Anar al contingut

Papir 4

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Papir 4
Part del còdex que constituïx el papir 4. La secció present en l'image conté el passage del Evangeli de Lucas 6: 4-16.

El Papir 4 (𝔓4, part de Suppl. Gr. 1120) és un papir del Nou Testament que conté seccions extenses del evangeli de Lucas en grec. Està datat com un manuscrit de finals del sigle II o principis del sigle III.

Descripció

És un dels manuscrits més antics (junt en el P75)[1] del evangeli de Lucas i conté seccions àmplies dels seus primers sis capítuls.[2]

Conté els texts de Lucas: 1:58-59; 1:62-2:1; 2:6-7; 3:8-4:2; 4:29-32, 34-35; 5:3-8; 5:30-6:16

El text grec d'este còdex és una representació del tipo textual alejandrino. Kurt Aland i Barbara Aland ho varen ubicar en la Categoria I.[3] El seu nivell de concordancia en el Papir 75 és de 93 %.[4]

Llectures notables

En Lucas 6:2 — οὐκ ἔξεστιν (no és lícit) en lloc de οὐκ ἔξεστιν ποιεῖν (no és lícit fer); la llectura coincidix únicament en el Còdex Vaticà Grec 1209, el (Còdex de Beza), el Còdex Nitriense, 700, lat, copsa, copbo, arm, geo;[5]

Philip Comfort i David Barret en el seu llibre Text of the Earliest NT Greek Manuscripts (Text dels Manuscrits Antics de el NT) argumenten que el P4 prové del mateix còdex que el P64/67, el Papir Magdalena, i daten els texts dels anys 150-175.[6] Willker està tentativament d'acort en l'establiment 'de la data de datació en el III en el NA. Alguns ho daten el II (p. eix. Roberts i Comfort). Açò és prou provable considerant l'us que se li va donar com a material d'unió per a un còdex de el III[2] Comfort i Barret també senyalen que el 𝔓4 i el P64+67 tenen afinitat en un número de papirs de finals de el II.[7] Roberts (1979), Skeat (1997),[8] Willker[2] i Stanton[9] també daten el text a finals de el II. Gregory conclou: «[hi ha] una bona raó per a creure que el P4... podria haver segut escrit a finals del sigle II...».[8] Més recentment Charlesworth va concloure «que el P64+67 i el P4, encara que escrits pel mateix escriga, no són del mateix... còdex».[10]

Història

El fragment va ser trobat en 1889 per Vicente Scheil, en la vora oriental del riu Nilo en l'Alt Egipte.[11] Scheil va publicar el seu text en 1892.[4] El P4 va ser utilisat com a farcidura de l'unió de «un còdex de Filó, escrit a finals del sigle III i trobat en una tinaja que havia segut tapiada en una casa en Coptos [en el 250]».[12]

Actualment està guardat en la Bibliothèque nationale de France (Biblioteca Nacional de França), (Suppl. Gr. 1120) en París.

Vore també

Notes

  1. ↑ Gregory (2003) p.28
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Willker
  3. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Aland
  4. ↑ 4,0 4,1 Philip W. Comfort, David P. Barrett, The Text of the Earliest New Testament Greek Manuscripts, Tyndale House Publishers, Wheaton 1999, s. 43.
  5. ↑ NA26, p. 170.
  6. ↑ Comfort (2001) pp. 50-53, vore també Comfort (1999)
  7. ↑ Per eixemple els P. Oxy. 224, 661, 2334, 2404 2750, P. Ryl. 16, 547, i P. Vindob G 29784
  8. ↑ 8,0 8,1 Gregory (2003), p.30
  9. ↑ Stanton (1997) p. 327
  10. ↑ Charlesworth (2007), p.604
  11. ↑ Philip W. Comfort, David P. Barrett, The Text of the Earliest New Testament Greek Manuscripts, Tyndale House Publishers, Wheaton 1999, s. 47.
  12. ↑ Roberts (1979) p. 8

Referències

  • Charlesworth, S. D. (2007) T. C. Skeat, P64+67 and P4, and the Problem of Fibre Orientation in Codicological Reconstruction, New Test. Stud. Vol.53, pp. 582–604, doi:10.1017/S002868850700029X
  • Comfort, Philip W. "New Reconstructions and Identifications of New Testament Papyri," Novum Testamentum, Vol. 41, Fasc. 3., (Jul., 1999) pp. 214–230.
  • Gregory, A. The Reception of Luke and Acts in the Period Before Irenaeus, Mohr Siebeck, (2003) ISBN 3-16-148086-4, p. 28
  • C. R. Gregory, Die griechischen Handschriften dones Neuen Testament, p. 45.
  • Head, P. M. (2005), Is P4, P64 and P67 the Oldest Manuscript of the Four Gospels? A Response to T. C. Skeat, New Test. Stud. 51, pp. 450–457, doi:10.1017/S0028688505000238
  • Roberts, Colin. Manuscript, Society, and Belief in Early Christian Egypt Longwood (juny de 1979) ISBN 0-85672-710-5 pp. 8+23
  • Skeat, T. C. (1997), The Oldest Manuscript of the Four Gospels?, New Test. Stud. 43, p. 1-34
  • Stanton, G. N. (1997), The Fourfold Gospel, New Test. Stud. 43, p. 327


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Papir_4&oldid=1265992»