L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel


El parc natural de la Pobla de Sant Miguel (variant=Valéncia) és un espai natural protegit espanyol situat en el municipi de Pobla de Sant Miguel, pertanyent a la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana.[1]


Va ser declarat parc natural el 25 de maig de 2007, i s'assenta en la part més abrupta de la comarca del Racó de Ademuz, un exclavament ubicat entre les províncies de Conca i Terol, sobre les estribaciones occidentals de la serra de Javalambre. L'àrea del parc es correspon pràcticament en la totalitat del terme municipal de Pobla de Sant Miguel. Dins de #el seu 6390 ha de superfície es troben ecosistemes molt particulars, com sabinares de sabina albar, carrascales i la major població de tejos de la província de Valéncia.

Geografia

 
La Puebla de San Miguel

Més d'un terç de la superfície del parc supera els 1400 metros d'altitut, configurant un paisage en pendents pronunciades i la pràctica inexistència d'espais plans. La màxima altura se situa en l'Alt de les Barraques que en #el seu 1839 metros representa el cim de la Comunitat Valenciana. L'alt grau de conservació d'estos ecosistemes està degut principalment a la baixa pressió antrópica.

Fauna

 
Cartel del parque junto a la CV-363


Hi ha una gran número d'aus rapaces com l'àguila calçada (Hieraaetus pennatus), l'àguila real (Aquila heliaca), la lechuza (Tyto alba), l'àguila culebrera (Circaetus gallicus), el milano (Milvus migrans), entre unes atres. Entre els mamífers destaquen la cabra montés (Capra pyrenaica), el cabirol (Capreolus capreolus), el cérvol (Cervus elaphus), el javalí (#El seu scrofa), la garduña (Dimarts foina) i el gat montés (Felis silvestris). Entre els reptils l'escurçó (Vipera latastei), vàries espècies de culebra i el fardacho ocelado (Timon lepidus). Àmplia representació d'amfibis i d'insectes, entre els que destaquen les palometes Graellsia isabelae i Parnassius apollo.

Flora

Cal destacar la presència en determinades àrees del parc natural de la carrasca (Quercus rotundifolia) i el quejigo (Quercus faginea). Les formacions vegetals més emblemàtiques del parc són les que forma la sabina albar (Juniperus thurifera) junt al teixixc (Taxus baccata) i més freuentemente en el pi albar o selvat (Pinus sylvestris) i el pi negral (Pinus nigra). En les zones orientals del parc, especialment en el parage denominat Barranc del Saladillo apareix el paisage cridat "pell de lleopart" format principalment per espècies rastreras com la sabina chaparra (Juniperus sabina), la coscoja (Quercus coccifera), la aliaga (Genista hispanica), el romer (Sàlvia rosmarinus) i gran cantitat d'espècies endèmiques i aromàtiques. També hi ha endemismes com el mostajo, el tomello terrero (Thymus godayanus), el pudio (Rhamnus frangula) i el sagell de Salomón (Polygonatum). Existixen Existixen 7 microrreservas de flora, Barranc del Saladillo, Alt de les Barraques, Pi Vicente Tortajada, Barranc Jorge, Les Blanques, Barranc de la Hoz i Barranc Jiménez.

Cultura

 
Alto de las Barracas


La localitat de Pobla de Sant Miguel posseïx un museu etnogràfic, i en l'entrada de poble, procedents d'Ademuz, hi ha una ermita dedicada a Sant Roque i una atra a l'eixida, en direcció Losilla de Llaures, que es troba baix la advocación de l'Inmaculada Concepció, popularment coneguda com la Puríssima. Es conserva un forn de teixixques, aixina com restants de forns de peix i d'algeps. Els corrals tradicionals disseminats per tot el terme són interessants pels materials de construcció. Existixen abundants restants paleontológicos, entre ells de dinosauris i espècies marines del cretácico.


 
Sabinar de las Blancas

Llocs d'interés

Dins del parc natural es troba l'Alt de les Barraques, també cridat Cerro Calderón, que en 1837 metros és el pico de màxima altura de la Comunitat valenciana i el Pico Gavilà de 1747 metros. Un dels llocs de major interés del parc és el mirador de "Mirar Bo", des d'a on contemplar un dels paisages més espectaculars de la comarca. És de notable interés el parage denominat Sabinar de les Blanques, zona declarada Microrreserva de Flora a on es troben unes sabinas centenàries.[2] Destaca també el pi albar centenari denominat Pi Vicente Tortajada de 14,5 metros d'altura i un diàmetro de tronc de 3,9 metros, i la Ruta Geològica, ubicada en l'extrem septentrional del parc natural, aprofitant els desmontes de les mines de caolín que va haver en el lloc.[3]

 
Una de las minas de la ruta geológica por el parque

Referències

  1. ↑ «Decret 81/2007, de 25 de maig, del Consell, de declaració del Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel» (2007).
  2. ↑ Sánchez Garzón, 2014-II.
  3. ↑ Sánchez Garzón, 2017.

Bibliografia

  • Eslava Blasco, R.: "L'iglésia parroquial de Pobla de Sant Miguel i la seua evolució en el temps (i II)", en la revista ABABOL, n.º 74, pp. 4-16. Ed. Institut Cultural i d'Estudis del Racó de Ademuz. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2014.
  • Eslava Blasco, R.: "L'iglésia parroquial de Pobla de Sant Miguel i la seua evolució en el temps (I)", en la revista ABABOL, n.º 69, pp. 5-16. Ed. Institut Cultural i d'Estudis del Racó de Ademuz. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2013.
  • Eslava Blasco, R.: "Les ermites de Pobla de Sant Miguel", en la revista ABABOL, n.º 67, pp. 29-36. Ed. Institut Cultural i d'Estudis del Racó de Ademuz. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2012.
  • Del paisaje, alma del Rincón de Ademuz (vol. ), Valencia. ISBN 84-931563-4-5.
  • Del paisaje, alma del Rincón de Ademuz (vol. ), Valencia. ISBN 84-931563-4-5.
  • Del paisaje, alma del Rincón de Ademuz (vol. ), Valencia. ISBN 84-931563-4-5.
  • Del paisaje, alma del Rincón de Ademuz (vol. ), Valencia. ISBN 978-84-931563-5-0.
  • Del paisaje, alma del Rincón de Ademuz (vol. ), Valencia. ISBN 978-84-931563-5-0.
  • Del paisaje, alma del Rincón de Ademuz (vol. ), Valencia. ISBN 978-84-931563-5-0.
  • Del paisaje, alma del Rincón de Ademuz (vol. ), Valencia. ISBN 978-84-931563-6-7.
  • Sánchez Garzón, Alfredo. «Las Blancas de Puebla de San Miguel (I)».
  • Sánchez Garzón, Alfredo. «Las Blancas de Puebla de San Miguel (y II)».
  • Sánchez Garzón, Alfredo. «Ruta Geológica del Parque Natural de Puebla de San Miguel».
  • Sánchez Garzón, Alfredo. «Las sabinas de los Tajos, Miranda y los Pucheros (Puebla de San Miguel, Valencia), I».
  • Sánchez Garzón, Alfredo. «Las sabinas de los Tajos, Miranda y los Pucheros (Puebla de San Miguel, Valencia), y II».



Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Parc_Natural_de_la_Pobla_de_Sant_Miquel&oldid=1602993»