La Cant de l'arpista és un poema egipcíac datat en el XXI a finals del Primer periodo intermig.[1] S'ha conservat en la capella funerària del faraó Intef (XVI), i rep el seu nom per estar escrit junt a l'image d'un arpista. Possiblement anara una de les moltes coples que es cantaven en els convits, costum que va perdurar a lo llarc dels sigles, com va atestar Heródoto despuix de la seua visita a Egipte.[2][3]

Vora de l'arpista

És el text més antic conegut d'un gènero de composicions, conservades en les tombes, esteles i papirs, que s'interpretaven en acompanyament musical en convits i festes, inclosos els convits funeraris.

Descripció

Es tracta d'una obra sobre la mort i la Duat, tractades d'una manera pessimista que contradiu les creències religioses de l'época. «Ningú ve d'allà per a dir lo que és d'ells», assegura en escepticisme, i propon viure una vida cómoda i tranquila: la vida és curta, cal gojar-la. L'autor mostra desesperança ademés de descreimiento, desesperança que es va mostrar en més escrits de l'época, quan Egipte vivia moments de crisis. No obstant és únic l'hedonisme que predica, i resulta insòlit que el faraó permetera que s'inscriguera en la seua tomba un text que nega la vida eterna.

La cançó de l'arpista va ser rebatuda en una tomba tebana de l'Imperi Nou: «Yo he sentit aquelles cançons que estan en les tombes d'atres temps i les quals parlen magnificant l'existència en la terra i despreciant el país dels morts. ¿Pero per qué fer aixina en les ampares del país de l'eternitat, just, correcte i privat de terror?»[4]


Una atra traducció:


Referències

Notes

  1. ↑ Ladynin, Ivan(2007).«An Observation on the Harper’s Song of the Papyrus Harris 500 (BM10060) (the Antef Song), lines 6.4-5.».The Cultural Heritage of Egypt and Christian Orient.3: 35-44.Consultat el 23 de juny de 2013.
  2. ↑ Heródoto: Historiae, II, 78.
  3. ↑ Mackenzie: op. cit., pág. 228.
  4. ↑ Donadoni: op. cit. pág. 191.

Bibliografia