Parc megalític de Gorafe

Erro al crear miniatura:

Dolmen de les Ascensias.

El Parc megalític de Gorafe és un jaciment arqueològic acondicionat per a la seua visita localisat en el terme municipal de Gorafe, província de Granada, Andalusia (Espanya). És un dels millors eixemples del megalitisme del sur de la península ibèrica pel seu alt número de monuments funeraris. Es troba situat en els màrgens de la vall del riu Gor en un terreny format per conglomerats i calcàrees fortament erosionats durant el Pleistoceno pels caixers fluvials. Els terrenys circumdants són denominats badlands del Negratín o desert de Gorafe, zones molt erosionades i ocupades per cultius de cereals des de temps prehistòrics.

En la zona s'han identificat fins a 11 necròpolis en els 20 quilómetros del caixer del riu Gor i varis assentaments de l'Edat de Bronze. Un total de 242 dólmenes han segut trobats en tipologies molt variades des dels més simples enterrament en planta pentagonal fins a grans enterrament en falsa cúpula. Les dimensions d'estos enterrament són també diversos existint ortostatos de fins a 2,20 metros d'altura i diàmetros de la cambra de 2,5 metros. l'aixovar funerari associat a les inhumacions ha permés la seua datació des del Neolític fins a finals de l'Edat del Bronze. Els esquelets recuperats en els jaciments han permés reconstruir els rituals funeraris d'estos pobles, en enterrament colectius de varis clans familiars.

El Parc megalític va ser creat en 1998 despuix de la constatació de numerosos espolis i destrucció en els monuments. Està format per un centre d'interpretació localisat en el mateix poble de Gorafe i tres rutes senyalisades a on 37 dólmenés varen ser restaurats i 66 preparats per a la visita.

Entorn

Valle del riu Gor.

La zona circumdant a la vall del riu Gor, el desert de Gorafe, es troba dins de les unitats geomorfològiques dels badlands del Negratín, dins de la subcuenca de Guadix. Estos terrenys estan formats per argilas i arenas de tons rojosos originats durant el periodo Turoliense i comprenen una extensió d'unes 1 606 hectàrees.

Despuix de la seua elevació durant el periodo Cuaternario es va formar una àmplia conca endorreica (una conca tancada) a on tots els caixers fluvials drenaban en numerosos llac interns produint roques del tipo conglomerats i calcàreas en el fondo d'elles.

Erro al crear miniatura:

Pla d'Olivares en 9 dólmenes.

Durant el Pleistoceno mig es va produir el contacte d'esta conca en la conca del Guadalquivir de modo que les seues aigües varen començar a drenar cap a l'oest per a desembocar en l'Oceà Atlàntic a través del riu Guadiana menor. El drenage de les aigües va ocasionar una forta modelació en cárcavas i valls a el hora que les zones més elevades formaven replanells plans.

D'esta manera el riu Gor va llaurar una profunda vall sobre conglomerats en mig d'un ampli replanell que ha segut utilisada per al cultiu de cereals des de fa a lo manco 6 000 anys. El conjunt megalític es troba situat en les ales d'este barranc. Els enterrament presents en la zona, uns 242 agrupats en 11 necròpolis (Banys de Alicún, La Sabina, Les Majadillas, Pla de la costera de Guadix, Pla d'Olivares, Hoyas del Conquín, Pla del Cerrillo de les Llebres, Gabiarra, Pla de la Carrascosa, Torrecilla i Baul), representen una de les majors concentracions d'estructures d'estes característiques presents en Europa.

Característiques dels dólmenes de Gorafe

Vore també: Anex:Dólmenes del Parc megalític de Gorafe

Erro al crear miniatura:

Dolmen 110, de planta quadrangular.

Tots els dólmenes es troben concentrats en 20 quilómetros de vall, des del poblat de Les Angosturas fins al punt de confluència del riu Gor i el riu Fardes. Els dólmenes han segut datats en el Neolític mig (2 800 a. C.), relacionats en agricultors relacionats en la Cultura almeriense, fins a l'Edat de Bronze associats a societats ganaderes i agrícoles de la cultura d'El Argar establides en diversos poblats a lo llarc del riu.

Els monuments funeraris de la zona de Gorafe estan realisats en lloses de pedra calcàrea o conglomerat obtingudes en les afores i llaurades segons les necessitats de construcció. Es coneix la presència d'un únic gravat en els ortostatos, una figura antropomorfa situada en el dolmen 77.

Es diferencien cinc tipos constructius segons la forma de la planta de la cambra, dólmenes trapezoidals, rectangulars, pentagonals, quadrangulars i poligonales (a on s'inclouen molts dólmenes incomplets). Els de major tamany i menys freqüents són els trapezoidals mentres que els més menuts són els quadrangulars. Els dólmenes pentagonals són els més freqüents de la regió, més de la mitat d'ells tenen esta estructura i presenten una gran uniformitat sobre les seues dimensions. S'ha establit relació entre el tamany de les estructures i l'estatus social de les persones enterrades en elles de modo que sembla ser que els grans dólmenes trapezoidals devien pertànyer a famílies importants dins de la comunitat o tribu.

Erro al crear miniatura:

Dolmen 133, pentagonal i en galeria.

Erro al crear miniatura:

Dolmen 141 a on la roca mare delimita dos costats de la cambra.

Erro al crear miniatura:

Dolmen 116, un dolmen de planta rectangular.

La cambra del dolmen està formada per lloses verticals que incrementen el seu tamany des de l'entrada fins al fondo sent la de majors dimensions les del dolmen 134 en 2,20 metros. En alguns eixemples es va aprofitar la roca mare per a una o vàries parets de la cambra com en els dólmenes 40, 124 i 141. Les lloses de la coberta de la cambra s'han conservat en un bon número de sepultures i en els dólmenes 6, 134 i 186 apleguen a tindre dimensions superiors als 2,5 metros. S'han descrit eixemples de falsa cúpula en algunes de les investigacions més antigues pero en l'actualitat cap dels dólmenes conservats la presenta.

A l'entrada de la cambra sol situar-se un corredor format per lloses verticals de llongitut variable, el de major llongitut està present en el dolmen 132, i a voltes cobert com en els dólmenes 33, 36 i 84. La seua orientació és en la majoria dels casos surest. En molt pocs eixemples, dólmenes 42, 45 i 94, es conserva el cromlech entorn.

Erro al crear miniatura:

Dolmen 134, trapezoidal i en galeria, presenta els ortostatos i les lloses de coberta de majors dimensions del parc.

Erro al crear miniatura:

Dolmen 141, de planta trapezoidal i porta adintelada.

Associats als monuments funeraris s'han trobat multitut d'objectes que permeten situar-los cronològicament aixina com deduir els ritos funeraris que allí es varen produir. Entre els objectes més comuns es troben els realisats en sílex, especialment puntes de flecha, gavinets, astrals i pulidores encara que també es coneixen numerosos punzones d'os, contes de collar i closques marines perforades. Menys comuns són els objectes metàlics tals com a anells i punyals i els restants ceràmics.

Els dólmenes eren enterrament colectius de modo que s'han recuperat restants de fins a 224 individus en 198 sepulcros. Els restants corresponien tant a individus infantils, com a jovenils, adults i senils (64, 27, 126 i 7 individus respectivament) i molts d'ells mostraven signes de cremació incompleta. Estos enterrament múltiples induïxen a pensar en l'existència d'algun tipo de sacrifici ritual o potser d'epidèmies que afectaven a la població.

Cronològicament s'han datat en tres periodos correlativos que comprenen varis mils d'anys. Els dólmenes més antics mostren una eixecució simple. Són estructures poligonales senzilles de chicotet tamany i sense a penes aixovar ni objectes associats. Correspondrien estos enterrament al periodo de transició del neolític a l'Edat de Bronze I (entre el 2 500 i el 2 300 a. C.).

D'un periodo mig correspondrien la major pare dels monuments. El seu tamany i tipologia és molt variable i està caracterisada per l'abundància de material arqueològic associat que mostren un moment d'apogeu cultural de la societat que els va construir. Estos monuments comprenen el periodo des de l'Edat de Bronze I al Eneolítico (entre el 2 300 i el 1 800 a. C.). Els monuments més tardans es corresponen al moment de transició de l'Edat de Bronze I a l'Edat de Bronze II (entre el 1 800 i el 1 700 a. C.), presentarien associats objectes de metal i ceràmica en decoració incisa i falsa cúpula en la cambra.