Anar al contingut

Papir Harris 500

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El papir Harris 500 és un documente del Antic Egipte, que arreplega varis texts lliteraris, entre els que es troben els poemes d'amor egipcíacs més antics. Es conserva en el British Museum en el número 10060.

El papir era part de la colecció d'Anthony Charles Harris (1790-1869) que va ser adquirida despuix de la seua mort pel Museu Britànic. Segons els informes, el papir estava intacte quan va ser descobert pero va resultar danyat per una explosió que va destruir l'edifici a on es guardava en Aleixandria.[1] Existien rumors de que Harris havia realisat una còpia, pero mai ha segut trobada.[2] Va ser transcrito i traduït per primera volta per Gaston Maspero en 1883.

Descripció

És un papir de principis de la dinastia XIX (durant el regnat de Seti I o Ramsés II)[3] que es troba molt deteriorat. Els poemes tenen molts defectes, com a estanys i errors comesos pels escrigues.

Medix 143,5 × 20,3 cm i està escrit en hierático per les dos cares. Abdós parts estan dividides en huit columnes.

Anvers

Conté tres seccions en poemes d'amor.

Primer grup

Es tracta de huit poesies sense ilaació entre elles. Quatre d'ells estan posades en boca d'una chicona (1, 2, 4 i 8), i el restant en la d'un varó (3, 5, 6 i 7). El títul original d'este grup no es conserva, pero Siegfried Schott els coloca junts baix el títul modern Poder de l'amor.

Segon grup

Té huit poesies en una introducció comuna i la mateixa temàtica, encara que també independents. El seu títul és Principi de les vores amenes per a l'amant, tan elegit entre el seu cor, quan ve des dels camps oberts, també estan en paraules d'una jove. També figura el Vora de l'arpista, encara que no és una cançó d'amor.

Tercer grup

Té tres poemes que comencen en el nom d'una flor. Els dos primers estan complets, pero de l'últim solament hi ha fragments.[4]

Revers

Conté dos contes: la pren de Yapu i l'Història del príncip predestinado.

La primera ocupa les tres primeres columnes i narra la captura de la ciutat de Yapu (hui Jaffa) pel general Djehuti durant el regnat de Tutmosis III.

La segona història està inclosa en les columnes 4 a 8. Tracta sobre un príncip, fill únic del faraó, a qui es profetiza una mort estranya. Està incomplet, s'ha perdut el final.[4]

Referències

Cites

  1. ↑ Baikie: op. cit., pág. 65.
  2. ↑ Maspero: op. cit., pág. 185.
  3. ↑ Lichtheim: op. cit., pág. 194.
  4. ↑ 4,0 4,1 López: op. cit.

Bibliografia


Referències