Història del príncip predestinado

La Història del príncip predestinado és un antic relat egipcíac de l'época del Imperi Nou que ha sobrevixcut parcialment en el revers de Papir Harris 500.

El text narra la vida d'un príncip al que se li profetiza una mort antinatural. Georg Ebers li va donar el nom de El príncip encantat que s'utilisa junt en el de El príncip condenat i El príncip predestinado. Alguns estudiosos pensen que el restant era un final feliç i que el història deuria ser cridada "El príncip amenaçat per tres destins" o alguna cosa similar.

Descripció

El història s'ha trobat en el revers del Papir Harris 500, junt en La pren de Yapu, i està escrita en hierático. El papir data del regnat de Seti I o Ramsés II, i el relat no deu ser molt anterior, ya que en eixa época era un tema popular en el Mediterràneu oriental.

No hi ha acort sobre quin gènero se li assigna: alguns egiptòlec, com Emma Brunner-Traut, opinen que és un «conte de fades», opinió posada en dubte per uns atres, com Wolfgang Helck, que asseguren que tot escrit del Antic Egipte tenia un propòsit, inclosa la poesia popular. Per una atra part, Henrike Simon classifica el història com una «novela cortesana», comparable a la saga medieval del Rei Arturo.

Sinopsis

El faraó estava molt trist perque encara no havia tingut un fill, pero els deus li varen concedir el seu desig. Quan va nàixer el príncip, Hathor li profetizó el seu destí: li donaria mort un gos, un cocodril o una serp. El farón va construir una casa en el desert, i allí va transcórrer la vida del jove, aïllat de tots els possibles perills, encara que li va regalar un inofensiu cadell a petició del chiquet.

Quan el príncip va ser adult va decidir fer front al seu destí i va viajar a l'estranger (al país de Nahrin, en l'Éufrates), a on va aplegar a obtindre la mà d'una princesa tancada en una alta torre en ser l'únic capaç d'aplegar a la seua finestra, condició establida pel seu pare per a elegir espós. El príncip no li va dir al rei res sobre sí mateixa, va explicar que havia tingut que eixir de casa a causa de la seua madrastra, pero li va contar el història a la princesa. Esta es preocupava per ell, i va conseguir salvar-li d'una serp. Algun temps despuix el príncip va ser a passejar en el seu gos, i est va escomençar a parlar i li va dir que era el seu destí. Fugint del gos va aplegar a un llac, a on va ser capturat per un cocodril que en lloc de matar-ho va exigir la seua ajuda per a lluitar contra un dimoni. Ací s'interromp el relat.

Bibliografia

• Auriga i atres (1982). Contes egipcíacs, pp. 61 i ss., Ed. Rialp. ISBN 84-7281-068-2.

• BRUNNER-TRAUT, Emma (1911 - 2008) (1983). Altägyptische Märchen, Ed. E. Diederichs. ISBN 3-424-00238-0.

• HANNIG, Rainer (1995). Großés Handwörterbuch Ägyptisch-Deutsch (2800-950 v.Chr.), Ed. Philipp von Zabern. ISBN 3-8053-1771-9.

• MASPERO, Gaston (2004). Popular Stories of Ancient Egypt / Històries tradicionals de l'Antic Egipte, Ed. Oxford University Press, pp. pp. 153-162. ISBN 0-19-517335-X.

• LICHTHEIM, Miriam (2006). Ancient Egyptian Literature: A Book of Readings / Lliteratura de l'Antic Egipte: llibre de llectures, Ed. University of Califòrnia Press^pwi (Publicacions de l'Universitat de Califòrnia). ISBN 0-520-24842-2.