espècies d'aus entre residents, migratòries i ocasionals. D'elles, quatre es consideren com a espècies amenaçades, quatre subjectes a protecció especial i dos en perill d'extinció. De les amenaçades es té al gavilà pajarero (Accipiter striatus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i l'au playera chorlito silbador (Charadrius melodus).

Vore també

• Parcs nacionals de Mèxic

Referències

• Institut Nacional d'Ecologia (Mèxic): Parc Marí Nacional Sec Alacranes