Papir Magdalena

Mateo 3; 5; 26

El Papir Magdalena o Papir Magdaliniense és el conjunt dels fragments: ${𝔓}^{64}$, ${𝔓}^{67}$ i provablement també el ${𝔓}^4$ (en la numeració Gregory-Aland). Estos fragments en papir transmeten part del capítul 26 del Evangeli segons Mateo.

Història

Va ser comprat en Luxor, Egipte, en 1901 pel Reverent Charles Bousfield Huleatt (1863–1908), qui va identificar els fragments en grec com a porcions del Evangeli segons Mateo (26:23, 31) i els va presentar al Colege Magdalena, Oxford, en a on els varen catalogar com P. Magdalen Greek 17 (P. Magdalena grec 17) (Gregory-Aland $𝔓$⁶⁴); a partir de llavors tenen este nom. Finalment, quan els fragments varen ser publicats per Colin H. Roberts en 1953, ilustrats en una fotografia, l'escritura va ser caracterisada com "un antecessor antic dels cridats 'Unciales bíblics'" que varen començar a sorgir a finals de el II. l'estil uncial es mostra en el Còdex Vaticà i el Còdex Sinaítico. l'anàlisis paleogràfic comparatiu ha segut clau per a la datació del manuscrit: el resultat és c. 200 d. C.

Els fragments estan escrits en abdós costats, provant contundentement que venia d'un còdex més be que d'un roll. Atres fragments publicats en 1956 per Ramon Roca-Puig, catalogats com P. Barc. Inv. 1 (Gregory-Aland $𝔓$⁶⁷), també varen ser determinats per Roca-Puig i Roberts de provindre del mateix còdex que els fragments Magdalena; est és un punt de vista que ha mantingut el consens acadèmic.

Data

La data per al $𝔓$⁶⁴ originalment es va assignar al III per Charles Huleatt, quí donó el manuscrit al Colege Magdalena; després el papirólogo A. S. Hunt va estudiar i va datar el manuscrit per a principis de el IV. Pero degut a que pensava que era un datat massa posterior per al manuscrit, Colin Roberts va publicar el manuscrit i li va donar una data per al c. 200, que va ser confirmada per atres tres papiròlecs importants: Harold Bell, T. C. Skeat i E. G. Turner, i des de llavors esta ha segut la data acceptada en general per al $𝔓$⁶⁴.

Pero més vesprada en 1994, molta publicitat va rodejar al nou datat de Carsten Peter Thiede del papir Magdalena para mediats de el I (37 a 70 d. C.). El seu artícul oficial va aparéixer en Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik (Diari de papirología i epigrafia) l'any següent. El text per al llec va ser coescrito en Matthew d'Ancona i presentat com The Jesus Papyrus (El Papir Jesús), Weidenfeld & Nicolson, Londres, 1996. (també publicat com: Eyewitness to Jesus (Testic ocular de Jesús), 1996, Nova York: Doubleday). Despuix de comparar els fragments en una antiga carta comercial que es va trobar en Egipte, el professor Thiede va afirmar que el document egipcíac “s'assembla al Papir Magdalena casi com un mellizo... en apariència general i en la forma i disposició de les lletres individuals”. La nova datació de Thiede, en general, ha segut vista en escepticisme pels erudits bíblics ya establits.

Philip Comfort i David Barret en el seu llibre Text of the Earliest NT Greek Manuscripts (El text dels manuscrits grecs més antics de el NT) sugerixen una data més general de 150–175 per al manuscrit, també per a $𝔓$⁴ i $𝔓$⁶⁷, dels quals ells argumenten que vénen del mateix còdex. El $𝔓$⁴ va ser utilisat com a material per a l'unió de "un còdex de Filó, escrit a finals del sigle III i trobat en una gerra que havia segut tapiada en una casa, en Coptos [en 250]". Si el $𝔓$⁴ va ser part d'este còdex, llavors el còdex podria haver segut escrit aproximadament 100 anys abans, o més abans. Comfort i Barret també varen mostrar que este $𝔓$^4/64/67 té afinitats en un número de papirs de finals de el II.

Comfort i Barret "solen afirmar una data més primerenca per a molts manuscrits inclosos en el seu volum de lo que podrien ser admeses per atres paleógrafos". El Novum Testamentum Graece (Nou Testament Grec), una referència estàndar per als testimonis grecs, enlista al $𝔓$⁴ i al $𝔓$^64/67 per separat, donant una primera data al III, encara que per últim es va assignar al c. 200. També Charlesworth ha conclós 'que el $𝔓$⁶⁴⁺⁶⁷ i el $𝔓$⁴, encara que escrits pel mateix escriga, no són del mateix ... còdex'.

Vore també

• Llista de papirs del Nou Testament

Referències

• Charlesworth, SD (2007) T. C. Skeat, P64+67 and P4, and the Problem of Fibre Orientation in Codicological Reconstruction, New Test. Stud. Vol.53, pp. 582–604, doi:10.1017/S002868850700029X
• Skeat, T. C.(1997).«The Oldest Manuscript Of The Four Gospels?».New Testament Studies.43: 1–34.doi:10.1017/S0028688500022475.
• Thiede, Carsten Peter(1995).«Papyrus Magdalen Greek 17 (Gregory–Aland P⁶⁴). A Reappraisal».Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik.105: 13–20.Consultat el 13 de decembre de 2006.