Parasanga
La parasanga (persa: فرسنگ/فرسخ/پرسنگ) és una unitat de distància itinerant històrica irania comparable a la llegua europea.
En l'antiguetat, el terme s'usava en gran part d'Orient Mig, sent impossible determinar l'antic idioma iranio del que es deriva (s'han trobat dotzenes d'estos idiomes). No hi ha consens en referència a la seua etimologia o significat lliteral.[1] Per un atre costat es troba en vàries formes en idiomes iranios més tardans (com el persa mig farsang o el sogdiano fasuj), el terme també apareix en grec com Παρασάγγης parasanges, en llatí com parasanga, en armeni com hrasaj, en georgiano com parsaji, en siríaco com prsha, en idioma àrap com farsaj (فرسخ) i en turc fersah. La paraula en persa actual és farsaj, i no deu ser confosa en l'actual farsang (فرسنگ), que és una unitat mètrica que correspon a 10 km.
La parasanga pot haver segut originalment alguna fracció de la distància que podia marchar un soldat d'infanteria en un periodo predefinit de temps. Heródoto (v.53) parla d'un eixèrcit[2] que viaja l'equivalent de cinc pasarangas en un dia.
La menció més antiga de la parasanga ve de les Històries de Heródoto, de mitan de el V, que definix esta mida com a equivalent a 30 estadis.[3][4] Esta comparació també va ser feta per varis escritors posteriors grecs i romans (en la Sua bizantino de el X i en Hesiquio d'Aleixandria (V) o Jenofonte (Anab., II, 2, 6.).[3] Agatías, en el VI, no obstant, en referència a Heródoto i Jenofonte, afirma que en el seu temps els Persái consideraven la parasanga com a equivalent a només 21 estadis.[3] Estrabón (xi) també parla de que alguns escritors la consideren com de 60 estadis, uns atres com 40 i encara atres 30.[3] En les seues Etapes párticas de el I, Isidoro de Cárax, la compara en el schoeno, dient que és la mateixa mida que la parasanga àrap (mentres que en Pèrsia proper 4 schonii corresponen a 3 parasang)"[5]
Plinio el Vell, en la seua Història Natural (v.26) de el I, afirma que els iranios li assignaven diferents mides.[3] Sobre l'autoritat de fonts més antigues, l'historiógraf de el XIV de Qazvin Hamdullah Mostofi va registrar que en el X la parasanga nort-oriental era de 15.000 passos, la noroccidental 18.000, la sudoccidental 6.000, mentres que la "verdadera" segons Mostofi, media 9.000 passos.[6] Reprenent una llegenda local, Mostofi explica que l'unitat va ser definida pel Kai Kobad mitològic, sent igual a 12.000 colzes.[7]
Segons la definició de 30 estadis de Heródoto i Jenofonte, la versió grega de la parasanga seria igual a 5,7 km (mida olímpica) o 5,3 km (mida ática). Pero en 1920 Kenneth Amson, de la Royal Geographical Society va aduir que la parasanga usada en el relat dels viages babilònics de Jenofonte equivaldria a només 3,9 km.[8] Més recentment, «proves empíriques que comparen els estadis en una milla anglesa (1,609 km), varen establir que tres milles (4,827 km) són una parasanga, i açò ha donat excelents resultats en la pràctica. Siga com siga la base del càlcul, els valors teòrics per a l'estadi i la parasanga deuen ser estimats en valors que no excedixquen en demasía estos valors».[9]
La parasanga també és mencionada en el Talmud de Babilonia, en varis usos, entre els que cal destacar el càlcul de l'esgambi de l'Escala de Jacob com de 8.000 parasangas.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bivar 1985, p. 639.
- ↑ Murray, pàg. 260–261,n.9.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Smith 1870, p. 866.
- ↑ Heródoto, Històries, V, 53.
- ↑ Henning 1942, p. 942,n.1.
- ↑ Houtum-Schindler 1888, pàg. 585–586.
- ↑ Houtum-Schindler 1888, pàg. 584.
- ↑ Mason 1920, pàg. 480–481.
- ↑ Bivar 1985, p. 638.
- ↑ Babylonian Talmud Chullin 91b.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parasanga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.